Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola del Apóstol Sant Pau als Hebreus

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EPISTOLA

DEL

APOSTOL SANT PAU ALS HEBREUS.

Lanorte decorazione 012.jpg

CAPITOL I.

Jesu-Christ, verdader Deu y Home, es infinitament superior als ángels.

DEU, que en diferents ocasions y de diversas maneras parlá en altre temps á nostres pares per los Profetas,
2 Ultimament en aquestos dias nos ha parlat per son Fill, al qual constituhí hereu de tot, per qui feu també los sigles:
3 Lo qual, essent lo resplandor de sa gloria, y la figura de sa substancia, y sostenint totas las cosas per la paraula de son poder; després d'haver fet la purificació de nostres pecats per sí mateix, se sentá á la dreta de la Magestat en las alturas;
4 Essent fet tant mes excellent quels ángels, quant per herencia obtingué un nom mes excellent que ells.
5 Perqué ¿á quin dels ángels digué jamay: Tu ets mon Fill, avuy jo t'he engendrat? Y altra vegada: ¿Jo li seré á ell Pare, y ell ne será á mi Fill?
6 Y altra vegada quant ell introdueix son Primogenit en lo mon, diu: Y adórianlo tots los ángels de Deu.
7 Y en quant als ángels, diu: Lo qui fa á sos ángels esperits, y á sos ministres flama de foch.
8 Mes al Fill li diu: Ton trono, oh Deu, es per los sigles dels sigles: ceptre d'equitat es lo ceptre de ton regne.
9 Tu has amat la justicia, y aborrit l'iniquitat; per aixó Deu, ton Deu, t'ha ungit ab oli d'alegría sobre tos companys.
10 Y tu, Senyor, en lo principi fundares la terra, y los cels son la obra de tas mans.
11 Ells pereixerán; emperó tu permaneixerás, y tots s'envellirán com vestit,
12 Yls mudarás com un manto, y serán mudats; emperó tu ets lo mateix, y tos anys no mimbarán.
13 Puix ¿á quin dels ángels digué ja may en ningun temps: Séntat á ma dreta, fins que posia tos enemichs per peanya de tos peus?
14 ¿Per ventura no son tots esperits servidors, enviats pera ministeri en favor d'aquells que han de ser hereus de salvació?

CAP. II.

Los transgressors de la lley nova serán castigats ab major rigor. Gloria del Fill de Deu fet home, Senyor de totas las criaturas, Redemptor, Santificador, y Salvador, y Pontífice dels homes.
1 Per lo tant es necessari que observem mes cumplidament las cosas que havem ohit, á fi de que en ningun temps las deixem xurriar com l'aygua.
2 Perqué si la paraula que fou dita per los ángels fou ferma; y tota transgressió y desobediencia rebé la justa paga que merexía,
3 ¿Com escaparém nosaltres si despreciam tant gran salvació? La qual havent comensat á ser anunciada per lo Senyor, ha estat després confirmada entre nosaltres per aquells que la ohiren,
4, Confirmantla Deu al mateix temps ab senyals y maravellas, y ab varios miracles, y ab dons del Esperit Sant, segons sa propia voluntat.
5 Perqué Deu no someté als ángels lo mon venider de que parlam.
6 Y un en cert lloch doná testimoni, dihent: ¿Que es l'home que axí te recordas d'ell? ¿ó lo Fill del home que axí lo visitas?
7 Tu l'has fet un poch menor quels ángels; tu l'as coronat de gloria y honra, yl has colocat sobre las obras de tas mans.
8 Totas las cosas posares en subjecció baix sos peus; perqué en aixó mateix d'haver subjectat á ell totas las cosas, non ha deixat una que no estiga subjecta á ell. Emperó ara no vehem totas las cosas encara subjectas á ell:
9 Mes vehem á Jesús que fou fet un poch menor quels ángels per la passió de mort, coronat de honra y gloria, peraqué per la gracia de Deu gustás ell la mort per tots.
10 Puix convenia que aquell per qui son totas las cosas, y pera qui son totas las cosas, havent de portar molts fills á la gloria, consumás al Autor de la salvació d'ells per medi de la passió.
11 Perqué lo qui santifica y los que son santificats, tots son d'un. Per qual causa no s'avergonyí d'apellidarlos germans, dihent:
12 Anunciaré ton nom á mos germans: En mitg de l'Iglesia cantaré tas alabansas.
13 Y altra vegada: Jo posaré en ell ma confiansa. Y en altre lloch: Veheume aquí á mi y als fills que Deu m'ha donat.
14 Y per quant los fills participaren de carn y sanch, axí ell també participá de lo mateix, á fi de destruir per sa mort á aquell que tenia poder de mort, so es, al diable;
15 Y llibertar als que per temor de mort estavan tota sa vida subjectes á esclavitut.
16 Perqué ell verdaderament no prengué sobre sí la naturalesa dels ángels, sinó que prengué la progenie d'Abraham.
17 Per lo que fou necessari que en totas las cosas fos fet semblant á sos germans, peraqué fos un Sumo Sacerdot piadós y fiel en las cosas pertanyents á Deu, á fi de fer la reconciliació per los pecats del poble.
18 Puix per to mateix que ell sufrí y fou temptat, es poderós pera socórrer als que son temptats.

CAP. III.

Mostra l'excellencia de Jesu-Christ sobre Moysés, y per lo tant deu ter obehit sens contradicció peraqué no sian castigats com los Hebreus incréduls.
1 Per lo qual, germans sants que sou participants de la vocació celestial, considerau al Apóstol y Pontífice de nostra confessió, Jesu-Christ:
2 Lo qual es fiel al quel constituhí tal, axí com ho fou Moysés en tota sa casa.
3 Perqué aquest fou reputat digne de major gloria que Moysés, quant lo qui ha edificat la casa té major honra que la casa.
4 Perqué tota casa es edificada per algú, emperó lo qui ha criat totas las cosas es Deu.
5 Y certament Moysés fou fiel en tota sa casa com un sirvent, pera donar testimoni d'aquellas cosas que s'havían d'anunciar;
6 Mes Christo com Fill en sa propia casa; la qual casa som nosaltres, ab tal que mantingam ferma la confiansa y la gloria de la esperansa fins al fi.
7 Per lo qual, com diu l'Esperit Sant: Si oyguesseu avuy sa veu,
8 No vullau endurir vostres cors, com en la provocació, en lo dia de la tentació en lo desert,
9 Ahont vostres pares me temptaren, me probaren, y vegeren mas obras
10 Per espay de quaranta anys. Per lo qual jo m'indigní contra aquella generació, y diguí: Ells sempre erran en son cor, y ells no han conegut mos camins.
11 Y axí jo jurí en ma ira: Ells no entrarán en mon repós.
12 Teniu compte, germans, no sia que hi haja entre vosaltres algun cor mal d'incredulitat, apartantse de Deu viu.
13 Ans be amouestauvos tots los dias los uns als altres, mentras ques anomena avuy, peraqué ningú de vosaltres s'enduresca per l'engany del pecat.
14 Perqué nosaltres som fets participants de Christo, ab tal que conservem ferms fins al fi lo principi de la substancia d'ell.
15 Mentras ques diu: Si oyguesseu avuy sa veu, no enduriu vostres cors com en la provocació.
16 Perqué alguns després que l'hagueren oida, lo provocaren: mes no tots aquells que havían exit d'Egipte per Moysés.
17 ¿Y contra qui estigué irritat quaranta anys? ¿No fóu contra aquells que pecaren, los cadávers dels quals quedaren estesos en lo desert?
18 ¿Y á qui ell jurá que no entrarían en son descans, sinó á aquells que foren incréduls?
19 Axí vehem que ells no pogueren entrar per causa de l'incredulitat.

CAP. IV.

De la verdadera terra de promissió, envers la qual caminan los Christians; y com debem acudir á Jesu-Christ pera poder entrar en ella. Quant gran es la virtut y eficacia de la paraula de Deu.
1 Temam donchs que algú de vosaltres, haventvos estat deixada la promesa d'entrar en son descans, no aparega quedar exclós de ella;
2 Perqué sens anunciá á nosaltres, axí com á ells, l'Evangeli; mes nols aprofitá la paraula anunciada per no anar acompanyada de la fe en los que la oygueren.
3 Perqué nosaltres que havem cregut entram en lo repós, com ell digué: Axí com jurí en ma ira: No entrarán en mon repós, encaraqué sian ja acabadas las obras desde la creació del mon.
4 Perqué en cert lloch parlá axí del dia seté: Y reposá Deu en lo seté dia de totas sas obras.
5 Y en aquest lloch altra vegada: No entrarán en mon repós.
6 Vehent donchs que resta que alguns deuhen entrar, y que aquells á qui primer fou predicada, no entraren per causa de sa incredulitat;
7 Y altra vegada determina un cert dia, dihent per David: Avuy, després de tant temps, com sobre está dit: Avuy, si ohisseu sa veu, no enduriu vostres cors.
8 Perqué si Jesús los hagués donat repós, ell no hauría parlat després d'altre dia.
9 Per consegüent queda un repós, ó dissapte, pera lo poble de Deu.
10 Perqué aquell que ha entrat en son repós, ell també ha cessat de sas obras, axí com Deu cessá de las sevas.
11 Esforsemnos donchs á entrar en aquell repós, peraqué ningú cayga en igual exemple d'incredulitat.
12 Perqué la paraula de Deu es viva, y eficás, y mes afilada que ninguna espasa de dos talls; penetrant fins á la divisió de l'ánima, y del esperit, y de las conjunturas, y del moll, y discerneix los pensaments y las intencions del cor.
13 Y no hi ha criatura alguna invisible á sa vista, y totas las cosas están desnusas y patents als ulls d'aquell de qui nosaltres parlam.
14 Vehent donchs que nosaltres tenim al Pontífice que penetra fins als cels, Jesús Fill de Deu, mantingam nostra confessió.
15 Perqué no tenim un Pontífice que no puga compadéixerse de nostras dolencias, sinó que fou temptat en totas las cosas com nosaltres ho som, peró sens pecat.
16 Acerquemnos donchs ab confiansa al trono de gracia, peraqué pugam conseguir misericordia, y trobar gracia pera ser socorreguts en temps de necessitat.

CAP. V.

Deferiu l'Apóstol qual es l'ofici del Sumo Pontífice, y demostra que Jesu-Christ ho es, y que intercedeix per nosaltres. Repren als Hebreus per la poca disposició que tenen d'enténdrer aquestos misteris.
1 Perque tot Pontífice pres d'entrels homes es posat á favor dels homes en aquellas cosas pertanyents á Deu, peraqué ofresca dons y sacrificis per los pecats.
2 Lo qual se pot compadeixer dels que ignoran y dels que erran, per quant ell mateix está també rodejat de dolencias.
3 Y per aquesta rahó deu, tant per lo poble com per sí mateix, oferir sacrificis per los pecats.
4 Y ningú usurpa pera sí aquesta honra, sinó aquell ques cridat de Deu com Aaron.
5 Axí també Christo no se glorificá á sí mateix pera ferse Pontífice, sinó aquell que li digué: Tu ets mon Fill, jo avuy t'he engendrat.
6 Com també digué en altre paratge: Tu ets Sacerdot perpetuament, segons l'ordre de Melchisedech.
7 La qual, en los dias de sa carn, quant ell hagué ofert plegarias y súplicas ab gran clamor y llágrimas á aquell que era poderós pera salvarlo de mort, fou ohit per la sua reverencia.
8 Y certament, encaraqué Fill de Deu, per las cosas que patí, aprengué obediencia.
9 Y axí fet perfet, vingué á ser l'autor de salut eterna pera tots aquells quel obeheixen,
10 Cridat per Deu, Pontífice, segons l'ordre de Melchisedech;
11 Del qual tenim moltas casas que dir, y difícils de declarar, perqué sou flachs per ohir.
12 Puix quant vosaltres per lo temps deuríau ser mestres; encara teniu necessitat de queus ensenyia quals son los primers principis dels oracles de Deu, yus haveu tornat tals que necessitau de llet, y no d'aliment fort.
13 Perqué tot aquell que s'alimenta de llet es incapás de la paraula de justicia, per quant es un infant.
14 Emperó l'aliment fort pertany á aquells que son ja varons perfets, á aquells que per rahó del costum tenen ja los sentits exercitats pera discernir lo be del mal.

CAP. VI.

Observa l'Apóstol que solen ser incorregibles los que molt favorits de Deu perden la fe ó s'abandonan als vicis. Parla contra la peresa, y del áncora segura que tenim en l'esperansa christiana.
1 Per lo tant, deixant los rudiments de la doctrina de Christo, passem á cosas mes perfetas, no posant de nou lo fonament d'arrapentiment de las obras mortas y de la fe envers Deu:
2 De la doctrina del baptisme, y de l'imposició de mans, y de la resurrecció dels morts, y del judici perdurable.
3 Y aixó farém, si Deu ho permet.
4 Perqué es impossible que aquells que una vegada han estat illuminats, y gustaren del de celestial, y fóren fets participants del Esperit Sant,
5 Y han gustat igualment la bona paraula de Deu, y las virtuts del sigle venider,
6 Si després han caygut, que sian altra vegada renovats per l'arrepentiment, puix crucifican de nou en sí mateixos al Fill de Deu, y l'exposan al escarni.
7 Perqué la terra ques beu la pluja que cau molt sovint sobre ella, y produheix herbas profitosas á aquells que la cultivan, reb benedicció de Deu:
8 Emperó aquella que produheix espinas y abriulls, es refutjada, y está prop de maledicció; lo fí de la qual es ser cremada.
9 Mes, caríssims, de vosaltres esperam cosas millors, y que conduheixen á salvació, encaraquéus parlam d'aquesta manera.
10 Perqué no es Deu injust peraqué s'olvidia de vostras obras y treballs de caritat que haveu mostrat envers son nom, en lo que haveu ministrat y ministrau als sants.
11 Y nosaltres desitjam que cada hu de vosaltres manifestia lo mateix zel fins al fi, per la completa seguretat de l'esperansa;
12 Peraqué nous fassau peresosos, sinó imitadors d'aquells que mediant la fe y la paciencia heredan las promesas.
13 Perqué quant Deu feu la promesa á Abraham, com no pogués jurar per altre major, jurá per sí mateix,
14 Dihent: Certament benehint te benehiré, y multiplicant te multiplicaré.
15 Y axí després d'haver sufert ab paciencia conseguí la promesa.
16 Perquéls homes certament juran per qui es major que ells; yl jurament fet en confirmació es per ells lo terme de tota disputa.
17 Per lo qual Deu, volent mostrar mes cumplidament als hereus de la promesa l'immutabilitat de son consell, lo confirmá ab jurament;
18 A fi de que per duas cosas immutables (en las que era impossible que Deu mentís) tinguessem nosaltres un poderós consol, nosaltres que havem volat pera refugi á agafarnos de l'esperansa que sens havía proposat:
19 La qual tenim com un áncora ferma y segura de l'ánima, y que penetra fins en lo que está del vel pera dintre:
20 Ahont ha entrat per nosaltres lo precursor Jesús, constituhit Pontífice pera sempre, segons l'ordre de Melchisedech.

CAP. VII.

Jesu-Christ es verdader Sacerdot segons l'ordre de Melchisedech; y ab son Sacerdoci, que es etern, queda abolit lo de Leví. Jesu-Christ es Pontífice soberá, y prega á son Etern Pare, no pera sí, sinó pera nosaltres.
1 Perque est Melchisedech, rey de Salem, sacerdot de Deu altíssim, que isqué al encontre d'Abraham quant tornava de la derrota dels reys, yl benehí,
2 A qui Abraham doná també lo delme de totas las cosas, essent primerament per interpretació rey de justicia, y després d'aixó rey de Salem, que es rey de pau.
3 Sens pare, sens mare, sens genealogia, no tenint principi de dias, ni fi de vida, fet emperó semblant al Fill de Deu, permaneix sacerdot pera sempre.
4 Considerau donchs quant gran era aquest home, á qui fins lo Patriarca Abraham doná lo delme de las cosas millors.
5 Y certament los que d'entrels fills de Leví reben lo sacerdoci, tenen lo manament de péndrer los delmes del poble, segons la lley, so es, de sos germans; encaraqué ells isquéren també dels lloms d'Abraham.
6 Mes aquell, lo llinatge del qual no es contat entrells, prengué delmes d'Abraham, y benehí al que tenia las promesas.
7 Y sens contradicció, lo qui es menor reb la benedicció del major.
8 Aquí certament prenen delmes los homes que moren; emperó allí los reb aquell de quis dona testimoni que viu.
9 Y (com jo puch dirho) lo mateix Leví, que rebé los delmes, pagá delme en Abraham.
10 Perqué encara estava ell en los lloms de son pare, quant Melchisedech isqué al encontre d'Abraham.
11 Y si la perfecció fos pel Sacerdoci Levitich, (puix baix d'ell lo poble rebé la lley) ¿quina necessitat hi havía de que s'alsás després altre sacerdoci, cridat segons l'ordre de Melchisedech, y no segons l'ordre d'Aaron?
12 Puix mudat lo sacerdoci, es necessari ques mudia també la lley.
13 Perqué aquell de quis diuhen aquestas cosas pertany á altra tribu, de la qual ningú serví al altar.
14 Perqué es notori que del llinatge de Judá nasqué nostre Senyor, de qual tribu no parlá res Moysés tocant al sacerdoci.
15 Y encara se manifesta aixó mes clarament; ja ques alsa un altre sacerdot á semblansa de Melchisedech;
16 Lo qual es fet, no segons la lley del manament carnal, sinó segons la virtut d'una vida perdurable.
17 Perqué ell testifica: Tu ets sacerdot eternament, segons l'ordre de Melchisedech.
18 Lo manament primer es abrogat verdaderament per causa de sa flaquesa y inutilitat:
19 Perqué la lley no porta res á perfecció, sinó que fou introducció á millor esperansa; per la qual nos acercam á Deu.
20 Y per quant fou ell fet sacerdot, no sens jurament, (perqué los altres sacerdots fóren certament fets sens jurament;
21 Emperó aquest ab jurament per aquell que li digué á ell: Jurá lo Senyor, y no s'arrepentirá: Tu ets sacerdot eternament.)
22 Per lo tant Jesús fou fet fiansa d'un testament molt mes perfet.
23 Y aquells verdaderament fóren molts sacerdots, perqué la mort no permetia que durassen.
24 Emperó aquest com dura sempre, té un sacerdoci immutable.
25 Y per aixó pot salvar perpetuament als que per ell venen á Deu, vivint sempre per intercedir per nosaltres.
26 Perqué tal Pontífice convenía que tinguessem nosaltres, sant, innocent, immaculat, separat de pecadors, y exaltat sobrels cels;
27 Lo qual no té necessitat com aquells sacerdots d'oferir cada dia sacrifici, primerament per sos propis pecats y després per los del poble; perqué aixó ho feu una vegada oferintse á si mateix.
28 Perqué la lley constitueix ja sacerdots á homes que tenen flaquesas: mes la paraula del jurament, que fou després de la lley, constitueix al Fill que es consagrat pera sempre mes.

CAP. VIII.

Jesu-Christ es mediador del Nou Pacte (Testament), lo qual es molt mes excellent quel Antich.
1 La suma donchs de tot lo que havem dit es aquesta: Tenim un tal Pontífice que está sentat á la dreta del Trono de la Magestat en los cels.
2 Ministre del santuari, y del verdader tabernacle erigit per lo Senyor, y no per home algú,
3. Perqué tot Pontífice es constituhit pera oferir dons y sacrificis; per lo qual es necessari que aquest tinga també alguna cosa que oferir.
4 Puix si ell estigués sobre la terra, ni sacerdot sería, haventhi sacerdots que ofereixen dons conforme á la lley;
5 Los quals serveixen de exemple y sombra de cosas celestials; axí com Moysés fou anomenat de part de Deu quant estava per acabar lo tabernacle: Mira, diu, que fassas totas las cosas segons lo patró quet fou mostrat en la montanya.
6 Mes ara ell ha alcansat un ministeri tant mes excellent, quant es mediador de millor pacte (testament) lo qual fou establert sobre millors promesas.
7 Puix si aquell primer pacte (testament) hagués estat sens defecte, certament no s'hauría buscat lloch per lo segon.
8 Y axí reprenentlos diu: Veus, aquí vindrán dias, diu lo Senyor, en que faré á la casa d'lsrael y á la casa de Judá un pacte (testament) nou.
9 No conforme al pacte (testament) que fiu ab sos pares en lo dia en quels prenguí per la ma pera tráurels de la terra d'Egipte; perqué ells no continuaren en mon pacte (testament,) jo també los he menyspreat, diu lo Senyor,
10 Perqué aquest es lo pacte (testament) que jo faré ab la casa d'lsrael, després d'aquells dias, diu lo Senyor: Imprimiré mas lleys en sos enteniments, y las escriuré en sos cors, y jo seré pera ells son Deu, y ells serán pera mi mon poble.
11 Y no ensenyará cada hu á son prohisme, ni cada qual á son germá, dihent: Coneix al Senyor; perqué tots me coneixerán desdel mes petit fins al mes gran.
12 Perqué jols perdonaré sas iniquitats, y nom recordaré mes de sos pecats.
13 Puix apellidantlo nou, doná per antiquat lo primer. Yl ques fa antich y vell, está cerca de ser anulat.

CAP. IX.

Descripció de las ceremonias de la lley molt inferior á la dignitat y perfecció de la sanch y sacrifici del Unigénit. Preeminencias del sacerdoci de Jesu-Christ sobre lo del antich Pacte (Testament.)
1 En veritat quel primer pacte (Testament) tenía també reglaments del culto diví y un santuari temporal.
2 Perqué fou fabricat un primer tabernacle, en lo qual estavan lo candelero, y la taula, yls pans de la proposició, lo qual s'anomená Santuari.
3 Y després del segon vel lo tabernade ques anomenat lo Sant dels Sants;
4 Lo qual contenía l'encenser d'or, l'arca del testament coberta d'or per totas parts, en la que estava l'urna d'or que contenia lo maná, y la vara de Aaron que havía florit, y las tautas del pacte (testament).
5 Y sobre del arca estavan los querubins de gloria, fent sombra al propiciatori, de las quals cosas no podem ara parlar en particular.
6 Y estant las cosas disposadas d'aquestamanera, entravan sempre en lo primer tabernacle los sacerdots pera cumpliar las funcions de son ministeri:
7 Emperó en lo segon entrava solament lo pontífice una vegada al any, no sens sanch que ell ofería pera sí y per los errors del poble;
8 Significant ab aixó l'Esperit Sant quel camí del santuari no estava encara manifest, mentras que estava en peu lo primer tabernacle.
9 Lo qual era figura de lo que passava en aquell temps, en que s'oferían dons y sacrificis, que no podían purificar la conciencia del que sacrificava per medi solament de viandas y begudas,
10 Y de diferents lavatoris y ceremonias carnals, imposadas sobre ells fins al temps de la reformació.
11 Mes sobrevenint Christo, Pontífice dels bens veniders, per un tabernacle mes gran y mes perfet, no fet de ma, so es, no d'esta fábrica,
12 Ni per sanch de crestats, ni de badells, sinó per sa propia sanch entrá una sola vegada en lo santuari, havent alcansat eterna redempció per nosaltres.
13 Perqué si la sanch dels crestats y dels toros, y la cendra de la badella espargida sobre los contaminats santifica pera la purificació de la carn,
14 ¿Quant mes la sanch de Christo, que per medi del Esperit Sant s'oferí á sí mateix sens mácula á Deu, netejará vostra conciencia de las obras de mort pera servir á Deu viu?
15 Y per aixó ell es lo mediador del nou pacte (testament), peraqué per medi de sa mort, pera l'expiació d'aquellas prevaricacions que eran baix del primer pacte (testament) rebian la promesa de la herencia eterna los que han estat cridats.
16 Perqué ahont hi ha pacte (testament) es necessari que intervinga també la mort del testador.
17 Perqué lo testament no té forsa sinó després de la mort del que otorgá: d'altra manera no val mentras que viu lo testador.
18 Y per aixó nil primer testament fou celebrat sens sanch.
19 Perqué Moysés havent llegit tots los preceptes á tot lo poble, conforme á la lley, prengué la sanch de badells y de crestats ab aygua, y llana carmesina, y un hisop, y ne aspergí lo llibre y tot lo poble,
20 Dihent: Aquesta es la sanch del pacte (testament) que Deu vos ha ordenat.
21 Y axí mateix aspergí ab sanch lo tabernacle, y tots los vasos del ministeri.
22 Y quasi totas las cosas, segons la lley, se purifican ab sanch: y sens efusió de sanch no hi ha remissió.
23 Era per consegüent necessari que las figuras de las cosas celestials fossen purificadas ab aquestas cosas; mes las cosas mateixas celestials ab sacrificis millors que estos.
24 Perqué Christo no ha entrat en lo santuari fet de ma, que era figura del verdader, sinó en lo mateix cel, pera presentarse á la presencia de Deu per nosaltres.
25 Y no ja pera oferirse moltas vegadas á sí mateix, com lo Pontífice entra cada any en lo santuari ab sanch d'altre.
26 D'altra manera li hauría estat precís patir moltas vegadas desde la fundació del mon; emperó ara aparegué una sola vegada en lo fi del mon, pera tráurer lo pecat ab lo sacrifici de sí mateix.
27 Y axí com está senyalat als homes lo morir una sola vegada, y després lo judici:
28 Axí Christo fou una sola vegada ofert pera borrar los pecats de molts; y á aquells quel esperan apareixerá la segona vegada sens pecat pera salvació.

CAP. X.

Jesu-Christ es la única víctima que pot espiar nostres pecats, y debem unirnos á ella per la fe, esperansa, caritat, y bonas obras. Exorta als Hebreus á la paciencia en los treballs.
1 Perque la lley, tenint la sombra dels bens veniders, y no la verdadera imatge de las cosas, ja may pot ab aquells sacrificis que ells oferían sens cessar cada any, per perfets als que s'acercan.
2 D'altra manera haurían cessat d'oferirlos; perqué los sacrificadors, una vegada purificats, no haurían tingut mes conciencia dels pecats.
3 Mes en los mateixos sacrificis se fa memoria dels pecats cada any.
4 Perqué es impossible que ab sanch de toros y de crestats se traguian los pecats.
5 Per lo qual al entrar en lo mon, diu: Sacrifici y oferta vos no volguereu; emperó un cos m'haveu apropiat á mi.
6 Holocaustos y sacrificis per lo pecat nous agradaren.
7 Llavors digué: Veheume, jo vinch (en lo principi del llibre está escrit per mi) pera fer vostra voluntat, ¡oh Deu!
8 Dihent dalt: Sacrificis, y ofertas y holocaustos per pecat vos no volguereu, nius son agradables (cosas que seus ofereixen per la lley).
9 Llavors digué: Veheume aquí que vinch pera fer, oh Deu, vostra voluntat. Aparta lo primer pera poder establir lo segon.
10 Per qual voluntat som nosaltres santificats, mediant l'oferta del cos de Jesu-Christ feta una sola vegada.
11 Y axí tot sacerdot se presenta cada dia á exercir son ministeri, y á oferir moltas vegadas los mateixos sacrificis que may poden tráurer los pecats;
12 Emperó aquest, després que hagué ofert un sol sacrifici per los pecats, se assentá pera sempre á la dreta de Deu,
13 Aguardant entre tant lo que resta, fins que sos enemichs sian posats per peanya de sos peus.
14 Perqué ab una sola oferta feu perfets pera sempre als que son santificats.
15 Yl Esperit Sant també nos ho testifica. Perqué després d'haver dit:
16 Aquest es lo pacte (testament) que jo faré ab ells després d'aquells dias, diu lo Senyor: Imprimiré mas lleys en sos cors, y en sos enteniments las escriuré;
17 Y de sos pecats y de sas iniquitas no men recordaré may mes.
18 Puix ahont hi ha remissió d'aquestos, ja no es menester oferta per lo pecat.
19 Per lo tant, germans, tenint confiansa d'entrar en lo Sant dels Sants per la sanch de Christo,
20 Per un cami nou y de vida que ell nos consagrará per lo vel, es dir, per sa carn,
21 Y tenint un gran Sacerdot sobre la casa de Deu:
22 Acerquemnos á ell ab cor verdader, ab fe cumplerta, purificats los cors d'una conciencia mala, y rentats los cossos ab aygua pura.
23 Conservem inmoble la professió de nostra esperansa, perqué fiel es lo qui feu la promesa;
24 Y consideremnos los uns als altres, per'estimularnos á caritat y á bonas obras;
25 No abandonant nostra congregació, com es costum d'alguns, ans be alentantnos, y tant mes quant veheu que s'acerca lo dia.
26 Perqué si pecam nosaltres voluntariament després d'haver reconegut la veritat, ja no resta mes sacrifici per los pecats,
27 Sinó una horrible expectació del judici, y un foch abrasador que ha de devorar als enemichs de Deu.
28 Lo qui prevarica contra la lley de Moysés, sentli probat ab dos ó tres testimonis, mor sens misericordia alguna.
29 ¿Puix de quant majors torments no creheu que será digne aquell que trapitjia al Fill de Deu, tinga per vil la sanch del Testament, en la qual fou santificat, y ultrajia al Esperit de gracia?
30 Perqué coneixem al que digué: A mi m'toca la venjansa; jo recompensaré, diu lo Senyor. Y altra vegada: Lo Senyor judicará á son poble.
31 Cosa espantosa es lo cáurer en mans del Deu viu.
32 Y feu memoria dels primers dias en que després que foreu illuminats sufrireu gran combat de afliccions,
33 Per una part ab oprobis y tribulacions servireu d'expectacle, y per altra fóreu fets companys dels ques trobavan en lo mateix estat.
34 Perqué vosaltres tinguereu compassió dels que estavan entre cadenas, y sufrireu ab alegría la rapinya de vostres bens, coneixent que teniu patrimoni mes excellent y durader en lo cel.
35 No mallogreu donchs vostra confiansa, la qual té un gran gallardó.
36 Perqué á vosaltres vos es necessaria la paciencia, á fi de que fent la voluntat de Deu alcanseu la promesa.
37 Perqué encara un poquet de temps, yl que ha de venir, vindrá y no tardará.
38 Yl just viu per la fe: emperó si s'aparta m'ánima, nos complaurá en ell.
39 Mes nosaltres no som d'aquells ques apartan pera perdició, sinó dels que tenen fe pera salvació de l'ánima.

CAP. XI.

Descriu la forsa maravillosa de la fe per una inducció dels Pares antichs que fóren mes senyalats en ella.
1 Es donchs la fe la substancia de las cosas que s'esperan, evidencia de las que nos veuhen.
2 Perqué per ella alcansaren testimoni los antichs.
3 Per la fe comprenem que fóren formats los sigles per la paraula de Deu; peraqué de las cosas invisibles fossen fetas las visibles.
4 Per la fe oferí Abel á Deu un sacrifici mes excellent que Cain, per la que alcansá testimoni de que era just, donant Deu testimoni de sos dons; y per ella essent ja mort, encara parla.
5 Per la fe fou trasladat Enoch, peraqué no vegés la mort, y no fou trobat, perqué Deu l'havía trasladat; puix abans de la traslació tingué testimoni d'haver agradat á Deu.
6 Y axí sens fe es impossible agradar á Deu. Perqué lo qui s'acerca á Deu, es precís que crega que hi ha Deu, y que es remunerador dels quel cercan.
7 Per la fe Noé, després d'estar avisat de las cosas que encara no eran vistas, tement, aparellá un'arca pera salvament de sa casa; per la qual condemná al mon, y fou instituit hereu de la justicia que es per fe.
8 Per la fe, quant Abraham fou cridat per anar á un lloch que ell després havía de rébrer en herencia, obehí y partí sens saber ahont anava.
9 Per la fe habitá en la terra de promissió, com en una terra extranya, habitant en barracas ab Isaach y Jacob, cohereus de la mateixa promesa;
10 Perqué esperava la ciutat que té funament, l'arquitecte y fundador de la qual es Deu.
11 Per la fe també la mateixa Sara, que era estéril, rebé virtut pera concebir, per mes que era fora del temps de la edat; perqué cregué que era fiel aquell que havía promés.
12 Per lo qual de un sol (y casi com mort) isqué una multitut tant numerosa com las estrellas del cel, y com las arenas innumerables de la bora del mar.
13 En fe moriren tots aquestos sens haver rebut las promesas; emperó mirantlas de lluny, y saludantlas, y confessant que ells eran peregrins y hostes sobre la terra.
14 Perqué los que diuhen tals cosas declaran que cercan patria.
15 Y si algú d'ells s'hagués recordat d'aquella de que isqué, certament hauría tingut temps de tornarsen á ella.
16 Emperó ara ne apeteixen una de millor, so es, la celestial. Y per aixó Deu nos desdenya d'apellidarse Deu d'ells, perquéls havía aparellat ciutat.
17 Per la fe Abraham, quant oferí Isaach, fou probat, y ell que havía rebut las promesas oferí son únich fill,
18 A qui s'havía dit: En Isaach te será cridada descendencia:
19 Considerant que Deu era poderós pera ressuscitar fins d'entrels morts; per lo qual lo rebé també en aquesta figura.
20 Per la fe benehí també á Isaach y á Esaú acerca las cosas que havían de venir.
21 Per la fe Jacob, quant estava per morir, benehí un y altre dels fills de Joseph; y adorá apoyantse en la punta de sa vara.
22 Per la fe Joseph, quant estava per morir, se recordá de la partida dels fills d'Israel, y doná disposició acerca de sos propis ossos.
23 Per la fe Moysés, quant nasqué, fou ocultat per sos pares durant tres mesos, perquél vegeren un noy hermós, y no tingueren temor del edicte del rey.
24 Per la fe Moysés, quant fou crescut, refusá lo ser anomenat fill de la filla de Faraó,
25 Preferint ans be ser afligit ab lo poble de Deu, que gosar los plahers temporals del pecat,
26 Tenint per major riquesa l'oprobi de Christo quels tresors del Egipte; perqué mirava la recompensa.
27 Per la fe deixá l'Egipte, no tement l'ira del rey; perqué ell sufrí ferm, com si vegés al invisible.
28 Per la fe celebrá la Pasqua yl derramament de la sanch; peraqué nols tocás aquell que matava als primogénits.
29 Per la fe passaren la mar Vermella com si per terra seca; y lo qual probant de fer los Egipcis fóren anegats.
30 Per la fe caygueren las murallas de Jerichó després de ser rodejadas per espay de set dias.
31 Per la fe Rahab, prostituta, no fou destruhida ab los incréduls, rebent als espías en pau.
32 ¿Y que mes diré encara? Perqué me faltará temps per contar de Gedeon, de Barac, de Samsó, de Jephté, de David, de Samuel, y dels Profetas;
33 Los quals per la fe conquistaren regnes, obraren justicia, alcansaren las promesas, taparen las bocas dels lleons,
34 Apagaren la violencia del foch, escaparen del fil de l'espasa, convalesquéren de las dolencias, fóren valents en lo combat, y posaren en fuga los exércits dels estrangers.
35 Las mullers per resurrecció recobraren sos morts. Uns fóren desconjuntats, no volent rescatar sa vida pera poder alcansar millor resurrecció;
36 Altres sufriren escarnis, y assots, y cadenas, y presons;
37 Fóren apedregats, mitg partits, posats á proba, moriren mort d'espasa, anaren d'aquí per allí cuberts de pells d'ovella y de cabra, desamparats, angustiats, y afligits:
38 Dels quals no era digne lo mon; anant errants per los deserts, per las montanyas, y per las covas, y per las cavernas de la terra.
39 Y tots aquestos probats per lo testimoni de la fe, no reberen la promesa.
40 Havent Deu disposat alguna cosa millor pera nosatres, á fi de que ells sens nosaltres no fossen perfeccionats.

CAP. XII.

Los exorta ab l'exemple de Jesu-Christ á sufrir ab fortalesa las afliccions y á ser obedients á la lley del Senyor.
1 Y per aixó tenint posat també sobre nosaltres un núbol tant gran de testimonis, descarregantnos de tot pes y del pecat quens té rodejats, correm ab paciencia la carrera quens está proposada.
2 Mirant á Jesús, autor y consumador de la fe, lo qual per lo goitg que li fou proposat sufrí creu, menyspreant la deshonra, y está sentat á la dreta del trono de Deu.
3 Considerau donchs atentament á aquell que sufrí tal contradicció dels pecadors contra sa persona, peraqué nons fatigueu, desmayant en vostres ánimos.
4 Puix encara no haveu resistit fins á la sanch, peleant contral pecat.
5 Y estau olvidats d'aquella consolació que parla ab vosaltres com á fills, dihent: Fill meu, no desprecihis la correcció del Senyor, ni desmahis quant te reprenga.
6 Perqué lo Senyor castiga al que ama, y assota al que reb per fill.
7 Perseverau en la correcció, Deu s'ofereix á vosaltres com á fills: ¿perqué quin es lo fill á qui no castiga lo pare?
8 Emperó si estau fora de correcció, de la qual tots han estat participants; llavors vosaltres sou bastarts, y no fills.
9 Ademés d'aixó, si tinguerem á nostres pares carnals quens corretgiren, yls mirabam ab respecte, ¿no obehirém molt mes al Pare dels esperits, y viurém?
10 Y aquells, á la veritat, per pochs dias nos corretgían á son plaher; emperó aquest per nostre profit, á fi de que pugam ser participants de sa santedat.
11 Y ninguna correcció al present apar ser de goitg, sinó de tristesa; emperó després donará fruyt molt apacible de justicia als que per ella han estat exercitats.
12 Per lo qual alsau vostras mans caygudas, y los genolls enflaquits;
13 Y donau passos drets ab vostres peus, á fi de que lo qui es coix nos desvihi, ans be sia curat.
14 Seguiu la pau ab tots y la santedat, sens la qual ningú veurá á Deu.
15 Mirant atentament á que ningú cayga de la gracia de Deu; no sia que brotia alguna arrel d'amargura, vos incomodia, y per ella sian molts contaminats;
16 A fi de que no hi haja ningun fornicari ó profá com Esaú, lo qual per un bossí vengué sa primogenitura.
17 Sapiau donchs que desitjant ell després heretar la benedicció, fou despreciat; perqué no encontrá lloch d'arrepentiment, encaraqué ell ho solicitá ab llágrimas.
18 Perqué vosaltres nous haveu acercat encara á la montanya palpable, y al foch encés, y al torbellí, y á la obscuritat, y tempestat,
19 Y al so de la trompeta, y á la veu de las paraulas, las quals, los que las oygueren, suplicaren que no sels parlá mes.
20 Perqué no podían sufrir lo que sels intimava: Que si una bestia toca á la montanya será apedregada.
21 Y era tant espantós lo ques veya, que Moysés digué: Espavordit estich y tremolant.
22 Mes vosaltres haveu vingut á la montanya de Sion y á la ciutat de Deu viu, la celestial Jerusalem, y á una companyía de molts mils d'ángels,
23 Y á la general assambléa de l'Iglesia dels primogénits que están escrits en lo cel, y á Deu Jutge de tots, y als esperits dels justos ja perfets.
24 Y á Jesús medianer del Nou Testament, y al aspersió d'aquella sanch que parla millor que la d'Abel.
25 Mirau que no refuseu al que parla. Perqué si no escaparen aquells que despreciaren als quels parlava sobre la terra, molt menos nosaltres si refusam al quens parla desdel cel.
26 La veu del qual commogué llavors la terra; emperó ara nos promet, dihent: Encara una vegada; y jo commouré no tant sols la terra, sinó també lo cel.
27 En aixó que diu: Encara una vegada, declara la mudansa de las cosas ques commouhen com cosas fetas, peraqué permanesquian aquellas que no poden ser conmogudas.
28 Y axí rebent un regne immovible tenim gracia; per la que agradant á Deu lo servim ab sant temor y reverencia.
29 Perqué nostre Deu es foch consumidor.

CAP. XIII.

Los exorta al exercici de las virtuts Cristianas, com son, caritat, hospitalitat, misericordia, castedat, y á la conformitat ab la voluntat de Deu.
1 Continuhi entre vosaltres la caritat fraternal.
2 Y no olvideu l'hospitalitat;puix per ella alguns sens saberho hospedaren ángels.
3 Recordauvos dels presos, com si vosaltres fosseu presos ab ells, y dels afligits, com si vosaltres estiguesseu també en son cos.
4 Sia en tots honest lo matrimoni y lo llit immaculat; perqué Deu judicará als fornicaris y als adúlteros.
5 Sian vostras costums sens avaricia, contentantvos ab lo present, perqué ell digué: Not deixaré, nit desampararé.
6 De manera que pugam dir ab confiansa: Lo Senyor es mon ajuda, no temeré cosa que'm puga fer home.
7 Recordauvos de vostres superiors, los quals vos han parlat la paraula de Deu; y la fe dels quals haveu d'imitar considerant lo fi de sa conversació.
8 Jesu-Christ, lo mateix ahir, y vuy, y pera sempre.
9 Nous deixeu desencaminar per doctrinas vanas y peregrinas: perqué es molt bo fortificar lo cor ab la gracia, no ab viandas, que no aprofitan als que van detrás d'ellas.
10 Tenim un altar, del qual no tenen facultat de menjar los que serveixen al tabernacle.
11 Perqué los cossos d'aquells animals, la sanch dels quals ofereix lo Pontífice per lo pecat en lo santuari, son cremats fora del campament.
12 Per lo qual també Jesús, pera santificar al poble per sa sanch, patí fora del portal.
13 Exim donchs fora del campament á ell, portant sos oprobis.
14 Perqué no tenim aquí ciutat permanent, emperó cercam la que está per venir.
15 Oferim donchs per ell á Deu sacrifici d'alabansa sens cessar, que es lo fruyt dels llavis que confessan son nom.
16 Y no olvideu lo fer be y comunicar ab altres vostres bens, puix Deu s'agrada de tals ofertas.
17 Obehiu á vostres superiors, y estaulos somesos: perqué vetllan, com que han de donar compte de vostras ánimas, peraqué fássan aixó ab goitg, y no gemegant; perqué aixó no es profitós pera vosaltres.
18 Pregau per nosaltres; perqué tenim confiansa que en res nos acusa la conciencia, desitjant portarnos honestament en tot.
19 Y tant mes vos prego que fassau aixó, á fi de que jo mes prompte vos sia restituhit.
20 Yl Deu de la pau, que per la sanch del Testament etern ressuscitá d'entrels morts al gran Pastor de las ovellas, nostre Senyor Jesu-Christ.
21 Vos fassa perfets en tota obra bona, pera fer sa voluntat; obrant en vosaltres lo que sia agradable á sos ulls per Jesu-Christ, al qual sia gloria pels sigles dels sigles. Amen.
22 Emperó vos suplico, germans, que sufriu aquesta paraula d'exortació. Puix vos he escrit breument.
23 Sabeu que nostre germá Timotheu está en llibertat, ab qui si jo vingués prompte aniré á veureus.
24 Salut á tots vostres superiors y á tots los sants. Vos saludan los germans d'Italia.
25 Sia la gracia ab tots vosaltres. Amen.