Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola segona del Apóstol Sant Pere
Los exorta á que tenint presents los dons rebuts de Deu adelantian en la virtut per poder tenir entrada abundant en lo regne del Senyor. Dona á enténdrer que está prop sa mort, y mostrant la veritat del Evangeli proposa lo medi d'aprofitarse d'ell.
SIMO Pere, servo y Apóstol de Jesu-Christ, als que alcansaren igual fe ab nosaltres per medi de la justicia de nostre Deu y Salvador Jesu-Christ:
2 Gracia y pau cumplerta sia á vosaltres en lo coneixement de Deu y de Jesu-Christ nostre Senyor.
3 Axí com totas las cosas que pertanyen á la vida y á la pietat nos han estat donadas per la virtut de Deu, mediant lo coneixement de aquell quens cridá per sa propia gloria y virtut.
4 Per lo qual nos han estat donadas moltas y preciosas promesas, peraqué per ellas sian fets participants de la naturalesa divina, fugint de la corrupció de la concupiscencia que hi ha en lo mon.
5 Y ademés d'aixó vosaltres, aplicant tot cuydado, anyadiu á vostra fe virtut, y ála virtut ciencia.
6 Y á la ciencia templansa, y á la templansa paciencia, y á la paciencia pietat,
7 Y á la pietat amor fraternal, y al amor fraternal caritat.
8 Perqué si aquestas cosas se troban y abundan en vosaltres, nous deixarán estérils ni infructíferos en lo coneixement de nostre Senyor Jesu-Christ.
9 Emperó aquell á qui faltan estas cosas, es cego y va á palpentas, olvidant que ha estat purificat de sos antichs pecats.
10 Per lo tant, germans, siau abans solicits de fer segura vostra vocació y elecció, perqué fent aixó no cauréu may:
11 Puix axí vos será donada abundantment la entrada en lo regne etern de nostre Senyor y Salvador Jesu-Christ.
12 Per lo qual no cessaré d'amonestarvos sempre sobre aquestas cosas, encaraqué estigau instruhits y confirmats en la present veritat.
13 Perqué tinch per just mentras estich en aquest tabernacle lo excitarvos ab amonestacions;
14 Estant cert de que luego tinch de deixar aquest mon tabernacle, segons també m'ho ha declarat nostre Senyor Jesu-Christ.
15 Además que jo procuraré que fins després de ma mort pugau vosaltres fer memoria d'aquestas cosas.
16 Perqué nosaltres no havem seguit faulas ingeniosas quant vos havem fet conéixer lo poder y la presencia de nostra Senyor Jesu-Christ, sinó com testimonis de vista de sa magestat.
17 Perqué ell rebé de Deu Pare honra y gloria, quant baixá á ell de la magnífica gloria una veu d'aquesta manera: Aquest es mon amat Fill, en qui jom he complascut, á ell ohiu.
18 Y aquesta veu que vingué del cel l'ohirem nosaltres quant estavam ab ell en la montanya santa.
19 Y encara tenim mes ferma la paraula dels profetas; á la cual feu be d'aténdrer, com á un'antorxa que resplandeix en lloch obscur, fins quel dia clarejia, y l'estrella del matí nasquia en vostres cors:
20 Entenent primer assó, que ninguna profecía de l'Escriptura es d'interpretació particular.
21 Puix en lo temps antich no fou donada la profecía per voluntat d'homa, sinó que los varons sants de Deu parlaren com inspirats del Esperit Sant.
Descriu las malas arts dels falsos doctors, y parla de sos deixebles, y del cástich terrible que vindrá sobre ells, y avisa als fiels que sen guardian.
1 Hi havia també entrel poble falsos profetas, axí com hi haurá entre vosaltres falsos doctors que introduhirán sectas de perdició, y negarán á aquell Senyor quels comprá, atrahentse sobre sí prompta perdició.
2 Y molts seguirán sas dissolucions; per los quals será blasfemat lo camí de la veritat:
3 Y per medi de l'avaricia ab paraulas fingidas farán tráfic de vosaltres: la condemnació dels quals ja fa temps que no para, y la perdició d'ells no dorm.
4 Y si Deu no perdoná als ángels que pecaren, sinó quels precipitá al profundo del infern, yls entregá á las cadenas de las tenebras pera ser atormentats y reservats peral dia del judici:
5 Y no perdoná al mon vell, sinó que preservá á Noé, vuytena persona, pregoner de justicia, portant lo diluvi sobre un mon d'impíos;
6 Y condemná á ruina las ciutats de Sodoma y Gomorra, reduhintlas á cendras, posantlas per escarment dels que visquéren en impietat;
7 Y llibertá al just Lot, afligit dels ultratges, y de la conversació impúdica d'aquells malvats;
8 Puix aqueix home just habitant entrells, de vista y oidos atormentava cada dia sa ánima justa ab las obras detestables d'ells.
9 Lo Senyor sab com llibertar de temptació als justos, y reservar los malvats peraqué sian atormentats en lo dia del judici:
10 Y majorment aquells que seguint la carn caminan en desitgs impurs, y desprecian la potestat, son atrevits, presumptuosos, y no temen parlar mal de las autoritats superiors.
11 Mentras quels ángels, que son majors en fortalesa y en virtut, no pronuncian contra aquells acusació devant del Senyor.
12 Mes aquestos, com bestias sens rahó, naturalment fets pera ser presa y pera perdició, blasfemant de las cosas que no entenen, pereixerán totalment en sa corrupció;
13 Y rebrán la recompensa de l'iniquitat, ells que reputan per un plaher las delicias del dia; que son contaminacions y vituperis, recreantse en sos errors mentras están en convits ab vosaltres;
14 Tenint los ulls plens d'adulteri y de pecat incessant; atrahent ab alhagos las ánimas inconstants, y tenint un cor exercitat en avaricia, com fills de maledicció:
15 Los quals deixant lo camí dret s'extraviaren, seguint lo camí de Balaam de Bosor, que amá lo premi de l'iniquitat.
16 Emperó fou représ per sa iniquitat: una somera muda, en la que cavalgava parlant veu d'home, refrená la locura del profeta.
17 Aquestas son fonts sens aygua, núvols agitats de torbellins, pera'ls quals está reservada l'obscuritat de las tenebras perpetuament.
18 Perqué parlant paraulas entumidas de vanitat, atrauhen per los desitgs impurs de la carn á aquells que poch antes havían fugit dels que viuhen en error.
19 Prometentlos llibertat, quant ells mateixos son esclaus de la corrupció; perqué tot aquells que fou vensut queda esclau del que vencé.
20 Y si després d'haverse apartat de las contaminacions del mon per medi del coneixement de Jesu-Christ Senyor y Salvador nostre, enredats en ellas son vensuts; lo derrer fou fet pera ells pitjor quel primer.
21 Per lo qual millor los haria estat no haver conegut lo camí de la justicia, que no després del coneixement girar espatllas al sant manament quels fou donat.
22 Puix los ha succehit alló que diu lo refrá verdader: Lo ca sen torná á lo que havía vomitat, y la porca rentada á revolcarse en lo fanch.
Los amonesta de nou yls fortifica contra los falsos doctors. Parla de la segona vinguda del Senyor, y encarrega quel esperian previnguts. Alaba los escrits de Sant Pau, los quals eran adulterats per molts ignorants.
1 Aquesta es, caríssims, la segona carta queus escrich, procurant en las dos avivar vostre ánimo sensill ab amonestacions;
2 Peraqué tingau presents las paraulas dels sants Profetas de quius parlí, yls manaments queus fóren donats per los Apóstols del Senyor y Salvador:
3 Sabent aixó primerament, que en los últims temps vindrán impostors artificiosos que caminarán segons sas propias concupiscencias,
4 Dihent: ¿Ahont es la promesa de son adveniment? perqué desde quels pares dormiren tot permaneix axí com en lo principi de la creació.
5 Y certament ells ignoran voluntariament que per la paraula de Deu los cels fóren desde temps antich, y que la terra subsistía fora del aygua y en l'aygua:
6 Per lo qual lo mon d'aquell temps essent inundat per aygua fou destruit:
7 Emperó los cels, que son ara, y la terra, per la mateixa paraula, son guardats y reservats peral foch en lo dia del judici y del extermini dels homes impíos.
8 Emperó, caríssims, no siau ignorants d'una cosa, que un dia respecte del Senyor es com mil anys, y mil anys com un dia.
9 No retarda donchs lo Senyor sa promesa com alguns pensan, sinó que espera ab paciencia per amor de vosaltres, no volent que ningús perdia, sinó que tots se convertescan á penitencia.
10 Vindrá donchs com lladre de nit lo dia del Senyor; en lo qual passarán los cels ab gran soroll, yls elements se derritirán ab lo calor, y la terra y las obras que hi ha en ella serán abrasadas.
11 Donchs ja que totas estas cosas han de ser disoltas, ¿quina classe de gent haveu de ser vosaltres en santedat de vida y pietat;
12 Esperant y apressurantvos pera la vinguda del dia del Senyor, en lo qual los cels cremant serán disolts, yls elements serán fosos ab l'ardor del foch?
13 No obstant aixó nosaltres, conforme sa promesa, esperam cels nous y terra nova, en los quals habita la justicia.
14 Per lo tant, caríssims, esperant aquestas cosas procurau ser trobats per ell en pau, sens mácula y irreprensibles:
15 Y creheu que la longanimitat del Senyor es salvació: segons que també Pau, nostra caríssim germá, vos escrigué conforme la sabiduría que li fou donada;
16 Com també en totas sas epístolas, parlant en ellas d'aixó; en las quals hi ha algunas cosas difícils d'enténdrer, las quals adulteran los indoctes y inconstants, com també las altras Escripturas, per ruina de sí mateixos.
17 Vosaltres donchs, germans, avisats viviu alerta, peraqué no caygau de vostra firmesa enganyats pels insensats.
18 Ans be creixeu en la gracia y coneixement de nostre Senyor y Salvador Jesu-Christ. A ell sia la gloria ara y fins al dia de l'eternitat. Amen.