Lo rondallayre - La bruixa del Ferrer

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La fillastra  
Lo rondallayre
Lo trist


LA BRUIXA DEL FERRER.



 Vivia en un poble un ferrer, lo qui tenia á la seva dona bruixa, sens ell saberho. La qual cada dissapte, en sent las dotze horas de la nit, desapareixia de casa seva, y se 'n duya a l'aprenent que cansat y afadigat y mitj mort de son, quasi no se'n adonava.
 Vola que volarás ben prompte era á la cova en que las bruixas se reunian. Una per una, totas hi anavan que feyan por de veure, encenian una grossa caldera al mitj, hi tiravan las sevas hervas, y comensavant de fer sardanas y mes sardanas ab uns crits y xiscles horrorosos, que 'l aprenent despertantse, quasi de por arribava á perdre 'l mon de vista. Tan, mes quan lo fum de la caldera era tan estrany y calitjós que no pareixia sino fet adrés pera matar á qualsevulla persona.
 Quan la caldera bullia de fort, cadescuna feya los seus conjurs y untantse ab lo such estrany, pegavan volada á ferne de las sevas, sino que la bruixa del ferrer, per anar mes descansada, tirava avans unas morrallas encantadas damunt del aprenent, y est quedava convertit en cavall, á damunt del qui anava tota la nit la bruixa; fins que al arrivar lo clar, las hi treya y tots dos de cop eran á casa seva.
 L'aprenent, d'aixó 'n valia menos, com que cada dia s'anava enmalaltint mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot era preguntarli qu'es que li passava, mes ell no'ls ho volia dir, fins que tant li pregaren, que 'ls hi contá.
 Y un d'ells que li diu: — Y per aixó t'apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las bruixas fan los seus untets y conjurs, n'agafas las morrallas y al finir aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com te'n desixes.
 Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las dotze horas, n'agafa l'aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas plegadas de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer fos seus conjurs, quan l'aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de sa mestressa y eixa queda convertida en cavall, que be volia escaparse, mes l'aprenent ab las morrallas fortament la subjectava. Quan las altres bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe'l seu damunt ab uns horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer deixar; mes ell ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa 'l seu amo. Truca á la porta y diu á n'aquest que li havian menat aquel cavall pera que'l ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la fornal y comensan á apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar al amo com era la seva dona y se'l mirava ab ulls piadosos, mes la veu li mancava y lo ferrer, ab las ferraduras á la ma, vermellas de tan encesas qu'eran, una á una las hi aná clavant, sense ab res pararse.
 Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo desfermá y se l'endugué al defora, anantsent al llit pera dormirne. Y la dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y rabia, fins que al clarejar se'n entrá á casa seva y 's ficá al llit con solia. Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho feya, la aná á cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida, li digué que no podia, pus que be sabia éll qu'era ferrada de peus y mans y li esplicá tot lo que havia succehit y la seva bruixeria.