Vés al contingut

Lo sompni/Edició

De Viquitexts
Sou a «Edició»
Lo sompni
LO SOMPNI


DEN

BERNAT METGE

Ab gran diligencia revist e ordenat.

AFEGIDA NOVAMENT LA HISTORIA

DE

VALTER E DE LA PACIENT GRISELDA

per lo mateix Bernat Metge
arromançada.





BARCELONA
ESTAMPA DE FRANCISCO ALTÉS
M.DCCC.XCI




TIRATGE



100 ex. numerats. sobre paper satinat.

25  "     "         "     "  de fil.
     La present edició és filla de un extremat zel per la reproducció de aquelles obres literaries més excelents en la nostra llengua materna. E si be són numeroses les que en diferents arxius e biblioteques de Europa totavia esperan veure la llum, ningunes, a nostre juhi, freturaven de major publicitat e avinentesa com aquelles tan magistralment compostes per un dels més experts prosistes e pus subtils filosofs del XIVen segle. Tals són, los quatre llibres del Sompni den Bernat Metge, hont tracta de la inmortalitat de la ànima, de la soptada mort del Rey En Joan, e de coses infernals; e la gentil Historia de Valter e de Griselda, aytambé appellada Historia de les belles virtuts.

     Aquestes dues joyes de nostra literatura clàssica e un gran nombre de documents cancillereschs, redactats e firmats per nostre autor (alguns d'ells publicats entre altres documents inèdits del Arxiu de la Corona d'Aragó) constitueixen tot lo tresor en prosa que fins ara conexem de tan insigne mestre; noresmenys que hi hà d'ell compostes altres obres en verç, de què'ns donà breu noticia el malaguanyat Milà e Fontanals en la Révue des langues romanes.      Aytant és de grahir la conscienciosa publicació del Sompni, dos anys enrere editada per lo tan diligent com honorable menorquí En J. M. Guardia residint a Paris, valentse del Ms. de la Bibliothèque Nationale, per çò con aquell ofereix algunes variants en lo text que ajuden a ilustrar altres dos còdices de Barcelona, los quals segons confessió propria del editor són bon xich més correctes que no aquell. E puix ab los tres ya referits còdices podia fersen un nou trasllat qui oferís suficient claredat, no havem volgut perllongarne la execució, ab la fi de donar major publicitat a les obres de tan notable escriptor. Lo qual si poch conegut ha estat e és encara, no fon per cert degut a escuritat de llinatge, ne a poca consideració que en lo seu temps li tengueran los homens més preeminents en saber e granesa, tant per lo agut enginy que en sos escrits demostrava, com per son fael cumpliment en los càrrechs a ell per la Cort aragonesa conferits. Per quant lo die 13 de Febrer de 1380 fon per lo Infant En Joan electe escrivà e notari del tribunal de appelacions del ducat Gironès. Més avant, en l'any 1385, En Joan, ya rey de Aragó, ratificà la dessus dita elecció. Encara més en 24 de Juliol del any prop següent la reyna Na Violant volgué delegarlo, com a secretari seu, per a la administració de sos afers, sots titol de procurador.
     Les tals mercès e altres gracies ab què's vehia afalegat li procuraren la malicia e iniquitat de sos perseguidors e envejoses (són paraules textuals) qui's ginyaren per ficarlo en la presó aprés la mort del rey En Joan (19 de Maig de 1396). Açò no obstant, de un Registre pertanyent al regnat del rey En Martí, successor de aquell, trobat per lo incansable investigador històrich En Joseph Coroleu, posa's en clar que'l dit monarca li restituí sa gracia tan plenerament, que ya en l'any 1408 Bernat Metge tornava exercir lo mateix càrrech de secretari que d'abans havia obtengut ab lo rey En Joan.
     Fins ací són los pochs indicis que'n havem recullits, essent quasi els únichs que donaren primerament lo dessus dil senyor En J. M. Guardia, en sa extensa introducció precehint lo trasllat del Ms. de Paris, e després En Joseph Coroleu, en un brillant e complert estudi que llegí antany en l'Ateneu, publicat tantost en la España Regional. Solament afegirèm que l'afany de veure acoblades per primera vegada dues obres de un mateix autor, igualment dignes, e majorment que en la una faça referencia de l'altra, com aytambé lo desig de satisfer un deute que la noble patria dels Comtes, e Reys de Aragó, envers l'autor fins ara tenia, nos ha induhit a ferne la present edició, la qual ajudarà quant menys, per poch que sia, a divulgar lo nom preclar de nostre excelent mestre.

                                                  L'EDITOR.


     Barcelona, Juny de 1891.