Lo gayter del Llobregat (1858) - Tristesa de una nina

De Viquitexts




TRISTESA DE UNA NINA.





 ¿Qué veu en lo cel la hermosa nina
 Qu' en ell clava lo esguart de plors humits
 Qué en la llum de la lluna cristallina
 Pus mes fort al mirarla bat son pit?

 ¿Qué veu en eixas boyras matisadas
 Que van y venen sense may parar,
 Com banderas de pau que desplegadas
 Dos exêrcits units fan onejar?

 Jo la he vist escullir, com fan las bellas,
 Las flors mes dignes de son front riënt,
 Y ara en lloch de adornar son front ab ellas,
 Distreta las desfulla y llansa al vent.

 Jo la he vist en los balls rebent alegre
 Lo encens que á las hermosas crema amor;
 Ara si, hi va , se veu en son ull negre
 Que com abans no arriba ja á son cor.

 ¿Qué passa donchs en ell? ¿Será que anyore,
 Ángel hermós lo cel de hont ha vingut?
 Perla llansada al mar ¿será que plore
 Lo núvol pur de hont un matí ha caygut?

 ¿Qué diuhen á son cor las vaporosas
 Boyras brillants, que 'l mon mira indolent?
 ¿Qué diuhen á son cor las nits hermosas
 Que mitj vesteix la lluna ab vels de argent?

 ¿Qué diuhen á son cor que axi l' encantan?
 Tant dolsos son llurs rims purs, divinals,
 Que distraurel no poden los que cantan
 En llurs arpas de plata los mortals?

 Abans no obstant lo cel y las estrellas,
 Y la lluna y las boyras de color
 No menos que ara ho sont també eran bellas,
 Y parlavan no menos á son cor.

 Si ellas no han sufert donchs mudansa alguna
 ¿Perqué al mirarlas bat mes fort son pit?
 Si contemplava ab goig ahi la lluna,
 ¿Perque ab tristor la mira aqueixa nit?

 Lo cambi está en son cor... son cor de nina
 Ha vist en somnis son gentil galant,
 Y com li doná amor forma divina,
 Lluny del mon en lo cel lo va buscant.

 Per ço tan pensativa está la hermosa;
 Per ço ou distreta dels mortals la veu.
 Oh, ditxós qui pot dir: « Es ma amorosa!»
 Benhaje qui dir pot: «So 'l somni seu!»