Los bandolers catalans

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Precio 1 real.
MANERO, EDITOR.



GALERIA CATALANA


COLECCION DE OBRAS DRAMÁTICAS
DE AUTORES CATALANES


LOS BANDOLERS CATALANS
o
LO BALL DEN SERRALLONGA.




BARCELONA:
ADMINISTRACION.

Ronda del Norte, número 128.

LIBRERÍA.

Plaza del Teatro, número 7.

Madrid: Librería de San Martin, Puerta del Sol, núm. 6.
1868
Fuera de Barcelona 1 real.








Este drama es propiedad absoluta del autor para su representacion y del editor para su impresion, quienes perseguirán ante la ley á quien lo represenle ó reimprima sin su consentimiento.

___________________

El cobro de los derechos de representacion se efectuará en los teatros de las provincias de Cataluña y Valencia por los corresponsales de la casa editorial de don Salvador Manero autorizados al efecto, y en los demás puntos de España y Ultramar, por los de la galería dramática, EL TEATRO, de los señores Gullon é Hidalgo.




LOS BANDOLERS CATALANS
Ó LO BALL D' EN SERRALLONGA,
CUADRO DE COSTUMS CATALANAS, AB COROS Y DANSAS DE LA TERRA.
PER
D. VÍCTOR BALAGUER.
_________

Entre las dansas parladas y declamadas del nostre país n'hi ha una que se titula lo ball d' En Serrallonga. En 1838 se tractá de posar en escena en lo teatro del Circo Barcelonés y se doná al autor lo encárrech de arreglarla y novament posarla en vers, guardant empero lo carácter de la dansa antiga y procurant conservar lo tipo y fisonomía de aquella, sensa despullarla de certa part grotesca coneguda ja del poble y admesa com moneda corrent. Lo autor tractá de cumplir ab lo encárrech, fent una pessa dramática calcada sobre l'antiga y tradicional, de la que aprofitá tot lo poch que li semblá tenir algun mérit literari. La idea del autor ha sigut la de sustituir ab una pessa dramática de algun sabor literari, ja que no de algun mérit, la ridícula representació del ball d' En Serrallonga, y á fi de ferla acceptar pel poble, li ha estat precís admétrer alguna escena de cert género que acás la crítica literaria trobe massa grotesca. Tingase donchs en compte pera la crítica.

_________ PERSONATJES.
DON JOAN DE SERRALLONGA.

DONYA JOANA DE TORRELLAS.
LO BATLLE DE CAROZ.
LO FADRÍ DE SAU.
LO FERRER DE GRATALLOPS
PERE ROCAFORT.
PERE LO BLAVET.



Bandolers.

PERE GAY. Bandoler.

SEGABOSSAS.
GABALDÁ.
UNA GITANA.
Un gitano que no parla.
Homens del poble.—Bandolers.—Donas.
—Balladoras y balladors.

________
ACTE ÚNICH.
________

La escena passa en una era prop del poble de Caroz.—Lo teatro representa un lloch ameno de aquells encontorns.—Montanyas al foro.—Un gran arbre al mitj del teatro y al peu del banch un assiento rústich sota un dosser de brancas y flors, disposat pera servir de assiento á Serrallonga y á sa amiga Joana.

ESCENA PRIMERA.

GABALDÁ, que está donant ordres á alguns mossos per lo arreglo de la escena. SEGABOSSAS, que entra corrent per la dreta. Pochs moments despres lo BATLLE DE CAROZ.

segab. Minyons, ja ve 'l senyor Batlle.
gabal. Tots á sos puestos. Veniu;

arregleume aquestos banchs.
¡Depressa! ¡Depressa! ¡Vius
com lo llam!

segab. (Que está mirant cap á fora.)

 ¡Que ve!

gabal.  ¡Correu!

¡No turbarse!

segab.  Aquí 'l tenim.

(Entra lo Batlle ab molta gravetat.)

bat. ¿Ja ho teniu disposat?
gabal. Senyor Batlle, tot ho tinch

á punt de orga. Sa mercé
pot mirar si es cert lo dit.

bat. (Mirant y examinantho tot.)

¡Be! ¡No 'm desagrada!... ¡Be!
Pero allí vull uns coixins
per don Joan y donya Joana,
y un altre banch vull allí...
y allí mes flots y mes... ¿eh?
ja m'enteneu... y molts crits
cuant ells arriben, soroll
y gresca, avalot, brugit...
y silenci sobre tot,
silenci molt, aixó sí.
L'ordre es lo primer. Silenci.
pero per assó molts crits
de viva!... ¿Ho teniu entés?

gabal. Procurarém ferho aixís.
bat. Es la festa de Sant Joan,

y 'ns havem de distingir.
Puig que 'l rey de las montanyas
es Serrallonga, es precís
que celebrem lo seu sant
com la festa del pais.
Donchs entesos, y al treball,
y tot lo demés per dit!
¡Segabossas!

segab.  ¿Senyor Batlle?
bat. Tu 't ficarás entre mitj

dels grupos y disposat
mes ordres á ben cumplir.
No forsarás á ningú,

  mes al que no done 'l crit

de viva, ab la veu ben clara,
ab molta forsa y bon pit,
me 'l portas á la presó...
sensa violentarlo!

segab.  Estich

enterat, pero jo crech
y es aquest lo meu avís,
que 'n donar aquesta festa
sa mercé es massa atrevit.

bat. ¿Per qué?
segab.  Perque En Serrallonga,

segons he sentit á dir,
es bandoler, y 'l virey
ha fet pregonar en Vich
que 's donan dos mil ducats
al que 'l porte mort ó viu
á Barcelona.

bat.  ¡Bergant!

assó n'ho deus repetir.
Si'l virey mana entre 'ls seus,
don Joan es qui mana aquí.
Es lo senyor de Caroz,
y lo senyor del pais,
y en cuant á ser bandoler,
sobre assó hi ha molt que dir.

segab. Mes ¿si venen los soldats

dels tercis?

bat.  Fuigme d'aquí.

¡Qué soldats ni carabassas!
Serrallonga té 'l cap viu
y 'ls millors soldats del rey
se 'ls menja de cinch en cinch.
Un día, y á fe que d' ell
no es, cert, la millor hassanya,
abandoná la montanya
pera sitiar un castell.
Trescents soldats que hi havia
ab un capitá valent,
sols al saber que venia
demanaren parlament.
Y's conta de una vegada,
crech que fou en Plantadís,
que de cada escopetada
ne matava vint y sis.

(Gabaldá que se havia retirat pera donar algunas disposicions, torna á acostarse al prosceni.)

segab. ¿Donchs es un home que espanta?
bat. No hi ha qui't puga guanyar.

Per tot hont posa la planta
fa la terra tremolar.

gabal. No hi ha un galan mes galan

de cent lleguas al entorn.

bat. Sempre, sempre fou don Joan

lo mes galan del contorn.

gabal. Ab son poder y figura

á tots ha robat lo cor,
als homens per la bravura
y á las noyas per l' amor.

segab. ¡Molt be tarda!
gabal. (Mirant cap á fora.)

 Ja está aquí.
Si no m'enganya la vista,
un home veig á caball
que cap aquí s'encamina.

bat. Es En Serrallonga, si.

¡Deu li dó molts anys de vida!

gabal. En gropa porta á la Joana,

sa companyera y sa amiga.

(La escena se ha omplert de gent del poble. Molts portan rams y los tiran en l'ayre, lo mateix que las gorras, ab la mes gran demostració de alegria.)

bat. Minyons ¡alerta! ¡Per Deu

que quede be la justicia!
Cuant arribe, un pich de ball.
¡Viva En Serrallonga!

tots.  ¡Viva!

(Se dirigeixen tots á rebrer á Serrallonga donant grans crits de viva.)

ESCENA II.

Dits y DON JOAN, montat á cavall, portant en gropa á DONYA JOANA. Rodejat lo cavall, entran tots los bandolers de En Serrallonga, entre ells lo FADRÍ DE SAU, PERE ROCAFORT, PERE LO BLAVET y PERE GAY. Tots portan pedrenyal en la ma y pistolas y punyal en lo cinturó. Serrallonga baixa de cavall y ajuda á la Joana á baixar. Gran animació en la escena.

serra. Aquí son tots, bona gent.

Bona gent, jo 'us dono gracias.
Lo que 'm doneu en amor
jo 'us ho pago en confiansa.

bat. ¡Viva En Serrallonga!
tots.  ¡Viva!
serra. Plauli al fill de las montanyas

respirar de sas llars patrias
las auras embalsamadas:
plauli al que 's veu perseguit
com llebra, de mata en mata,
trobar un poch de repós
entre sos companys d' infancia,
y apretar las mans amigas
de sos antichs camaradas.

bat. Senyor don Joan, eixas flors

que per vos eran guardadas,
(Presentantli una panera plena de flors.)
jo 'us las dono en nom del poble
á vos y á vostra companya.
Rebeulas com un tribut
y no 'm deu per ellas gracias,
que vostra festa es avuy
y debem tots celebrarla.

joana. Gracias admetau de mi,

y admetaulas de paraula,
que l' ánima 'us donaria
si no la tingués ja dada
al qui, sent rey del meu cor,
n' es lo rey de la montanya.
Si, miraume, bona gent,
miraume, jo só la Joana,
la que per ell ha deixat
palaus, y festas, y galas,

  y sent sols lo meu amor

del meu cor la prenda cara,
per las brenyas he cambiat
de mon rich palau las salas,
y he cambiat mos llits de ploma,
sota dosser d' or y plata,
per las covas de las feras
que avuy me donan posada.
Hont ell vage jo aniré,
per barranchs, y monts, y planas,
com va lo ferro ab lo iman,
com ab lo cos se 'n va l' ánima,
com ab l' ayre que las porta
buscant lo cel van las áligas.

serra. Del meu cor reyna y senyora,

¡qué dolsas son tas paraulas!

bat. Senyor y senyora mia,

veniu sota la enramada
á presenciar la festa
que 'us tenim ja preparada.

serra. Anem, y mentres que dura

la festa, mos camaradas
vos donarán á coneixer
sas aventuras y hassanyas.

(Se col-locan Serrallonga y sa amiga sota la enramada, en los assientos per ells preparats, interin los minyons del poble cantan lo següent)

 coro.
 Anem, anem, minyonas,
 anem, anem, minyons,
 anem, y á Serrallonga
 portem aquestas flors.
 Es rey de las montanyas,
 senyor es de Caroz...
 ¡Que per mols anys ne visca
 tan estimat senyor!

(Acabat lo coro y á una senya que fa lo Batlle, comensan á dansar los minyons del poble lo ball anomenat de plassa, ab rams. Acabada aqueixa dansa, comensa lo ball d' En Serrallonga; y los bandolers dirán los versos segons ho marca la mesura del ball, adelantantse cada un d' ells á recitarlos en son lloch y temps.)

fadrí. ¡Senyor Batlle, bonas tardes!

¡Serrallonga, Deu vos guart!
Si voleu saber qui só,
jo só lo Fadri de Sau.
De Rocaguinarda un dia
vaig comensar sentne criat,
y avuy só d' En Serrallonga
lo partidari mes leal.
Ab tres armas que ne porto
morir sabré á son costat,
que sé tirar la pistola
y tirar lo pedrenyal,
y posar la ma á la daga,
y eixir al camí real,
y cuant ja no pugue mes,
per salvar á don Joan
á sas plantas com un gos
jo jur que 'm faré matar.

serra. (Al Batlle.) Ho fará tal com ho diu.
bat. ¡Be per lo Fadri de Sau!

(Finit lo pas de dansa y al arribar son torn, se avansa En Rocafort.)

roca. Jo só En Pere Rocafort;

natural só d' Alcober:
á unirme vingui ab don Joan
sols per ferme bandoler.
En ánima y cos só nyerro
y tinch tal ira als cadells,
que Deu no 'm guarde de mal
com jo he de acabar ab ells.

serra. Rocafort, dónam la ma.

Tots dos lo mateix pensem.
Nyerros tots fins á morir.

bat. ¡Viva! ¡viva! Això va be!

(Segueix la dansa y al finir lo pas se adelanta En Pere Gay.)

gay. Jo só aquell tan conegut,

Pere Gay anomenat.
De cavaller que avans era,
á bandoler m' he posat.
Espanya y Fransa 'm coneixen
com á fill de Puigcerdá.
De las proesas que n' he fet
ne va ple tot l' Ampurdá;
de mos fets y de ma gloria
las historias parlarán,
y mes que grans uns rosaris
té feridas lo meu cap.

bat. Pere Gay, home valent,

déixam que 't done la ma.

(Prosegueix la dansa y, finit lo pas, s' avansa En Blavet.)

blav. Jo só Pere lo Blavet

aquell de la mala cara.
Densá que vaig ab don Joan
porto trenta escopetadas,
que ne só vell en l' ofici
de córrer per las montanyas.
De Rocaguinarda un dia
portava la carabassa,
y al seu costat, tot petit,
vaig fer mas primeras armas.
D' ell aprenguí á manejar
lo pedrenyal y la daga,
y só 'l millor tirador
que hi ha de Vich en la plana.

serra. (Al Batlle.) Veritat es lo que diuhen,

no cregau que sia farsa.

bat. Ja sé jo qui son, don Joan,

que be ho pregona la fama.

serra. (Als Bandolers.) Veniu á péndrer assiento

sota d' aquesta enramada.

(Fineix la dansa, y al acabarse se sent soroll fora.)

bat. ¿Qué passa allí? ¿Qué es assó?

Ves á véurer, Segabossas.

(Segabossas, que está en peu detrás del assiento del Batlle, corre al punt hont se sent soroll, y torna en seguida.)

segab. Son uns gitanos, senyor,

que á don Joan de Serrallonga
volen la bonaventura

  dirli, si es que li acomoda.
serra. Que vingan y que la digan.
bat. (A Segabossas.) Y que se la digan bona.

Segabossas, si 'ls gitanos
no li diuhen bonas cosas,
me 'ls portas á la presó
sensa mes requisitorias

ESCENA III.

dits. UN GITANO y UNA GITANA.

gita. Gitanos que corren vagant per la terra,

que pel sol ne veuhen sos fronts ennegrir,
a tu, Serrallonga, lo rey de la serra,
la bonaventura te venen á dir.
Jo só la gitana que canta las glorias
de l' antiga patria, la joya y l' amor.
Jo sé lo que contan las vellas historias,
jo sé lo que amaga l' esdevenidor.
Pera mi, que hont vulla ne só sempre admesa,
secret res ne tenen ni terra ni cel,
y de cuants m' escoltan sens por y ab fermesa.
jo de llur pervindrer ne descorro 'l vel.

serra. T' escolto, gitana, sens por y sens pena;

lo vel pots descorrer que amaga ma sort.
T'escolto jo ab l'ánima tranquila y serena,
que may Serrallonga conegué la por.

gita. Ton nom es la gloria. Valent ets y noble,

y encara que diuhen qu' ets un bandoler,
tu sabs que defensas los bons drets del poble
y ets en defensarlos noble y caballer.
Galan entre 'ls homens, las noyas t'ensalsan,
te dona la Joana las flors del amor;
los teus te celebran, las glorias te realsan.
mes ¡ay! no 't adormes, que vetlla 'l traydor!

joana. Si un home s'amaga de amich baix la capa

y veu á son gefe traydor y desleal,
per ell té la Joana, que res se li escapa,
al costat la daga y en ma 'l pedrenyal.

(Se sent remor altre vegada y Segabossas corre á véurer lo que passa.)

serra. ¿Qué es aquest remor que sento?
bat. ¿Aqueixos crits qué 'ns indican?

Segabossas, ¿qué es aixó?

segab. Un home ab una partida

que diu que 's ve á presentar.

serra. Que vinga donchs en seguida.
ESCENA IV.

Dits y lo FERRER de Gratallops ab una partida.

ferr. Serrallonga, Deu vos guart

á vos y á la companyia.
Vinch á véurer si 'm voleu,
si 'm voleu en la cuadrilla.

serra. ¿Qui sou vos lo qui veniu

manant aqueixa partida?

ferr. Só 'l Ferrer de Gratallops

per tothom anomenat.
En la vall y en la ciutat
memoria han deixat mos cops.
nyerro y só bandoler,
y, Deu me guarde de mal,
com val lo meu pedrenyal
la espasa d' un cavaller.
De vostra gloria per Deu
tant la fama me parlá,
que he dit: seré soldat seu
si ell vol ser mon capitá!
Y he vingut ab ma partida...
Miraula, que de ma gent
es Cid lo menos valent,
per vos donarán la vida.
Mireu qui son, que al venir
hem trobat en la carena
de Sau, una cincuentena
de soldats tots reunits.
«¡Minyons, aquí! ¡Tots amunt!
jo 'ls he dit; ¡salteu la serra!
Claveu los trabuchs en terra;
¡dos n' hi ha per cada un!»
Y 'ns hem tirat sobre d' ells,
y hem fel tal feyna y hassanya,
que han fugit per la montanya,
com un vol dispers d' aucells.

serra. Sé qu' ets brau y qu' ets valent,

que per tu parla ta gloria,
y Catalunya memoria
ne guardará de ta gent.
Se unirán los teus minyons
ab los que aquí jo exercito,
que homens jo no necessito,
jo necessito lleons.
Guerra me fan los cadells,
guerra de sanch y de foch,
mes, ó jo he de poder poch,
ó jo he de acabar ab ells.
Desbaratarém sos plans,
y als cadells y á tot lo mon
los farém véurer qui son
los bandolers catalans.
Pots, Ferrer, quedarte aquí.
T' admeto en ma companyia.

fer. Gracias per ells y per mi.

Y ara, minyons, ¡alegría!
S' ha complert lo nostre afany.
¡Viva la gresca! ¡Ballem!

bat. Ballem y coronarém

la festa de Sant Joan.

(Dansa guerrera. Gran final de ball, acampanyat de coros.)

FI DELS BANDOLERS CATALANS.