Malament viu qui delit pert de viure
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Malament viu qui delit pert de viure pot tenir els següents significats:
- Malamént viu qui delit pert de viure, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Malament uiu / qui delit pert de uiure, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Malament viu qui delit pert de viure:
ell és aquell qui nostra vid·acaba,
e la tristor la destruu e menyscaba.
Donchs, si bé·m visch, per mort me puch escriure,
puys he perdut a vós qui m'éreu vida.
Per vós amar, del món me contentava;
de Déu e gents tot grat abandonava,
e vós haveu ma sperança scarnida.
La gran dolor ha ma força·flaquida,
que pietat só forçat de mi pendre,
e quant en cor fembril me veig atendre,
vull-me sforçar e ma força·s perida.
Sí com aquell qui s·arm·a vicis dóna,
per hun gran temps en àbit aquells gira,
no té poder en contr·Amor ne Ira,
qui al començ son poder abandona.
No és en mi de tolrre ma persona
e d'apartar del tot d'amor ma penssa.
Dolor he ja com no·m trobe defenssa;
de ço que·m plau és la rahó fellona.
En tal contrast sol vida d'om descréxer,
mas no la vull, si Déu no la mellora;
ma voluntat res tant no la·ntrenyora,
com si la veu, sens aquella meréxer.
Yo sens amor bastara vós conéxer:
per ell passau sens ésser coneguda;
tal voluntat com la mia·s perduda
la vostr·amant, qui no·l plau d'amor péxer.
La vostr·amor d'altr·amor no·s contenta;
qui ama poch, altr·amor no li alta;
sana rahó e passió malalta
han tot poder per amor dar empenta.
Dolor d'amor novament me turmenta:
perqu·és lonch temps que dolors no·m feriren
e mos volers amar ja no sofiren,
novell·amor no·m pens que jamés senta.
Amant a vós, he plagut ma natura,
e contra vós és que a mi amàsseu;
primors de por no ssé que us oblidàsseu
ne remetés los fets a la ventura.
En contr·Amor vostre cor à·rmadura
e per tots temps ab la rahó·s consella;
si no amau no és gran maravella,
car poc·amor no viu on seny atura.
Si passions d'amor dins vós jutgassen
fósseu del seny quantsevol consellada;
la voluntat de dona·namorada
no troba frens aquella refrenassen.
Si amadors poder sentir bastasen
les gran dolors qu·en fi d'amor se prenen
-si bé·n començ molts grans delits ne vénen-,
yo só ben cert que d'amor se duptasen.
Delit present nostra penss·afalaga,
que toll saber de dolor venidora;
saber-se pot, mas no és sentidora:
la carn no sent lo mal que per temps paga.
Qui és malalt d'aquella dolça plaga,
no sab la mort qu·él se veu manifesta;
e de present Amor lo delit presta,
y al sentiment dolor vinent s'amaga.
Hom sab e sent lo delit qui·ns aporta,
e la olor de luny a nós menaça;
ab ulls rients lo delit nos abraça,
e la dolor calla detràs la porta.
Quant delit naix, la dolor jau mig morta,
y en poch instant aquesta met sa força;
desig qui és passió d'om, la sforça,
e por de mal venidor la conforta.
Lo bé atés no munta·n suma tanta
com ans d'aquell la pensa haver ordena,
y el pes d'amor no·l sosté fort cadena:
de per si cau o prop terra·s decanta.
Tornada
O foll·Amor! Sol vostre nom m'espanta:
no y trob lo bé qu·en temps passat trobava,
e sent los mals que dabans ignorova;
plora mon hull e ma boca no canta.