Vés al contingut

Obras del poeta valenciá Ausias March/Jo crit lo be si en algun lloch lo sé

De Viquitexts
Sou a «Jo crit lo be si en algun lloch lo sé»
Obras del poeta valenciá Ausias March
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé.

IV.

Jo crit lo be si en algun lloch lo sé
callant lo mal sens passarne despit,
car en mal dir mon cor no pren delit
ne 'm cal cridar puix no veig lo perqué.
No per aytant que jo molt béns no sénta
mes poch val crit entre lo fort y 'l mut
perquè 'l bon hom per tal no es sabut
é sa valor en lo món no l' auménta.

Menys que la lley cristiana 's presénta
als africans ne la volen oir,
veig la virtut en null esmént venir
l' hom viciós y 'l pech l' han dat empenta.
Salomó diu, que en pochs es saviesa,
los enemichs son mólts de la virtut,
diént que, sou home foll conegut,
si del costum se llunya vostra abtesa.

Lo vici es tant que virtuts ha empesa
é lo profit honor há tret de 'l món
en molts pochs es é poch á poch se fón
no hi ha calor contra l' fret de peresa.
Lo nombre estant de aquells que la deshombren
que ja no hi val empara de algú,
é si voléu que'us diga 'l crit comú
peresquen cells qui d' honor no s' asombren.

Als homens morts d' actes bons no deshombren,
car péls absents no ls' cal haver enveja,
pahir no 's pot aquesta cosa leja
dins los ventrells que d' enveja s' escombren.
No dant lahor al viu qui les percaça
ans fan rahon com la hi porán sostraure,
é si 'l bén fet del món no poden raure
diuhenne mal tant que lo be desfraça.

Bondat, virtut han perduda sa raça,
cossos humans han mólt disminuit,
Dèu es per nos mal honrrat é servit
é ja la mort pus estret nos abraça.
Tot quant per Déu es sus lo cel creat
há molt perdut de son propi cabdal;
saber se pert, esperimént no val,
lo viure 's curt y l' mig es tot passat.

¿Hon es l' enginy d' Aristotil trobat
d' Origines, Seneca y Plató?
¿Qui mostrarém semblant al fort Sansó?
¿Hon es tan bell com Absalon trobat?
Linceus fon qui res no 'l escapava
que no fòs vist per sa vista gentil
dins en la mar via de millas mil,
lo veure llur mes que 'l presént durava.
 
Foll es aquell qui no imaginava
que fallirem puix fall çó perqué som,
si com decau la rama é lo pom
si la rahel del arbre hom tallava.
Fallirém nos puix lo que 'ns sosté fall,
béns nostra Déu lo mon que vol finir
puix lo que 'ns te vol que vinga á perir
son poch á poch natura nos defall.

Tornada.

Lir entre carts, no 'm abast l' escandall
per trobar fóns en la vostra estima
puix quant vos llóu no trob rahó ni rima
de que 'm content é perçó jo me 'n call.