Lo sermó d'en Muntaner

Engranatges

Un o més usuaris estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest text.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Comentaris: cap

LO SERMÓ

D'EN MUNTANER

LO SERMÓ D'EN MUNTANER.

Es cosa ben sabuda que en la famosa Crónica de Muntaner, capitol cclxxii, hi ha una composició en vers alexandrí monorim, en llengua, no catalana, sino provençal mes ó menys alterada ^[1], y ab titol y en certa manera ab forma de sermó, que lo cronista trasmeté al Infant Anfós, fill del Rey en Jaume d'Aragó que havia de passar á la conquesta de Serdenya. Molts anys fa que 'ls amadors de la literatura catalana notaren aquesta poesia, com obra poética relacionada ab la historia, com una de les mes antigues de poeta catalá no pertanyents als Cansoners dels trovadors, com també per la singularitat de la forma. Per ma part, desitjant saber á qué poema (pus no duptava que d'un poema 's tractava) se referia lo segon vers, vaig encarregar la copia del mateix, segons lo Ms. de Madrit, al jove professor D. H. Suanya, que m'en enviá facsimile; mes sols l' any proppassat me va lleure fer la confrontació de tota la pessa ab lo ja anomenat Ms. Molt be 'm consta que lo jove filolech alemany Sr. Baist está preparant una edició complerta de la Crónica, fundada en los dos Mss. de Madrit y de Barcelona y no sé si en algun altre; mes crech que mentrestant no desagradará als lectors de la Revue de Langues Romaines lo següent estudi, que pot-ser no siga del tot infructuós per la elucidació del text.

La Crónica fou comensada quant l'autor tenia ja sixanta anys, en 1325, ó segons una variant, en 1335 ^[2]. En quant á la época de la composició del Sermó veja's lo que diu ell mateix, cap. cclxxi. Parla del rey d'Aragó: «E mana corts á la ciutat de Gerona... E aqui publicas que de tot en tot trametes son fill, lo senyor infant Nanfos, á conquistar lo regne de Serdenya et de Corsega... Perque yo com lo viatje fou publicat, fiu un sermo, que embie per En Comi ^[3], al senyor rey et al senyor infant, per ordonacio del dit bon passatge, lo qual oyrets aci. E portal los á Barcelona, que yo no era be delitos de cavalcar, ne danar hi.» D'aixo's deduheix que Muntaner feu lo Sermó inmediatament apres les corts de Gerona que s'havian closes avans (no sé si molts, ó pochs mesos) de la festa de Nadal del any de la Encarnació 1322 ^[4].

Del Sermó de Muntaner com també de tota la Crónica se sap que existeixen los següents Mss., edicions y traduccions.

A.— Es un Ms. en paper de la Biblioteca nacional (Madrit). Comensa ab lo Index y segueix: Lo prolech que R. Muntaner feu. A la fi diu: «Iste liber fuit scriptus et splicitus die veneris qui fuit tertio kalendas Anno Domini MCCC cargesimo.» Se veu que l'ar es corretgit y lo signe afegit, volent significar que 'l Ms. fou fet en 1340. Sembla que ha d'esser posterior encara que no molt (derreries del xiv?)

La versió d'aquest Ms. es sens dupte la mes antiga que tenim; es en general la mes satisfactoria y no li falta cap vers. Es la que'ns serveix de text; sols que per donarli un poch mes de regularitat (no pas molta) corretjim les paraules següents: Cobla I^a, vers 3, casall; 4, sallutacion; II^a, 3, pallesas; 9, encontre; III^a, 4, allats? ulats? esberch; 8, naus ^[5]; IV^a 6, tercoll; 10, contrestar; 16, comendar; V^a 1, manarets; 2, lenys; 10, mestre; 12, peraules; 14, aperellats; VI^a 8, axills; 17, malmanat; VIII^a 9, vexell; 11, metra; VIII, 9, E es; IX, 2, naturall; 9, enian ^[6]; X^a estendart; 12, flamajara; XII^a 4, prellats. Un cambi mes important se ha fet en IV, 5, posant en conte de ges res com demana 'l sentit y com porten les altres versions, encara que en aquestes no va be ab les paraules antecedents. He posat sempre et quant hi ha &. XI^a 15, porta et en lletres, encara que algunes vegades sonaria millor e. La s eufónica la he colocada sempre despres de la primera paraula, v. g. es en y no e sen.

Se han regularisat les rimes en les cobles següents: I^a Hi ha tres finals en on; se ha posat sempre en o.— II^a Hi ha vuyt vegades ent; se ha posat sempre en.— III^a Hi ha tres finals en ail y set en all; se ha posat sempre ayll.— XI^a, 17, diu rays y se ha posat ray.

B.— Es un Ms. en paper qui fou del Monastir de Poblet y 's trova ara en la Biblioteca de Don Baudiri Carreras de Barcelona. Falta molt en lo comensament. A la fi diu: «Aquest libra feu an Muntaner e an Clot. E aic del libra den Clot entro á la mort del bon rey P. d'Arago. Aquets libra s'acaba an l'any de que hom comta de la nativitat de Nostro Senyor uer Deus de l'any de MCCC liij, disapte, á xx dels mes de juliol». Per algunes formes gramaticals y (en lo poch que'n aixó puch judicar) per la lletra, tinch lo Ms. per molt mes modern. Tal vegada se copiá lo final y tot, d'un original mes antich; tal vegada s'escapá una C al posar l'any.

Lo titol del Sermó es: «Con an Muntaner feu. j. sermo rimat lo qual feu al senyor rey d' Arago que feye be per lo passatge de Cerdenya.» Manquen los següents versos: I^a, 2, 9; II^a 8, 14; III^a 14; VIII^a 5 ^[7]. Les formes son moltes vegades, no sempre, mes vulgars que las de A. Veja 's lo que resulta de la següent comparació : Hi ha molt sovint a per e en les silabes antecedents á la accentuada y e per a final. I per y ó al revés. O per ua (gornits, gordets). Nostro, vostro, per nostre, vostre. Sis per sius ^[8]. No hi per noy ^[9]. Afegeix o trau h. L per ll ó al revés ^[10]. N per m final. De vegades falta la ratlla que val per n. U inicial per v. Alguna vegada se dobla la b (pobble). Nt final lo que en A. es simple n. Cascus y no xascus. Deu per Deus. Ara per era ó eres. Forma verbal an per en ó on. Algunes vegades ten per tan. Generalment e (també he) per et (conjunció). Trestuyt mes etimológich que trastuyt, usat quasi sempre per A. E li deix menos la e de que que A. Es per lo plural clássich er.

Ademes notaré algunes variants pera no deixar al peu del text, sino las que tenen mes ó menos importancia : I^a 5, do (no don com A); 7 per altre. 7, e que aiam; 8, venges; 9, lo comte he (manca vescomte) al B; 12, qui es gamfano; 17, E vul sapia chascu; 20, mantenda; II^a 4, ient; 7, los mots estan fora d'orde; 10, e sapia; 10, preposament; 17, far fondament; 18, preposit; 20, aquest bon; III^a 3, nul hom; 4, vulats; 8, sayl; 10, E axi al; 11, de lurs cors armes; 13, no; 16, que axi es la vertats; 16, crastall; IV^a 2, Car; 9, quels; 9, iugan a tot alevar; 11, poria atlagar; 12, manca si; 18, fets; 20, aramats; V^a 1, poretz menar; 11, Perque senyor (manca dayço); 14, Et en axi; 15, ordenades; 18, nous; 19, manca gen ó gent; VI^a 1, sencareus soplich; 2, quen sia; 5, no li; 7, Deci han prou afer; 7, an; 9, Enaxi; 10, lo comte; 10, acustumat; 12, quens; 13, be areat; 14, feya; 15, alegre e; 16, tot lo; VII^a 1, altesa; 4, vajen; 5, altre; 11, fays; 14, plafanges; 15, senyer ^[11]; 19, en vos; VIII^a 1, quant; 3, dolçe; 8, que no ya; 11, refrescats; 15, vernasor; 18, manca res; IX^a 3, ij milers; 7, e mant daltre; 8, res de vostro; 9, puscan; 9, co sels que sens angan; 10, vostron; 11, nagu; 12, cant tuy a; 13, e del; 13, asperit; 14, afogan; 16, eixamen; X^a, 1, manca e; 1, seran; 2, quan a terra axiran; 3, Caros; 4, catala; 6, format; 9, adonchs qual rey pora; 11, veyra; 11, para; 12, que tan flamira; 16, satendera; XI^a 1, membra; 6, jameys; 8, feyt; 16, li sant; 16, que say; XIV^a, 4, coms ne; 6, manca ab; 7, sant; 10, pregera; 12, asso; 13, vivats; 14, paternostro; 15, Et honor; 15, sens; 16, quen; 17, que al.

Lo Ms. B no es copia de A. Encara que en general mes imperfect, presenta algunes variants preferibles y per consegüent deu provenir d'un altre original.

C.—Edicions ^[12], 1.^a CHRONICA O DESscripcio dels fets, e hazanyes del INCLYT REY DON JAVME PRIMER Rey Darago, de Mal-lorques e de Valencia comte de Barcelone e de Muntpesller: e de molts de sos descendents. Feta per lo magnifich en Ramon Muntaner... Ara nouament stampat ^[13] en Valencia EN CASA DE LA VIUDA DE JOAN MEY FLANDRO. 1558. — Lo titol del Sermó es: Recomta lo sermo que yo Ramon Muntaner tramis al senyor rey per lo passatge de Serdenya e Corsega per raho de conseyll donar al senyor infant Nanfos, o al menys a fer recordar de totes coses.

2.^a Lo mateix titol general fins al nom del autor... En Barcelona en casa de Jaume Cortey, Librater, Any 1562. Lo mateix titol del sermó (R. per Ramon?). En quant á aquesta obra versificada segueix també XI^a, 5, sau bo per saum bo; 15, faes per fes. Les demés diferencies son simples erros ^[14].

3.^a Mr. Buchon afegi á sa primera traducció de la Crónica lo text original del Sermó, ab tres variants poch afortunades ^[15].

4.^a Cronik des edlen En Ramon Muntaner, herausgegeben von Dr. Karl. Lanz. Stuttgart, gedruckt auf Kosten des literarische Vereins. 1844. La edició de Valencia, menos algunes cosetes que semblen voler ser correccions: III^a, 20, sel vazent per selvarent; V^a, 20. gaug per guauc. Me he servit d'aquesta edició que crech exacta copia de la de 1558 per lo Sermó y demés cites de Muntaner.

5.^a Crónica catalana de Ramon Muntaner, texto original y traduccion castellana, acompanada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Barcelona, imprenta de Jaime Jepús, 1860. En lo Sermó segueix ab poques modificacions lo text de Lanz (corretjeix presta prayll en prest aprayll), donant en nota una variant y un vers de B ^[16].

Lo text de C (edició de Valencia y de Lanz) correspont, ab una ortografia mes regularisada, moltes vegades á A. y no poques á B. Manquen los versos I^a, 9; IV^a, 12; VIII^a, 5. Te coses propies que la major part semblen mal enteses ó mal corretjides: I^a 2 genentull per gui nantull; 5 perdo per do; II^a, 15, pert per perdet; III^a, 14, Fos en la vostra gent per Es en, etc.; IV^a, 55, alegrar per allegar; VIII^a, 16, e sa ma com es dit per es a maho mes dit. Vist aixó se podria creure que l'editor de Valencia feu una tria de A y B, introduhinthi algunes males innovacions. Pero per altra part aquest sistema eclectich es propi d'un editor del segle xvi^e? ^[17]. Ademés hi ha alguna cosa bona que no pogué traure de A y B y no es probable que inventás ó adivinás: III^a, 12, quasi com prest aprayll dona bon sentit ^[18]: 9, 2, e guaill sembla millor que agual de B; V, 8, guets es preferible á quets; V, 9, poguessen dona al vers la bona mida; XI, 2, crech que setray de C es la bona llissó ^[19]. Per tals consideracions, lo mes probable sembla que l'editor tingués á la vista un original desconegut, lo qual, com tampoch se ha de creure que fos eclectich, no podia ser fill de A y B, devent ser pare d'aquets lo mateix Ms. desconegut ó altre semblant ^[20].

No don de C mes que les variants mes importants, perque qualsevulla pot consultarlo en les edicions.

D. Traduccions. Deixant apart una castellana antiga, la qual existencia sembla molt duptosa ^[21], se coneixen les següents:

* I.^a Compresa en la Collection des Chroniques nationales françaises, feta per Mr. Buchon. Paris, Verdière, 1827.

2.^a Nova traducció de Buchon ab l'ajuda, pel Sermó, de M. Tastu, compresa en les Chroniques étrangères del Panthéon littéraire. Paris Mamet, 1841.

*3.^a Traducció alemanya de Karl Lanz. Leipzig, Verlag von Wilhem Engelmann, 1842.

4.^a Cronache catalane del secolo xiii et xiv (Muntaner y Desclot), per Philippo Moisé, Firenze, coi tipi della Galileana, 1844.

5.^a Traducció citada avans de D. A. de Bofarull.

DEL SERMO QUE EN MUNTANER TRAMET
_________

[COBLA I^{a [22]}]

En nom d'aycell ver Deus qui fe el cel et thro,
En so de Gui Nantull faray un bell sermo
A honor et a llaus del casal d'Arago;
E per tal qu'axi sia la salutacio
5 Diga xascus sil platz, que la Verge nos do
Seny et entendiment, quen fassam nostre pro
Per est mon e per l'altre; e que [a] saluacio
Vengon trastuyt li compte e vescompte e baro
Caualler et burges, mariner et peho
10Qui en est bon passatge de Serdeny' abando
Metra[n] si et sa terra et sa prouesio,
E segra[n] lalt (e) Imffant Nanffos, que'es ganfano
[E] de trastota Espanya creximent [e] creso.
De llevan a ponen, mig jorn, septentrio,
15Temblara tota gent qui en subjeccio
De sos payres valents Rey en Jacme ja n[o] so.
E vull sapia xascu qu' aquest es lo leo
Que Sibilla nos dits, qu'ab senyal de basto
Abatria l'ergull de man[t] alta mayzo;
20Que jes er non diray que be m'entendon pro.

[COBLA II^{a [23]}]

Eres vull que sapiats lo meu entendimen:
Que trastuyt li presich estan tan solamen
En tres causes paleses qu'eu vos diray veramen.
La primera es la presona qui presicha la gen,
5 La seconda del poble qui l'au be et l'enten,
La tersa la rayso qui del sermo dexen.
Adonchs de la primera vos dich que foylamen
Puya alt en tribuna qui no sap certanamen
Dire [en] pro et en contra a tot son mouimen,
10 E que sapia saluar lo seu proposamen.
La segona del poble que sens murmuramen
Lo deuon escoltar xascuns molt beylamen
E sapia ho retener a son melloramen,
Qu'[en] esters pauch valria tot son presicamen;
15 Que l'Euangeli ditz ques perdet la semen
Ques gitet entre peyres e espines examen.
A la terça vos dich que deu fer fundamen
Al proposit que parla ses tot veyaramen.
Perques eu fundaray mon presich e breumen
20 En aquest bon viatge quins es a tuyt plazen.

[COBLA III^{a [24]}]

Adonchs, Senyor e Imffant, com a vostre vasayll,
Entendets ma rayso, que assats de trebayll
Hay vist en aquest mon pus que nul de mon tayll.
E perço en la mar vullats pendre mirayll
5 De li vostre ancessor qui feron mant assayll:
Que terçol no metats en l'estol, et satayll
Vos vendran vostres feyts, que asberch ni capmayll

Nous estaran dauant; sal XX que l'Almirayll
Galees faça far lleugeres com ventayll.
10 E' naxil ballesters yran con a fiblayll;
No falra de llurs armes ans feyts com a batayll
Los trobarets als ops, qu' axi com pes cabrayll
Que tot cant l'es dauant tira que res non fayll.
Es en la vostra gent, Senyor no hi ha mestayll,
15 Que trastuyt son de un cors, e null no s'en barayll;
Qu'axi es la verdats quel valent d'un crestayll
No preson l' als del mon, mas que del fi corayll
Qu'en Serdenya se pescha, es apres del metayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogall
20 Vos amenon deuant tuyt cell vasseyagayll.

[COBLA IV^{a [25]}]

Perço ay comensat en lo fayt de la mar,
Con la mar coue tenga cel qui vol conquistar
Lo regne de Sardenya, et siu fay tremblar
Fara trastuyt lo mon; es ayso nos pot far
5 Sens menar la gent frescha per ferir et per dar.
E jamay ab terçoll fresch no poden anar
Nautxer ne ballester qu'als fayts s'han a parar,
Ne proher ne remer,—ayso no cal prouar—
Quel ballester de taula jugon a tot levar,
10 Que per mar ne per terra nols pot res contrastrar,
E sobre aycest partit yo poria allegar
Manta bona raho, de que nom cal parlar.
Perque, Senyor Infant, si Ihesuxrist vos gar,
Vostra gent de la mar tenets en alt et en car;
15 E honor e poder a l'Almirant donar
Vullats, e que nuyl altre noy haja comandar
Sal ell apres de vos; es en axi honrar
Vos fara de tots fayts que vullats comensar.
Cen galees o pus say que porets menar,
20 Lenys armats, sageties que hom no pot albirar.

[COBLA V^{a [26]}]

Sinquanta naus, Senyor, say que vos menarets,
Lenys, terides de bandes e ma[n]s d'altres lenyets,
Que tuyt, la Deus merce, de vostra gent haurets.
Adonchs lo recullir sia plazent e nets,
5 E que a Port-Fangos sian trastuyt ellets
Que vengon a jorn cert; et les grans naus farets,
Senyor, metre en escala, es apres los paucets,
Perço que nengun dan l'enemichs qu'estan quets
Nous pusqu[ess]en donar; d'ayço prech queus guardets.
10 E ab gent falsa e mestre say que contrastarets,
Perque d'ayço es obs, Senyor, queus adonets,
E que en les llurs paraules ni en ells nous fiets
E totes les galees pres terra vos tindrets,
E 'naxi per escala tots aparayllarets
15 Que sion ordonats, e[s] en garda metrets
Quatre bons lenys armats, a cuy senyal darets
Que fasseson tan leu; e puys ja no duptets
Que dan vos puscha dar home que no amets;
Ans en guarda de Deus gen vos recullirets
20 Quis do honor et guaig et tot so que volrets

[COBLA VI^{a [27]}].

Ez encarus sopley, la Reyal Magestat,
Qu'en xascuna galea que sion ordonat
Dos notxer e proher, qui sens[es] tot barat
Penson de li cavayll, que sols un oblidat
5 No sia que sos ops nols sia be donat:
Car la gent tarrassana, tro que sion usat,
De si han trop affar, ans sien ben pensat

Xacus en son deuer; axils sia mandat,
E[s] enaxi iran tuyt fresch e repausat.
10 E tuyt li caualler sion acostumat
Qui llay on son cauayll ira, sia muntat
Ab tota sa companya, per tal ques auiat
Fosson en llur cauayll tuyt molt gen arreat;
E si als s'en fasia seria vanitat.
15 Quel passatge er breus, don alegr'e pagat
Hira ab tot lo seu, et sin era lunyat
Iriali lo cor que tot fos malmenat.
E nuyl aço no mut qui vol es[s]er lauzat:
Qui son cavall se lunya pot se tenir per fat,
20 Qu'en lloch poria fallir don seria menysprehat.

[COBLA VII^{a [28]}]

E per vostra altea hordonarets, Senyor,
Que li almugaten e l'altre cap major
De l'almugaueria, que son del mon la flor,
Vayen en les galees et de les companyes ab lor
5 De xascu, e li autre iran ab gran baudor
Examen [en] les naus hon los fassen honor.
La vianda s'ordon que segons sa valor
[N'] hayon assats trastuyt axil gran com lo menor;
Es en xascun vaxell haya ordonador
10 De totes estes causes con donon a sabor.
Es en xascuna nau fayts metre per terror
Tres ballesters de torn; e quius vol mal sin plor.
E trabuchs, manganells — ayço prech nous demor —
Axades, pallafanges ab mil bon llaurador
15 Vos, senyor, menarets, e cent tapiador,
Carpenter e ferrer que no temen calor;
E puys, Deus mijanzant, nous cal auer pahor
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que nos renda a vos, si dones ab gran dolor
20 No volion morir e perdre lur honor.

Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/270 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/271 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/272 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/273 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/274 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/275 262 LO SERMÓ ,7. Tastu y Moisé traduiren literalment éventail, ventaglio ; Bofarull viento y crech que feu be , es á dir que Vayll hi es sois per la rima. ,2. Perqué hi haja concordancia oratoria, s' ha de llegir qiiasi com fa C, no sent que quaxi fos = quaix = qitasi. Prest aprayll dona bon sentit [bien dispuesto aparato, com tradueix Bofarull, no apprcteiirs de drap (!) com Tastu seguit per Moisé) y té á favor seu lo fran- cés appareil. No obstant crech preferible la llissó de A confirmada per B. Cabrall existeix encara en cátala com adjectiu ó colectiu derivat de cabra (cabrall ó ramat cabrall ; ramat de cabras). Pés cabrall degué significar pés de cabria; cabria també en cast., chevron en fran- cés, cabrella probablement en provensal (i), es á dir pés deis que aixequen les cabries, gran pés (2). ,2. Preferesch viestayll á mescayll de C que es mes etimologich. En cátala hi ha mestall y mistela. ,2. Sogaill pot ser produii per la rima en come de soga; mes per ventura existí aquest derivat. ,2 combinant B y C en tiiyt seyl vencent e giiaill y entenent per la última paraula gay surt bon sentit: tots ells (los Catalans) vencedors y alegres. Mes tal ve- gada la bona llissó es la de A entenent per vaseyagaill, vassallatge , y per aquesta paraula lo mateix coral y metall queMs Catalans volen posar al servey del Intant. També ^s podria pensar en la paraula vaixella ó en algún derivat de la mateixa estenent molt son sentit. Contra aqüestes interpretacions hi ha tiiyt que no hi aniria tan be com tot. {I) Raynouard tiaducix cahrella: mis de roñe, no's vcu per- iué. L'únich oxcmple que cita es de Ci. de Beigadan ( Cliansoneta) en lo qiial se ctimpara ab cabrella de riya un bias mal estes, an- f^ular : Del bratz nous pretz una íiga Que cabrella par de viga E portatz lo mal estes. (2j Hi ha una especie de cabria (pie fa caure un gran pes per trencar objectes metálichs; del (jual pes se pot dir literalment: " Que tot quant l'es davant tira... » Aixó siga dit per lo que puga valdré. Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/277 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/278 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/279 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/280 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/281 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/282 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/283 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/284 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/285 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/286 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/287 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/288 Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/289

---

1. Los poetes catalans del segle xiv s'afanyaven per escriure en llengua provensal (ó siga llemosina). No sabem fins á quin punt Muntaner, que per qualque lloch de sa Crónica veyem qu'era curiós de coses llinguistiques, sabia be lo provensal; aixis será sempre dificil, sino 's descubreix un escrit de sa propia ma, distingir en lo Sermó quals errades de llenguatje foren seves, quals de sos copistes.
2. Abdues variants se troven en las edicions de Valencia y de Barcelona (V. edició de Lanz. p. 2). Moisé en los Cenni storici que precedeixen á sa traducció adopta l'any mes antich. A. de Bofarull, Crónica, p. 2, nota 2, lo mes modern. Sense voler profundisar esta qüestió preferesch lo mes antich, atenent al ultim Cap. de la Crónica, ahont pareix que l'autor se despedeix de sos lectors, després d'haver referit, com un fet proppassat, la coronació d'Anfós IV d' Aragó que fou los premers dies d'Abril de 1328 (P. de Bofarull, Condes, II, 265).
3. Juglar que fa paper mes endevant en la coronació d'Anfós.
4. V. per la época d'aquestes Corts, Zurita, libro IV, xxxix, y A. de Bofarull, Historia critica de Cataluña, IV, 181 y 82.
5. No crech probable que naus siga una forma vulgar de nous y aixís he posat nous com porten les altres versions.
6. B. diu angan y C. engan.
7. En II^a entre 17 y 18 hi ha un vers de més format del pimer hemistiqui del 18 y del segon del 17.
8. O per au, nostro per nostre y sis per sius son encara formes populars. A. V^a 20 porta quis per quius.
9. La scriptura no hi es la que ara s'usa.
10. L per ll que dona ll per l, comu en les Mss. catalans, es un dels casos en que veyem la lley de reacció de que en algun altre lloch he parlat.
11. Es la única vegada que en totes les versions se trova lo veritable vocatiu provensal. En la major part de casos no 's pot suposar que hi fos, pus ben pronunciat (sényer) faria perdre una silaba al hemistiqui.
12. * Senyala aquest signe las edicions y traduccions que no he vist.
13. S'enten: estampat suara; no que siga nova edició.
14. Se troven en II^a 2, 2; 3; 8, 2; III^a, 15; IV^a, 1, 2; V^a, 10; V^a 5; VII^a, 5, VIII^a, 12, 2; IX, 2; X, 13; XII^a, 13.
15. V Lanz, p. 290 a 291.
16. En la traducció del segon vers admeté la variant de A.
17. Es veritat que dona la variant del any 1325 et 1335, mes aixó no basta per provar l'eclectisme.
18. Que la correcció no es del editor, sembla provarho lo ser mal escrit presta prayll; mes aixó podria ser erro d'estampa.
19. L'edició, en lloch d'un setray, porta d'on se tray; lo qual sí que no pot ser erro d'imprenta, perque denota l'intenció de donar un altre sentit.
20. Pera tractar ab major pes aquesta qüestió, fora necessari haver estudiat la Crónica entera en totes ses versions
21. Per aquest punt y per les dues traduccions senyalades ab *, V. A. de Bofarull, Crónica, Prólogo.
22. Cobla I^a 1, 2 B. feu lo sel e al tro C. feu lo cel el thro 7, 2 B. e que aiam s. C. e a s. 12 sagran l'aut el enfant C. segram l'aut enfant 13 B. C. E de tota Espanya (C. Aspanya) 13, 2 B. C. c. e c. 15, 2 B. C. en sa gepcio 16, 2 B. Reys e James ia no so C. Reys e Jaymes janozo 18 B. Sibella 19 B. mant 20 B. C. hor.
23. II^a 3 B, C. manque paleses, 4 B. La. I. es la persona C. La primera es la persona, 5 B. segona C. secunda. 6 B. C. t. es 1. 8 C. Puje altre 8, 2 que sap 9 B. e contra 13 C. Queu sapia retre 14 B. Qu'en asters (Qu'en estes) 15, 2 B. perdent C. pert 16 B. Qui gitet C. Qui gita 36, 2 B, axemen 57, 2 B. far fondament 33, 2 B. variament.
24. III^a 6 B. tersols C. trezol 6, 2 B. es atayll C. e satayll
    8 B, C. Nous 11, 2 B. C. ans forts 12, 2 B. que axi com pescabrayl C. quasi com presta prayll 14 C. mescayll 20, 2 B. seyl van sent agual. C. selvazent e guayll.
25. IV^a B. Car la mar vol tener C. Cor la mar vol tenir 2, 2 B. aquistar 3, 2 B. si o fay trebalar C. si ho fay trembar 4, 2 B. C. sens so (C. ço). 14 B. Tote a vostre ient C. Tota la vostra gent 17 B. Mas apres 17, 2 B. Manca es.
26. V^a 2, 2 B. mans 15, 2 B, C. alets 6, 2 B. pauchets C. panquets 7, 2 l'enamich qui asta guets C. l'enamich qu'esta guets 9 B. No puscquen donar dany sous C. Nous poguessen donar dany çous 12 B. Que en les parauletes 13, 2 B, C. pres de terra tendrets 16 B, C. Uns quatre 17 B. fosen aytan C. feson aytan 19, 2 B. manca gen C. gent 20 C. Quius.
27. VI^a 3, 2 B. sens astot 5, 2 B. no li 6 B. taresana C. tarasana 7 B. han prou C. han pro 111, 2 B. C. mudat
    13, 2 B. molt be C. molt guint 15 B, C. er breus 18 B. C. E no astia (C. estia) mut 20, 2 B. C. pora 20, 2 B, C. dun (C. don) sera.
28. VII^a 4 B. C. Vajen 4, 2. B. C. E dets e. 6 B. E. examen en C. Examen en 8. B. N'hagen C. N'hajon, 8, 2. B. com al C. col 10, 2 que donen a salbor 13, 2 B. nos d. C. non d. 17 B. demigestan C. diu mijanzant 19 B. venden.