Lo gayter del Llobregat (1858) - Sa mirada. A. E. Ll.
¿Perqué abaixas tos ulls, bermosa mia,
Tos ulls fets per l' amor,
¿Si al posarlos en mí bat de alegría
Sas alas lo meu cor?
¿Si com s' esponja del aucell la plomi
Als raigs del sol ardent,
Axi 's dilata aquell, ó ma coloma,
Quant ta mirada sent?
Perquè abaixas tos ulls quant per las ninas
Dels meus mon cor amant
Guayta ton cor, com guayta entre cortinas
L' amada á son galant?
Si ab mes goig en los teus mos ulls se posan
Que 'l papalló en las flors;
Si mes que aqueix en llurs perfums, ells gosan
Dels teus en los ardors;
¿Perquè privarme de aqueix gust, ma bella?
¿Perquè eix esguart diví
Pels altres molt mes dols que 'l de una estrella
Tan cruël ¡ay! per' mí!
¿Quina flor á l' abella has vist que amague
Son botó de mel plé?
¿Quina mare has vist may que 'l llum apague
Quant gosa ab ell son bé?
Oh! jo vull qu'en tos ulls mon cor s'ensengue,
Com papalló en la llum!
Jo vull que per tos ulls en ton cor prengue
Lo foch que 'l meu consum!
Jo vull en ta tendríssima mirada
Tot ton amor llegir!
Jo vull, pus tinch ton cor, ó ma estimada,
Tot lo qu' ell sent sentir!
Jo vull... mes no: no 'm mires si devias
Del pudor esqueixar
Lo cast vel, pus llavors ¡ay! no tindrias
Ton cor ab que abrigar.
Si per' mirarme á mí de tas pestanyas
Borrar era precís
Eixos raigs de modestia ab los quals banyas
Ton amorós sonrís:
Si llavors no tinguesses, com tens ara,
Eix dulsissim esguart de ángel del cel,
Segueix de tas miradas sent avara.....
Jo vull que 'm semble quant te mir' la cara
Que m'estima una verge de Rafel.
