Lo pi de Formentor
| ← Nocturn | Lo pi de Formentor Poesies (Miquel Costa) |
Defalliment → |
 |
| Versió sonora interpretada per Patrícia Gabancho (origen: Dia de la poesia) |
LO PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Mes vell que l'olivera,
Mes poderós que'l roure, mes vert que'l taronjer,
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
Y lluyta ab les ventades qu' atupan la ribera,
Que cruxen lo terrer.
No guayta per ses fulles la flor enamorada,
No va la fontanella ses ombres á besar,
Mes Deu ungí d'aroma sa testa consagrada
Y li doná per terra l'esquerpa serralada,
Per font l'inmensa mar.
<poem>Quant lluny, demunt les ones, renaix la llum divina, No canta per ses branques l'aucell qu' encativam; Lo crit sublim ascolta de l'águila marina, Ó del voltor que puja sent l'ala gegantina Remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustent; Revincla per les roques sa poderosa rel. Té plujes, y rosades, y vents y llum ardenta; Y, com un vell profeta, reb vida y s'alimenta De les amors del cel.
¡Arbre sublim! Del geni n'es ell la viva imatge: Domina les montanyes y aguayta l'infinit; Per ell la terra es dura, mes besa son ramatge Lo cel que l'enamora, y té'l llamp y l'oratge Per gloria y per delit.
¡Oh! sí; que quant alloure bramulan les ventades Y sembla entre l'escuma que tombi lo penyal, Llavors ell riu y canta mes fort que les onades Y triunfador espolsa demunt les nubolades Sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, Com una prenda santa duré jo 'l teu recort. Lluytar constant y véncer, reinar sobre l'altura Y alimentarse y viure de cel y de llum pura... ¡Oh vida... noble sort!
¡Amunt, ánima forta! Traspassa la boyrada
Y arrela dins l'altura, com l'arbre dels penyals.
Veurás caure á tes plantes la mar del mon irada,
Y tes cansons valentes 'nirán per la ventada,
Com l'au dels temporals.
1875.