Lo gayter del Llobregat (1888) - Prólech de la segona edició
Al publicar novament lo llibre de sas poesías catalanas, aumentat ab un gran número de composicións inéditas, son autor se gosa en aqueix fet, no molt comú, per desgracia, en la nostra historia literaria, no perque tingue la infantil presumpció de creure que deu aqueixa especie de triumfo al mérit real de aquellas poesías; sino perque veu en ell lo despertament del nostre esperit patri, qu' estava com adormit tant temps feya; despertament promogut, avuy no cal duptarho, per la publicació de son Gayter del Llobregat. Ni se cregue tampoch que veje en assò cap mérit de sa part. Lo únich que reconeix en son llibre es lo de la oportunitat; lo de haver vingut á temps pera remouresentiments qu' estavan en lo cor de tots, y haver posat una guspira de foch patri en aqueixos mateixos cors, ja preparats pera rebrela.
Lo lector haurá advertit en lo prólech anterior lo detalliment ab que vegé lo qui escriu eixas ratllas lo aislament congoixós, la trista soledat en que li deixaren fer llavors son camí los que més podían ajudarlo á restaurar la llengua de sa patria. ¡Quant lluny estava llavors de creure que tant prest — lloat ne sia Deu — se havía de veure rodejat de tants com se disposavan á auxiliarlo; que tant prest se havían de juntarse tants joves y valerosos poetas entorn de la bandera que, lo primer, tingué la ditxa de fer onejar al ayre! ¡Cóm podía sospitar llavors que aquell crit seu á tots los que havían rebut del cel lo do casi diví de la poesía, havía d' esser com una especie de toch de somatén, al rumor del qual no restás casi ningú d' ells que no despenjás dels antichs murs las arpas dels trobadors, tant temps feya mudas y abandonadas!
Per assó á la tristesa de llavors ha succehit la alegría de ara, y á aquell defalliment la esperansa de un esdevenidor gloriós y poétich pera la nostra patria. Los Trobadors nous, ja molt numerosos al present, ho serán molt més — ajudant lo Senyor — dintre de algúns anys; y puig que casi tot lo mitj jorn de la Fransa treballa pera fer reviure la poesía y lo idioma que se parlava en sos Jochs Florals, tan famosos, havent tingut ja la sort de possehir un Jasmín, lo trobador de la caritat, pera santificar la una y lo altre; puig que Mallorca, ab l' ajuda de algúns de sos fills, restaura, com ferho podría unargenter ab una joya antiga, la llengua y la poesía de Ramón Llull, y sas vellas rondallas y sa poética historia; y puig que fins Valencia, recordantse de son estimat Conquistador, sembla que se disposa també á cantar sos recorts en la llengua en qu' escrigué En Jaume I sa crónica, ¿per qué no havem d' esperar — y ara més que may — que naixe un jorn lo sol que il-lumine en tots los que foren dominis de aquell gran rey una poesía tan original y diferent de la de las nacións que 'ns rodejan, com lo nostre carácter, lo enginy nostre, lo nostre clima y la llengua y la historia nostras ho son de las de aquellas?
Lo autor dels presents versos, també ara més que may, té fé en que aquell jorn arribará, y ell, que ausent de sa patria, no ha deixat de oferirli de quant en quant son tribut de veneració y de afecte, ara que va allunyantse cada volta més de la joventut y de la poesía, continuará de la mateixa manera treballant en aquesta especie d' emancipació literaria, y oferint á sa patria, més qu' en sofresca son amor propi, las músticas y descoloridas flors que creixen en lo camí herm y fret que li falta recórrer, com li consagrava abans las modestas floretas que naixien en lo camí deleytós y ple de llum que ha recorregut fins ara.
Lo Gayter del Llobregat tingué la ditxa, de que may se cregué digne, de que lo saludassen algunas veus á son passatge. A tots los qui, coneguts ó desconeguts, sia en prosa ó en vers, se han dignat dirigirli algunas paraulas afectuosas, ó alentarlo pera que proseguís en sa carrera, los dona undoble tribut de agrahiment: lo un per lo carinyo envers ell que aquellas manifestacións suposan; lo altre perque, á no ser per ells, tal vegada no haurían vist la llum las novas poesías de aquest volum.
Lo autor ha procurat que aqueixa edició sortís més correcta que la anterior. Per lo que atany á las novas composicións, que ha entremesclat sens ordre ab las primeras, ignora si son millors ó pitjors que aqueixas; pero sab que una gran part d' ellas son com telas despresas de son cor y han format part de sa propia existencia, y per assó las estima tant com á les altres.
Vulla Deu que aquestas fillas de sas entranyas, quant queden órfanas de pare, troben una nova mare en la patria á qui las dedica, y quedarán satisfetas totas las ambicións, y realisats los somnis daurats de aquest pobre Gayter del Llobregat, á qui may mentres visca falte son amor á Catalunya, aixís com may li faltan á son riu las ayguas.