Lo pi de Formentor

De Viquitexts
Versió sonora interpretada per Patrícia Gabancho (origen: Dia de la poesia)


 LO PI DE FORMENTOR

Electus ut cedri.



Mon cor estima un arbre! Mes vell que l'olivera,
Mes poderós que'l roure, mes vert que'l taronjer,
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
Y lluyta ab les ventades qu' atupan la ribera,
 Que cruxen lo terrer.
 
No guayta per ses fulles la flor enamorada,
No va la fontanella ses ombres á besar,
Mes Deu ungí d'aroma sa testa consagrada
Y li doná per terra l'esquerpa serralada,
 Per font l'inmensa mar.

Quant lluny, demunt les ones, renaix la llum divina,
No canta per ses branques l'aucell qu' encativam;
Lo crit sublim ascolta de l'águila marina,
Ó del voltor que puja sent l'ala gegantina
 Remoure son fullam.
 
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustent;
Revincla per les roques sa poderosa rel.
Té plujes, y rosades, y vents y llum ardenta;
Y, com un vell profeta, reb vida y s'alimenta
 De les amors del cel.

¡Arbre sublim! Del geni n'es ell la viva imatge:
Domina les montanyes y aguayta l'infinit;
Per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
Lo cel que l'enamora, y té'l llamp y l'oratge
 Per gloria y per delit.

¡Oh! sí; que quant alloure bramulan les ventades
Y sembla entre l'escuma que tombi lo penyal,
Llavors ell riu y canta mes fort que les onades
Y triunfador espolsa demunt les nubolades
 Sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
Com una prenda santa duré jo 'l teu recort.
Lluytar constant y véncer, reinar sobre l'altura
Y alimentarse y viure de cel y de llum pura...
 ¡Oh vida... noble sort!

¡Amunt, ánima forta! Traspassa la boyrada
Y arrela dins l'altura, com l'arbre dels penyals.
Veurás caure á tes plantes la mar del mon irada,
Y tes cansons valentes 'nirán per la ventada,
 Com l'au dels temporals.

1875.