Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola catholica del Apóstol Sant Jaume
| ← Epístola del Apóstol Sant Pau als Hebreus | Epístola catholica del Apóstol Sant Jaume Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ |
Epístola primera del Apóstol Sant Pere → |
De l'utilitat de las tribulacions, y com la paciencia deu ser obra perfeta. Dels fruyts de l'oració. Ventatges de la pobresa. Reprimir la llengua. Assistir als afligits. Fugir del esperit del mon.
JAUME, servo de Deu y de nostre Senyor Jesu-Christ, á las dotse tribus que están dispersas, salut.
2 Germans meus, teniu per goitg cumplert quant caygau en diversas tentacions:
3 Sabent que la proba de vostra fe obra paciencia.
4 Mes vejau que la paciencia tinga obra perfeta, perqué siau perfets y cabals, sens faltar en res.
5 Y si algú de vosaltres té falta de sabiduría, demániala á Deu que la fona á tots copiosament, y no impropera; y l'hi será donada.
6 Emperó demániala ab fe sens titubejar en res: perqué lo qui titubeja es semblant á l'ola del mar, agitada del vent, y portada d'aquí allí.
7 Y axí no pensia aquell home que rebrá cosa alguna del Senyor.
8 Lo varó d'ánimo doble es inconstant en tots sos camins.
9 Lo germá ques humil glorihis en sa exaltació,
10 Yl rich en sa humilitat, perqué passará com la flor del herba:
11 Perqué axí com al exir lo sol ab ardor se seca l'herba, y cau sa flor, ys pert sa vistosa hermosura, axí també lo rich s'enmustuheix en sos camins.
12 Benaventurat l'home que sufreix tentació; perqué després que será probat rebrá la corona de vida que Deu ha promés als quel aman.
13 No diga ningú quant sia tentat que es tentat de Deu; perqué Deu no pot ser tentat dels mals, y ell no tenta á ningú.
14 Sinó que cada qual es tentat quant es arrastrat, y alhagat de sa propia concupiscencia.
15 Llavors quant la concupiscencia ha concebut, pareix lo pecat, yl pecat quant es consumat engendra mort.
16 Donchs no vullau errar, germans meus caríssims.
17 Tota dádiva bona y tot do perfet es de dalt, y descendeix del Pare de las llums, en qui no hi ha mudansa ni sombra de cambi.
18 Perqué de sa propia voluntat nos ha engendrat ab la paraula de veritat, peraqué nosaltres siam com primicias de sas criaturas.
19 Vosaltres ho sabeu, germans meus caríssims. Per aixó sia tot home prompte en ohir, peró tard en parlar, y tard en irritarse.
20 Perqué l'ira del home no obra la justicia de Deu.
21 Per lo tant llansant tota immundicia y abundancia de malicia, rebeu ab mansuetut la paraula que ha estat empeltada en vosaltres, y que pot salvar vostras ánimas.
22 Siau donchs practicadors de la paraula, y no ohidors tant solament, enganyantvos á vosaltres mateixos.
23 Perqué si algú es ohidor de la paraula, y no la practica, ell es com un home que contempla en un mirall son natiu rostro;
24 Perqués mirá á sí mateix, y sen aná, y luego s'olvidá de quin home havía estat.
25 Emperó aquell que contemplia en la lley perfeta de la llibertat, y perseveria en ella, no sent ohidor olvidadís, sinó practicador d'obra, aqueix será benaventurat en sa obra.
26 Si algú donchs se té per religiós, y no refrena sa llengua, sinó que enganya son cors, la religió d'est es vana.
27 La religió pura y sens mácula devant de Deu y del Pare es aquesta: Visitar als horfans y á las víudas en sas tribulacions, y preservarse de la corrupció d'aquest mon.
Adverteix l'Apóstol que l'accepció de personas no es conforme á la fe de Jesu-Christ, y que la fe sens obras es com un cos sens ánima.
1 Germans meus, no poseu la fe de nostre Senyor Jesu-Christ, Senyor de la gloria, en accepció de personas.
2 Perqué si entrás en vostra congregació algun varó, portant anell d'or, ab vestidura preciosa, y entrás també un pobre ab un mal vestit,
3 Y atenent al que ve vestit magníficament li diguesseu: Séntat tu en aquest bon lloch, y diguesseu al pobre: Estat tu allí en peu, ó séntat aquí devall la peanya de mos peus:
4 ¿No sou donchs parcials en vosaltres mateixos? ¿y no sou jutges de pensaments inichs?
5 Ohiu, germans meus caríssims, ¿per ventura no ha elegit Deu als pobres d'aquest mon pera ser richs en fe, y hereus del regne que prometé Deu als quel aman?
6 Vosaltres al contrari haveu afrontat al pobre. ¿Nous oprimeixen los richs ab sa prepotencia, y nous arrastran als tribunals?
7 ¿No blasfeman ells aquell bon nom que fou invocat sobre vosaltres?
8 Si cumpliu la lley real, conforme á las Escripturas: Amarás a ton prohisme com á tu mateix; feu be.
9 Emperó si feu accepció de personas, cometeu pecat, essent represos per la lley com á transgressors.
10 Perqué qualsevol que guardia tota la lley, com faltia tant sols en un punt, s'ha fet culpable de tot.
11 Perqué lo qui digué: No cometrás adulteri, digué també: No matarás. Y si matas, encaraqué no hajas comés adulteri, ets transgressor de la lley.
12 Parlau axí, y feu axí com aquells que han de ser judicats per la lley de la llibertat.
13 Perqués judicará sens misericordia al que no usá de misericordia, y la misericordia triunfa sobre lo judici.
14 ¿Que aprofitará, germans meus, á un que diu que té fe, si no té obras? ¿Per ventura pot la fe salvarlo?
15 Y si un germá ó una germana estiguessen desnusos y destituhits del aliment quotidiá,
16 Yls digués algú de vosaltres: Anau en pau, escalfaus, y assaciaus, y nols donás lo que necessitan per lo cos, ¿que aprofitaría?
17 Axí també la fe, si no té obras, es morta, essent sola.
18 Emperó dirá algú: Tu tens la fe y jo tinch las obras. Mostram ta fe sens obras, y jot mostraré ma fe per las obras.
19 Tu creus que Deu es un; fas be. També los dimonis ho creuhen, y tremolan.
20 Emperó ¿vols saber, oh home va, que la fe sens las obras es morta?
21 ¿Per ventura Abraham, nostre pare, no fon justificat per las obras quant oferí son fill Isaach sobre l'altar?
22 ¿No veus com la fe acompanyava á sas obras y ques feu perfeta per las obras?
23 Ys cumplí l'Escriptura que diu: Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia, y fou anomenat amich de Deu.
24 ¿No veheu com per las obras es justificat l'home, y no per la fe solament?
25 Axí mateix Rahab, essent una prostituta, ¿no fou justificada per obras, rebent los messatgers, y enviantlos per un altre camí?
26 Perqué axí com lo cos sens l'esperit es mort, axí també la fe sens obras es morta.
Vicis de la llengua desenfrenada, y diferencia entre la ciencia terrena y la celestial.
1 Germans meus, nous fassau molts mestres, sabent que nosaltres rebrém major condemnació.
2 Perqué tots tropessam en moltas cosas. Lo qui no tropessa en paraula, aqueix tal es varó perfet, y capás també de refrenar tot lo cos.
3 Y si posam fre en la boca dels caballs peraquéns obehescan, gobernam també tot lo cos d'ells.
4 Mirau també las barcas, encaraqué sian grans y estigan impelidas per vents impetuosos, ab un petit timó se giran allá ahont vol lo qui las goberna.
5 Axí també la llengua es certament un membre petit del cos, ys gloria de grans cosas. ¡Mirau un poch de foch quant gran bosch incendia!
6 Y la llengua es foch, un mon de maldat. Axí la llengua se conta entre nostres membres la que contamina tot lo cos, y inflama la roda de nostra vida, inflamada ella del foch infernal.
7 Perqué tota especia de bestias, y de aucells, y de serps, y d'altras cosas del mar se doma. Y la naturalesa del home las ha domadas totas.
8 Peró ningun home pot domar la llengua, ques un mal que no cessa, y está plena de matsina mortal.
9 Ab ella benehim á Deu y al Pare y ab ella malehim als homes que fóren fets á semblansa de Deu.
10 D'una mateixa boca proceheix benedicció y maledicció. Germans meus, no convé que feu tal cosa.
11 ¿Per ventura una font per un mateix canal mana aygua dolsa y amarga?
12 ¿Per ventura, germans meus, pot la figuera fer rahims, y la parra figas? Axí la fonts salada no pot manar aygua dolsa.
13 ¿Qui d'entre vosaltres es sabi y instruhit? Móstria per la bona conversació sas obras en mansuetut de sabiduría.
14 Emperó si teniu un zel amarch y hi ha discordias en vostres cors, nous glorieu, ni siau mentiders contra la veritat.
15 Perqué aquesta sabiduría no es la que baixa de dalt, sinó terrena, sensual, diabólica.
16 Puix allá ahont hi ha enveja y disputa, allí hi ha inconstancia y tota obra mala.
17 Emperó la sabiduría que baixa de dalt, primerament es casta, després pacífica, modesta, dócil, ques acomoda á lo ques bo, plena de misericordia y de bons fruyts, no judicadora ni fingida.
18 Yl fruyt de justicia se sembra en pau per aquells que fan pau.
Discordias y altres mals que causan las passions desenfrenadas. Debem evitar la murmuració y sométre ns á la Divina Providencia.
1 ¿D'ahont venen las disputas y plets entre vosaltres? ¿No venen d'aquí de vostras concupiscencias, que fan la guerra en vostres membres?
2 Cobdiciau, y no teniu; matau, y envejau; y no podeu conseguir vostres desitgs: pledejau y feu la guerra, y ab tot no alcansau, perqué no demanau.
3 Demanau, y no rebeu: y aixó es perqué demanau mal, pera satisfer vostras passions.
4 Adúlteros, ¿no sabeu que la amistat d'aquest mon es enemiga de Deu? Quiscun donchs que vulla ser amich de aquest sigle se constituheix enemich de Deu.
5 ¿Pensau per ventura que l'Escriptura diu en va: L'esperit que habita en vosaltres cobdicia ab enveja?
6 Emperó ell dona major gracia. Per aixó diu: Deu resisteix als superbos y dona gracia als humils.
7 Someteuvos donchs á Deu; y resistiu al diable, y fugirá de vosaltres.
8 Acercauvos á Deu, y ell s'acercará á vosaltres. Pecadors, netejau vostras mans, yls que sou d'ánimo doble purificau los cors.
9 Afligiuvos, lamentauvos, y plorau: convertesquis vostra rialla en plor, y vostre goitg en tristesa.
10 Humiliauvos á la presencia del Senyor, y ell vos exaltará.
11 Germans, no digau mal los uns dels altres. Lo qui diu mal de son germá, ó judica á son germá, diu mal de la lley, y judica la lley. Y si judicas la lley, ja no ets observador de la lley, sinó jutge.
12 Un sol es lo Legislador yl Jutge de la lley, que pot salvar y pérdrer.
13 ¿Emperó tu qui ets que judicas á ton prohisme? Anau vosaltres que diheu: Avuy ó demá anirém á aquella ciutat, comprarém, y vendrém, y obtindrém guany.
14 Y no sabeu lo que será en lo dia de demá.
15 Perqué ¿ques vostra vida? Es un vapor que apareix per un poch de temps y luego se dissipa. En lloch de dir: Sil Senyor volgués, y si visquéssem farém aixó ó alló.
16 Emperó ara vos regositjau en vostras vanas presumpcions. Tota jactancia semblant es mala.
17 Aquell donchs que sab fer be, y nol fa, té pecat en ell.
Denuncía lo cástich que aguarda als richs que oprimeixen als pobres. Exorta á la paciencia en las tribulacions y á no jurar. Parla de l'unció dels malalts y de l'eficacia de l'oració.
1 Anem donchs, richs, plorau, udolant per las miserias que vindrán sobre vosaltres.
2 Vostras riquesas s'han podrit, y vostras robas son menjadas de l'arna.
3 Vostre or y plata es rovellat; yl rovell d'ells será contra vosaltres testimoni, y menjará vostras carns com si fos foch. Vos haveu atresorat ira per los derrers dias.
4 Mirau quel jornal que haveu defraudat als treballadors que segaren vostres camps está clamant. Yls crits dels que han segat han penetrat los oidos del Senyor dels exércits.
5 Vosaltres haveu viscut deliciosament sobre la terra y en disolucions; haveu engordit vostres cors per lo dia del sacrifici.
6 Condemnareu y matareu al just; y no feu resistencia contra vosaltres.
7 Teniu donchs paciencia, germans, fins á la vinguda del Senyor. Mirau com lo pagés espera lo fruyt preciós de la terra, yl aguarda ab molta paciencia fins á rébrer la pluja primarenca y tardana.
8 Esperau donchs també vosaltres ab paciencia, y fortificau vostres cors, puix s'acerca la vinguda del Senyor.
9 Nous queixeu, germans, uns contra altres, peraqué no siau judicats. Mirau quel Jutge es devant de la porta.
10 Preneu, germans, als profetas que parlaren en nom del Senyor per exemple de paciencia y dels treballs en l'aflicció.
11 Mirau que tenim per benaventurats als que sufreixen. Oyguereu lo sufriment de Job, y vegereu lo fi del Senyor, perquél Senyor es misericordiós y piadós.
12 Emperó abans de totas cosas, germans, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni feu cap altre jurament. Emperó vostre parlar sia: Si, si; No, no, á fi de no cáurer en condemnació.
13 ¿Hi ha algú trist entre vosaltres? Fassa oració. ¿Está alegre? Cantia salms.
14 ¿Está malalt algú entre vosaltres? Cridia als ancians de l'Iglesia, y preguian sobre ell, ungintlo ab oli en nom del Senyor.
15 Y l'oració de la fe salvará al malalt, yl Senyor l'aliviará, y si estigués en pecats li serán perdonats.
16 Confessau donchs vostres pecats l'un al altre, y pregau los uns pels altres, á fi de que siau salvos; puix val molt l'oració perseverant del just.
17 Elías era home semblant á nosaltres, subjecte á patir: feu oració peraqué no plogués sobre la terra, y per espay de tres anys y sis mesos no plogué.
18 Y pregá novament, yl cel doná pluja, y la terra doná son fruyt.
19 Germans meus, si algú de vosaltres se desviás de la veritat, y algú lo convertís,
20 Sapia que lo qui fassa que un pecador se convertesca del error en son camí, salvará sa ánima de la mort, y cubrirá una multitut de pecats.