Los ignorants Amor e sos exemples
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Los ignorants Amor e sos exemples pot tenir els següents significats:
- Los ignorants amor é sos exemples, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Los ignorants / amor e sos ejxemples, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Los ignorants Amor e sos exemples,
crehent que·ls fets d'aquell són estats faula,
reprenen mi perque·m tresport en altre,
prenint delit en franc arbitre perdre.
A llur semblant un gran miracle sembla,
e majorment alguns pus forts articles:
descreen mort ésser de grat suferta,
e qu·en dolor d'amor delit se mescle.
Foch amagat, nudrit dins en les venes,
faent gran fum per vya dreta y torta;
ira dins pau, e turment molt alegre,
lum clar e bell ab si portant tenebres:
aquests contrasts los fins amadors senten.
Dins en un temps Amor dins ells alloga,
e tots aquells no crehents ser possible,
sols d'ésser nats natura pren vergonya.
Vehent lo cel ma natura disposta,
volch influir dos poders separables
a mi vinents ab manera diversa,
cascú prenent la part a ell condigna:
ffahent amar simplament la mi·arma
lo seu semblant, sentit de vici munda,
e l'altra part en mi no roman solta,
y en son voler son decret l'arma posa.
Aquell·amor que·s diu voluntat bona
e solament sguarda part honesta,
aquest·amor ha fet a mi amable
per mon semblant e·l mijançant ministre.
E l'altr·amor qu·en delit s'entitola
e d'onestat és enimich rebel.le,
m·arma e cors per ell prenen ses armes,
aportants pau e guerra tot ensemble.
Aquest·amor per nostres senys nos entra
e fa present al comú seny, e passa
lo presentat, per sos migs, al'entendre,
d'on voler creix tant com l'om s'i delita;
mas perque·n grau delitós l'amant puge
dins en l'ostal que Venus lo alleuja,
totes virtuts e seny de la persona
són desijats en servitut de l'acte.
Cells qui amor bestialment pratiquen
sens acollir en part delit d'entendre,
sol per la carn llur apetit se liga
que, sinó brut, plaer no·ls acompanya.
Qui vol trobar amor qui null temps folgua,
no la cerch lla on lo poder se vença,
car tota res, perdent la sua causa,
no és trobat de aquell algun ésser.
Alguns elets, en molt espoquat nombre,
qui solament d'amor d'espirit amen,
d'aquest·amor participen ab àngel,
e tal voler en per null temps se canssa.
Los qui amor ab cors e arma senten,
amant lo cors e més la part de l'arma,
grau de amor homenívol atenyen:
sobre dos colls lo jou d'Amor aporten.
Puys arma y cors donen ésser a l'home,
prop de forçat és entr·ells lo complaure:
ame lo cors a sson semblant conforme,
ne fa reptar si·ls infinits no cerqua.
Nostre sperit a sson semblant cobeje,
e de aquell tots los actes que n'hixen;
mas los volers que d'aquests composts naxen
són més punyents que d'algun·amor simple.
De la virtut és nostra vida·xempta,
sí que lo cors venç a l'arma batalles,
y els pochs volers lo seny de l'om no tempra.
E, donchs, quant menys los qui gran força porten?
E tal amor lo juhí no escolta,
tant de la carn benivolença capta.
Ab cor segur de vençr·aquella tempta,
ses blanes mans los forts diamants pasten.
Si bé Amor les passions avança,
en ser primer lo desig li da força,
e puys delit lo sosté dins son regne;
ffallint aquest defall d'Amor lo ceptre.
No sia·ntés present desonest acte,
car fin·Amor d'altr·amor se contenta;
si no l'ateny viu d'esperança sola,
e la gran por segueix lo seu contrari.
Cell qui d'Amor del tot no·s lexa vençre,
sí que rahó de son consell no lunya,
no mereix pas la corona de martre
d'aquells passius no havents altre compte
sinó pensar haver lur vida terme,
ffinit aquell qui·n tal estrem los mena,
crehent de fem los fets del món ser ombra
d'aquell sol clar qui tot lur cor escalfa.
¡O bon·Amor, a qui mort no triümpha,
segons lo Dant ystòria recompta,
e negun seny presumir no s'ocupe
contra tu fort victòria consegre,
e cossos dos ab un·arma governes
per la virtut que d'amistat s'engendra!
Cell qui de tu lo terme penss·atényer
no sab de tu, d'ignorança·s dexeble.
Tornada
Lir entre carts, tres són les grans carreres
on veritat per negun temps passeja:
Ira i amor ab si no la consenten,
e l'altra és general Ignorança.