Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo lay del Joglar

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A Donya Josepa Msssanés en sos dias Lo lay del Joglar}
Lo gayter del Llobregat (1858)
Postas de sol





LO LAY DEL JOGLAR.







 Qu' el fuecx que m' art es d' un aital natura
 Que mais lo vuelh on plus lo sent arden,
 Tot en aissi quo 's banha doussamen
 Salamandra en fuecx et en ardura
 E 'n tra son noyrimen.
 Peire de Cots d' Aoblac.— Si quo 'l solelhs.




 Car sotz spill, ma dompna, d'hermosura
 Vullatz, cruzel, qu' en vostre riz me mir';
 Car sotz spill pel qui amatz de ternura,
 Acconortetz cell que per vos sospir':
 Car sotz spill dels sants ayci en la terra
 Per dar al trist que mort d' enuig conort,
 Del dolor greu que 'l cor marcit m' afferra
 Lliuratzme tost, ó tost damnatzme á mort.

 Damnatzme á mort qu es douça é laussangiera
 La mort per vos, regina del amor:

 Damnatzme á mort, mais ¡las! sia ab laugera
 Sageta d' aur que vole dret al cor:
 Damnatzme á mort, mais no apartetz la vista
 Quant luny de vos partray de mort playat,
 Car fora dar dos morts á m' arma trista,
 E en vers de mi trop niera cruzeltat.

 Lagremejant é al coll l'arpa plorosa
 Iray pel mon mon fat mesquí xantant;
 Lagremejant é ab bocca rugallosa
 Diray als rius é als auzeletz mon plant:
 Lagremejant nutriray, ¡las! ma pensa
 Per morir tost, com l' auzelet ferit
 Per tost morir enfonça sens temensa
 Ab bech cruzel lo tret pus dins del pit.

 Nier fonch lo jorn en que 'm parí ma mayre,
 Car me parí per sser desventurat:
 Nier fonch lo jorn en que digué mon payre:
 «Yeu faray d' ell un joglar ó un soldat:»
 Mais fonch pus nier lo jorn en que confiantne
 En vos y en mi á amarvos me prenguí;
 Car si com cell que al sol torn' cech mirantne
 E yeu ceguí tantost á vos mirí.

 Trist es mon fat, pus trist que nuyt escura
 Paubre d' estels é rica de fredor:
 Trist es mon fat com niera sepultura,
 Car far yeu suy d' enuig é de tristor;

 Trist es mon fat, car d' una gentilesa
 Que 'm fuig lo cor suy las é humil catiu,
 E ¡trist de mi! tan greu es sa cruesa
 Que perque plor' é pene 'm fau l' esquiu.

 Yeu say mesquí qu' en lit d' un emperayre
 Per bella é pros sotz digne de dormir:
 Yeu say mesquí qu' en tron de llum e d' ayre
 Havetz nascut per sus en cel lluyr:
 Yeu say mesquí que offrirvos sols poria
 Rims é lauzors é 'l cor, car es quant hay;
 Mais yeu 's promet' darvos ventura, aymia,
 Tant mon amor es calt, fis é veray!

 TORNADA

 Lir entre carts, pel Dieus que pel pecayre
 Molt cruzelment en crotz volet sser mort,
 Lir entre carts, vullatz, si os platz, me trayre
 D' est potz d' enuig é darme algun conort.

 Endreça.

 Douça xançós, al luech ont viu ma dama,
 Prenent comiat de mi, lassa, partrás:
 Douça xançós, que nuyll com yeu no l' ama,
 que d' amor cuyd sser foll li diras.

 Setembre de 1840.