No·s maravell algú perqué m'enyor
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
No·s maravell algú perqué m'enyor pot tenir els següents significats:
- No 's maravell algú perqué m' enyor, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Nos marauell / algu perquem enyor, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]No·s maravell algú perque m'enyor,
car tot delit és ja fora de mi;
tant com major part d'aquell yo sentí,
com és passat, se dobla ma dolor.
Car yo crech cert que lo temps és passat,
ab cor tot ferm, que tal en mi no torn;
plagués a Déu que·m desmembràs lo jorn
ab qui, ne on, Amor m'à delitat.
Sí com lo temps a plour·aparellat,
la terra·l vent l'és a plour·avinent,
tota dolor d'altre m'és convinent
qu·en ma dolor sia passionat.
Tot cas estrem me port·a recordar
lo propri dan y el lunyament de bé;
mas yo·m dolch més s·algú mal d'amor té,
car en l'affany és companyó e par.
Si cas semblant a degú veig passar,
yo·m dolch pus fort, e, planyent, é delit;
planch ell e mi, e am l'oy e despit
del que jamés sentí lo mal d'amar;
e crech de cert ésser malventurós
qui major bé de Amor sentirà:
axí com yo, sé que son bé perdrà,
y ab lo dolç tast sentrà més l'amargós.
Lo major bé de perdr·és perillós,
més que·l mijà, y el poch és pus segur;
e si·n lo molt havia lonch atur,
tot bé complit seria entre nós.
Mas dintre nós nostr·enemich portam,
qui sense nós lo delit nostre tol;
e, fora nós, d'embarchs hun gran estol;
e com lo ferm voler de don·amam?
Tants són los dits desligans lo ligam,
que no y ha nuu que puga ser dit cech;
en fer contrast vers Amor hom no·s lech,
dins nos mateys medecines trobam.
E nostr·amat, per son mal cor o cap,
la su·amor no pot molt envellir,
o·n son voler per temps ha·nmalaltir,
e cassos molts d'on no veig hom escap.
Bé·m maravell hon tanta dolor cap
com en aquell qui·n temps dolent e trist
lo prosperant ab lo recort ha vist
-l'esperiment solament açò sab-,
no esperant ja delectació
per mudament primerament de si,
e per defalt de no trobar en qui
palure pogués sa carn e la rahó.
Mon remembrar és ma confusió
e com no sent que bé·m degua venir;
car he perdut delit, quant al sentir,
l'enteniment és ops que altre·m do.
Àbits novells seran no coneguts,
e serà molt si·n aquest temps durant,
vida no·m fall, lo delit esperant,
ans que aquells a mi sien venguts.
Tornada
Amor, Amor, aquells són decebuts
qui·n joch de daus e dones an lur bé,
car menys ferm res la Fortuna no té;
de mal en bé dins hun punt són cayguts.