Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor
XLVII.
¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor
é 'm furtará la mia llibertat?
Catiu me trob' licenciat de amor
é d' ell partit tot delit m' es llunyat;
si col senyor avorreix lo servent
que null cástich ne carrech li vol dar,
axí amor m' ha dat 'bandonament
que son poder en mi no l' plau mostrar.
En ira está de Dèu lo pecador
com en est mòn treball no li es dat
dels bèns de Dèu no sia esperador
no há lloguèr qui no ha treballat
axí d' amor qui no sent lo turmènt,
en sos delits no s' cur adelitat
tot amador prenga en açó esmènt
que sens tristor no 's pot mòlt alegrar.
Dolor es gran de tot fin amador
com desesper li es devant posat
mes per mercé amor l' es donador
que d' esperar dellit no es lançat
goig é tristor li están de present,
esper é pòr lluny li volen mostrar,
son mal ó bé dels quals hu tostemps sent
é lo que pert après torna á cobrar.
Apres lo mal qui sent de bé sabor
no pot ser dit de tot mal ahuirat
lo past de amor no ha tanta amargor
que sus tot dolç no sia estimat,
de la sabor no 'm conech sentiment
é pus amarch que fel he de gustar
car jo sofir dolor d' enyorament
ne veig camí per algun bé esperar.
Qui d' amor fuig d' ell es encontrador,
é jo qui 'l cerch dins mi no l' he trobat
en lloch lo veig disfamat per traidor
é fuig de mi qui 'l he mills que altre honrrat.
Jo no 'l deman per donal' mon vivint
mes que dins mi ell vulla reposar
sembla la mort qu' alcança lo fugint
é fuig aquell qui la vol encontrar.
Cremat vull ser d' amor per sa calor
car dins son foch jo 'm trobe refrescat
si com lo sanct havent en Dèu ardor
en son turment se troba aconsolat,
tant quant amor es fort y en mi potent
lo seu delit prop mi sent acostat
si 'l trob' escas altre m' ha fer content
fora de mi mon delit he trobat.
Aytant pot fer d' amor sa gran favor
que bastará fer que 'l enamorat
no 'l tocará esperança ne pòr
tant estará en goig present trobat,
jo 'n so oblidat havent tal sentiment
propi es á mi tal estat desijant
al ignorant desig no 'l vé en esment,
enemich m' es 'l hom d' amor ignorant.
L' home no pot ser al mòn vividor
si d' humor mal serà vist netejat
lo bé y lo mal conservan la calor
d' hom radical que sens ells es guastat.
axí d' amor qui lo seu mal no sent
no pot en ell sa passió durar
desig lo té que es de bé falliment
y 'l bé atès tal desig fá cessar.
Tornada.
Amor, amor, jo só ver penitent
com de ingrat vos he volgut reptar
per no trobat lloch á mi convinent
es lo defalt com jo no puch amar.