Obras del poeta valenciá Ausias March/¿Qui será aquell del mòn superior

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu ¿Qui serà aquell del món superior.

III.
 
¿Qui será aquell del mòn superior
que veritat de vos á mi recont?
¿E qui sab dir hon será aquell afront
que nos havem portant goig é dolor?
Los llochs seran mostrants lo be ó mal
segons en ells mals ó béns contendrá,
é si nos dos un lloch n' ocuparà
Lo partimènt será perpetual.

L' esguart que jo de vos é no 's egual
axí divers és é contrariant,
les penes grans d* infern jo só duptant
tot quant n' he lest à dolorir me val.
E puix ve temps que 'ns imagin al mòn
haver ab mi verdadera amistat
aquell delit que 'l món pot haver dat
fort cos es obs à membrar lo que fon.

Lo dolorós é miserable don
estrany es mòlt mes prestament perdut,
é tot çó quant en lo món he hagut
la mort l' ha tolt he portal no sé hon.
Ma fort dolor no bast à fer voler
que l' amistat fós estada no res
ans só content d' aquella y que fós mes
si be tristor per aquella sofer.

¿Hon es aquell qui no espera plaher
eno hà esguart à bona ó mala fi?
Mira lo món, véuse jove y mezquí
com ja no veu hon ferme son voler
dreça sos ulls en vers la part del cel
é diu à Dèu ab gest no sats humil
paraules tals, que puix sen te per vil,
mes l' hom irat davant rahó te vel.

O Dèu, ¿perqué no romp l' amarga fel
aquell qui véu tot son voler perir?
Quant mes puix vol tant dolça mort sofrir
gran sabor hà puix se pren per tal zel.
Tu pietat, ¿com dorms en aquell cas
que 'l cor de carn, fer esclatar no sabs?
¿No tens poder qu' en tal temps lo acabs?
¿Qual tan cruel qu' en tal cas no 't lloàs?

Arquer no se que tres ocells plagàs
ab un sol cop que no fós ben contènt
matant los dos y 'l terç en estamènt
que per mig mort é prop de mort portàs.
Mort en un colp los tres ben m' hà ferits
los dos son morts l' útil y delitós,
é si l' honest perdés del cel recós
mos darrers jorns serian ja finits,

Jo no puch dir que no senta delits
del pensamént puix que perdre no vull,
en lo meu mal algun be se recull
puig que 'l plaher present met en oblits.
Pense cascú quant fon ans de la mort
que perdut ell jo 'n avorresch tot be
no se hon jau si recort no 'l sosté
car tots mos senys han perdut llur deport.

Per be que 'ls dits dels savis jo recort
reptant aquells qui allarguen son dol
é jo se be que bona rahó vol
que null remey es dolre del que 's mort.
É tot quant l' hom per sa voluntat fá
se déu dreçar alguna bona part
é que lo dol si es tolt ir d' hom tart
car certamént en ell delit está.
 
Però si dol may rahó 'l comportá
aquest será que jo en presént sostench
un tal delit ab sabor agra hi prench
qu' en desijar altre be cor no 'm va.
Riure James no 'm plach tant com est plor
aigua dels ulls res tan dolç no 'm apar,
no prench enyor si no 'm'puch delitar
contra la mort mo trob esforçat cor.
 
E si tostemps é continu no plor
de mon recort aquell no me partesch
ans vull que 'l dol me leixque si 'l jaquesch,
mon sentiment vull que muyra, si mor.
Puix que delit ma dolor segueix
ingrat seré si á ella no 'm acost
tal sentiment de mal é be compost
temps minva al mal é lo be tostemps creix.

Un gran delit en ma pensa 's nodreix
quant algun fet sens la mort d' ella péns
quant me perceb de dolor no 'm deféns
pensant que mort per tostemps no 's parteix.
Aquest delit ma pensa'l fá é lo pert
foch es mon mal é mon be sembla fum
en aquest cas de somni te costum
be sent durmint é mal quant só despert.

Jo no puch dir que no sia desert
de tot delit quant morta 'l imagin
de mi mateix m' espant com no 'm afin
pensant la mort m' apar que no 'n só cert.
Tal mudamént he vist en temps tan bréu
que 'l qui 'm volgué voler á mi no pot
ne sent ne veu n' entén si 'l dich mon vot.
é tot es bó puix es obra de Déu.

Tornada.

A tu qui es mare y filla de Déu
suplique mòlt puix ell no 'm vol oir
que 'n aquest món s' arma puscha venir
perquè 'm avis hon es 'l estatje séu.