Ma voluntat, amant-vos, se contenta
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Ma voluntat, amant-vos, se contenta pot tenir els següents significats:
- Ma voluntat amant vos se contenta, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Ma uoluntat / amant uos se contenta, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Tornada
Ma voluntat, amant-vos, se contenta,
havent desig de possehir la vostra;
e só content de tal com se demostra.
Lo freturós desig prech Déu no senta,
si bé d'amor terme no pusch atényer
en aquell loch on amadors conexen:
lur gros desig complit, d'amor se lexen,
e yo ladonchs me sent d'amor estrényer.
Amor no·l cal gemechs ne sospirs fényer,
veent penjar son estat prim en l'ayre;
cantar no deu ab alegre becayre,
mas ab bemols alegria costrényer.
Sols en nós dos Amor se manifesta,
e nós vivents, no li fallirà casa;
e si del món és nostra vida rasa,
tolrrà favor a recort d'altra gesta.
Lo meu delit no cab en nulla testa,
ne pot muntar ma glòria·n pus alt signe,
pus no·m defall sinó que Déu consigne
que fermetat me sia·n favor presta.
E si és ver que déu sia Fortuna,
suplich-lo molt repose son offici:
l'alt derrocar me par terible vici,
fahent morir dos cors en vida una.
Tot simplament e sens dolor alguna
visch en delit ab ma voluntat solta,
que lo cor fosch qui la tenia·nbolta,
clar posseech, fent-me lum sol e luna;
e no y veig àls que pur·amor entrega
sí transportant en la persona·mada;
res no·m defall a vida contentada,
la mà de Déu a mi res no denega.
Volgra sser orb, faent Fortuna cega,
perdent lo pas on tan alt m'à fet metre,
e si del loch aquell me fa remetre,
en aquest temps la mort me regonega.
Ans que·ls costats senten la dura terra,
en est espay ma vida pendrà terme;
lo meu estat ab la mort conferme:
perdent aquell, de la mort me plau guerra.
Lir entre carts, en l'espay de la terra
no y ha delit que dure ne contente;
sols és lo meu, que no vull que s'aumente;
mas del durar, quant hy pens, dol m'aferra.