Mossen Jacme, si us plats, vullats triar
Mossen Jacme, si us plats, vullats triar,
d'ests dos partits, qual millor vos parria:
l'estiu havets, que non podets mudar,
fforts, caloros, tal com usa mant dia,
o forts ivern, qui us tendra 'n sa batlia,
car ja vesets aci com sab usar.
Per que prenets aquell que mills vos par,
gran calt o fret, qual que mays vos playria,
qu'envers amor eu ben say qual pendria.
Mosse·l veçcoms, dels dos temps vull triar
l'estiu gentil, car porta milloria,
car los ausells hi vey trop solaçar,
e 'nquer les gens xanton per alagria,
e xascus vey que vol cerquar aymia;
es en l'ivern los vey marrits star,
per los grans frets no s'ausen deportar,
e nuyll plaser no say qu'en l'ivern sia,
mas tants d'enuys que res dir no volria.
Senyer, cresi que per ma honor far
del mills partit lexats la senyoria,
car en l'estiu vos cove encercar.
Gardats vos be que febra no us aucia,
metges tenits, qui us guarden sens fadia
soven lo pols, e fayts vos ben ventar:
mosques, pulces, haurets al despertar.
Eu, ben vestit, veuray leys on que sia,
que dolç reguart tol gran fret e gran bria.
Pus disets mal d'ayso qui·s deu lausar,
fforça·m raso qu'eu lo be e·l mal dia:
ben de l'estiu, qui·ns dona lo menyar,
e mal d'ivern, qui tol e no darie.
E si pels tronchs flor ne fruyt no nexia
ne per los camps l'estiu no fes granar
e·l bon vinyet no·ns donas lo vin clar,
eu cresi ben que res nat no viuria,
e sens l'estiu res no profitaria.
Ben me desplats que·l cert vey si errar
que lausa ço que plus blasmar deuria,
c'a tuyt cove en l'ivern lavorar,
d'on creyx li be millor e fructifia,
ques en l'estiu ges crexer no poria,
mas li gran caut fay tot li ben sequar;
per ço cove qu'om lo faça seyar,
car altrament del tot perdut seria.
Donchs, mal per be atribuit no·l sia.
Pauch de profit faria·l començar
de nulla res si bon cap no venia,
e·l laurador no·l valria sembrar
ja de l'ivern si 'n l'estiu no cullia,
ne ges d'ivern say que no granaria;
e, si lonch temps l'ivern pogues durar,
. . .
ben crey de cert que·l mon no duraria,
e per l'estiu james no periria.
Res fors que Dieu, ayso es a tots clar,
no seria si començ no havia;
donchs, lo començ de cert devem lausar,
ço es l'ivern, qui met lo fruyt en via,
qu'eras vesem herbes, flors, xascun dia,
es en l'ivern les vesem millorar,
d'on ell les fay crexer, multiplicar;
es en estiu ja no profitaria
null'herba vert, ans, vesem, secaria.
Tots los V senys ha Deus volguts crear
al cap de l'hom, per aytal mesestria
ques ab cascun plaser se puxa dar,
lausan tostemps Deu e santa Maria:
los uylls gardan manta causa julia,
les orelles bells mots e ben xantar,
e puys lo nas belles flors odorar
e les sabors dels fruyts d'estiu qu'om tria,
qu'en tot aço l'ivern hi contraria.
Les exelles vos do per odorar,
e si guardats com put vostra camia,
ne si·l beure us sab millor que·l menjar,
ne ciguales o renochs vos plasia
oyr, o seny qui toch a comfraria
ques en cell temps porten l'om soterrar,
ne ja 'b dona no us porets plasser dar,
que nuyt pauca e calt vos ho tolria.
Eras d'ivern es bona companyia.
Draps blanchs e nets me pux soven mudar
en temps d'estiu; d'ivern no gosaria
per lo gran fret qui fa·ls nirvis ronçar,
es ab regart viu hom la nit e·l dia;
de xants d'ausells, d'ivern no ausiria.
E, si 'n verger eu me vuyll deportar
ab leys ques am, grans delits me pux dar,
e de petits, sus en l'erba floria.
Un joy d'aquests say que cent ne valria.
Almenys lo cors no podets denejar
que no puda mays que dir no volria
per lo gran caut qui us fa tots temps suar,
e gratant vos gratella ve mant dia.
Es en ivern, si plats a leys qui·m guia,
hauray cambra ab bel foch net e clar
e faray la ben soven perfumar,
e no·m fara suor nulla fadia,
car, cert, d'un joy per pagat no·m tindria.
Trist es l'ivern, robador es avar,
e tempestos, ab manta doloria,
ab gran brogit en terra es en mar,
sutze, fangos, que res net no·l faria.
Per que d'uymay pus non tençonaria,
mas que suplich lo naut rey que jutjar
vulla lo dret, e que·l vulla membrar
si per un poch de calor lexaria
tants nobles fruyts, e·l presech e la fia.
Dieu en ivern aycest mon volch crear
e 'nquer nexer de la verge Maria;
es en ivern se lexet mort donar
per nostr'amor, a granda vilania;
donchs, be 's rayso que l'ivern millor sia.
E si 'n l'estiu ausits com sab tronar,
lamps e peyres, qui fan li bes tombar,
no sta en dreyt que l'estiu tan bon sia.
Pero l'alt rey me plats que jutge·n sia.
Fayt hay venir, ab qui pusch'acordar,
savis doctors en dret e 'n theologia
per vostre playt ben justament jutjar;
ab tal enten per Deu repres no sia.
E, mon acort haut, cove que dia
ço que just es no puscats refusar,
e sobr'est fayt vull lo ver declarar.
Lexan amor, odi, malanconia,
sentença do, seguen del dreyg la via.
Per que devan mos uylls Deu vull pausar
que m'illumen, car say qu'ell lo dreyg guia,
sesen al banch ben aut, qu'eyxi u deu far
rey qui jutjar vol es ha senyoria.
E es me cert que de dos mays valria
l'om prous e larch qui no cessa de dar
que·ll croy, mesqui, dolent, vil es avar.
Donques, l'estiu mostra sa valentia,
qui dona fruyts, pa, vi es alegria.
Mays l'ivern glot, qui no·s pot sadollar,
s'o menge tot pres del foch cascun dia.
Per que l'estiu puch ab vertat lausar
e mosen March, car es de sa partia,
e l'ivern vull condempnar tota via,
e vos, veçcoms, qui·l volets rasonar,
e qu'en est an vos no dejats menjar
sino aglans, castanyes, c'ar'avia;
ffigues, malons ne pressechs no us daria.
