Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna pot tenir els següents significats:
- Molts homens oig clamarse de fortuna, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Molts homens hoig / clamarse de fortuna, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna
e malahir aquells per sos actes,
volents ab ley fer amigables pactes
donant-los bé, e que tostems fos una;
no recordant sa pròpria natura
qu·és l'alt baxar e lo baix muntar alt;
e qui d'açò se dóna gran desalt,
lexe los béns portants ab si fretura.
A Déu no plach haver del món tal cura
que no y jaquís de terribles afanys:
pèrdues són en nombre més que·ls guanys,
n·esguart del ver lo senys és oradura;
e l'om girat al mundanal saber
ýdoles creu, donant-hy plena fe:
en béns mundans creu ésser complit bé,
volent morir solament per haver.
S·algú pogués de Fortuna tener
ab hun fort clau sa roda quant és sus,
ffóra-li bo anar amunt e jus
soferint mals, per trobar tal mester;
mas los metalls no han tanta vigor
que tan gran pes ab lur força retinguen,
ne ginys no fan que d'alt en baix no vinguen
los qui seuran en la falssa honor.
Per negun temps perdrà Fortuna·ardor
de fer lochs plans de les timpes e munt,
e quant del tot son desijat és junt
e no pot fer pus ab sa gran furor,
torna reffer desabitada casa
qu·en poch espay havia feta buyda,
e l'om desert, qu·enrequir jamés cuyda,
umple graners, olis e vins embasa.
En son costat no deu portar espasa:
com a foll hom deu franch arbitre perdre
qui no creu cert que Fortuna pot perdre
los béns movents e los sients arrasa;
mas l'om del món per Fortuna mirat
ab lo esguart de riallosa cara,
la part del plor no ha vista encara;
creu que sos ginys l'an de béns prosperat.
Tornada
Lir entre carts, propi só comparat
a Tantalús per contínuu desig;
no sé per qué tots dies hi affig
puys que m'és prop compte deseperat.