Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo lay del Joglar
Qu' el fuecx que m' art es d' un aital natura
Que mais lo vuelh on plus lo sent arden,
Tot en aissi quo 's banha doussamen
Salamandra en fuecx et en ardura
E 'n tra son noyrimen.
Peire de Cots d' Aoblac.— Si quo 'l solelhs.
Car sotz spill, ma dompna, d'hermosura
Vullatz, cruzel, qu' en vostre riz me mir';
Car sotz spill pel qui amatz de ternura,
Acconortetz cell que per vos sospir':
Car sotz spill dels sants ayci en la terra
Per dar al trist que mort d' enuig conort,
Del dolor greu que 'l cor marcit m' afferra
Lliuratzme tost, ó tost damnatzme á mort.
Damnatzme á mort qu es douça é laussangiera
La mort per vos, regina del amor:
Damnatzme á mort, mais ¡las! sia ab laugera
Sageta d' aur que vole dret al cor:
Damnatzme á mort, mais no apartetz la vista
Quant luny de vos partray de mort playat,
Car fora dar dos morts á m' arma trista,
E en vers de mi trop niera cruzeltat.
Lagremejant é al coll l'arpa plorosa
Iray pel mon mon fat mesquí xantant;
Lagremejant é ab bocca rugallosa
Diray als rius é als auzeletz mon plant:
Lagremejant nutriray, ¡las! ma pensa
Per morir tost, com l' auzelet ferit
Per tost morir enfonça sens temensa
Ab bech cruzel lo tret pus dins del pit.
Nier fonch lo jorn en que 'm parí ma mayre,
Car me parí per sser desventurat:
Nier fonch lo jorn en que digué mon payre:
«Yeu faray d' ell un joglar ó un soldat:»
Mais fonch pus nier lo jorn en que confiantne
En vos y en mi á amarvos me prenguí;
Car si com cell que al sol torn' cech mirantne
E yeu ceguí tantost á vos mirí.
Trist es mon fat, pus trist que nuyt escura
Paubre d' estels é rica de fredor:
Trist es mon fat com niera sepultura,
Car far yeu suy d' enuig é de tristor;
Trist es mon fat, car d' una gentilesa
Que 'm fuig lo cor suy las é humil catiu,
E ¡trist de mi! tan greu es sa cruesa
Que perque plor' é pene 'm fau l' esquiu.
Yeu say mesquí qu' en lit d' un emperayre
Per bella é pros sotz digne de dormir:
Yeu say mesquí qu' en tron de llum e d' ayre
Havetz nascut per sus en cel lluyr:
Yeu say mesquí que offrirvos sols poria
Rims é lauzors é 'l cor, car es quant hay;
Mais yeu 's promet' darvos ventura, aymia,
Tant mon amor es calt, fis é veray!
TORNADA
Lir entre carts, pel Dieus que pel pecayre
Molt cruzelment en crotz volet sser mort,
Lir entre carts, vullatz, si os platz, me trayre
D' est potz d' enuig é darme algun conort.
Endreça.
Douça xançós, al luech ont viu ma dama,
Prenent comiat de mi, lassa, partrás:
Douça xançós, que nuyll com yeu no l' ama,
que d' amor cuyd sser foll li diras.
Setembre de 1840.