Obras del poeta valenciá Ausias March/Lo tot es poch çó perque treballám

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a d'altres versions, vegeu Lo tot és poch ço per qué treballam.

 IX.

Lo tot es poch çó perque treballám
puix conseguit lo voler fart no es,
en lo volgut lo defalt no es prés
mes l' apetit com en tal part gitám.
Alguns desigs acorren á delits
que 'l moviment no pot hom escusar
é d' altres mòlts que se pot hom guardar
é contra nos son per nos elegits.

Per poch lloguer treballám jorns é nits
no se que 's fa perdre hom si é Dèu,
mòlt per poch preu se dòna çó del seu
perdént delits per delits ab depits.
Contra lo cos es enemich lo món
de l' arma es enemich principal
son semblant be es un verdader mal
donchs, ¿d' hon los ve amar qui ells confon?

Per delitar diversos delits són
hanni alguns necesitadamént,
naturals son l' especie sostinént,
altres que 'm péns que natura no 'ls don,
mes son per hom d' opinió estimats
los quals per si no han res de valor,
car lo senyal de virtut es honor,
los diners són per estima trobats.

Los homens son axí foraviats
qu' honor, diners, crehen ser be del hom
ço es perqué l' ull nostre no veu com
á la virtut sien premis donats,
é veu aquell honrrat havént diners
lo lloch no hi es é lo senyal roman
en tant al món ha durat est engan
que no sab hom altres Déus verdaders.

Uns delits sòn de altres homeyers
la carn no vol treball, fam, ne coltell,
é pels diners axís jove com vell
se dòna mort é pert tots sos plahers.
E la honor ab lo diner debat
no pas tostemps, ans lo diner segueix;
en camp sembrat de diners honor creix,
tals son los Dèus quel món ha celebrat.

Si l' hom há be per lo món l' ha trobat
dichho d' aquell qui no sab altre be:
E si te mal, axí per lo món li ve
no pas en tot'mes en gran cantitat.
Lo món fá mal mostrant que vol bén fér
é quant fá be no es be veramént
aço no enten lo que viu grossamént
é lo sabent qui passió sufer.

Ardit é franch, prudent, justicier.
Es 'l hom pél món sens hábit de virtut
aquest nom ha per lo món mereixcut
perque no 's veu çó que per virtut requer.
Bon fet requer de be fer gran amor
é fént açó delit no hi fallira
la intenció d' interés no hi será
é lo món vol diners, fama y honor.

Infinits són que obren ab dolor
y ab interès algun acte honest,
los ignorants cuyden haver conquest
ja la virtut ab gran dolor é plor.
Altres é pochs entenént lo que fán
é farán be ab mala intenció,
dant entenent que llur voler es bó
tots davant gents virtuosos serán.

Sens nombre son los qui tant no farán
volents portar si mólt ben arreats,
no pensant als sinó com son mirats
en lloch públich ab dolor despendrán.
De la virtut que 'n conservar serveix
tanta n' hauran com. solament los pláu
res no metént en obra si 'ls despláu,
sepulcre son hon res leig na pareix.

Lo be del món no es be qui 'l coneix
lo savi 'l sab, é tem aquell lo foll.
Savi no es qui 'l sab é no sen toll
sens acte honest prudença no 's nodreix.
De savis folls jo faré menció,
é de aquells qui savis hom pot dir,
dels folls cuberts é dels menys de cobrir,
dels perdonats é dels menys de perdó.

Segons de mólts fon llur intenciò
que 'l be del hom fòs en tres parts partit,
mes en apres d' açó déu esser dit
que es lo be per vera opinió.
Tant quant hom sent ab ánima é cos,
é tant quant sent ab lo cos solamènt,
é quan enteén ab sol entenimént
del be celest d' aquell res jo no pos.

Molts philosophs en llurs escrits han clós
ser profitòs, delitable y honest
é tot quant es que sia deshonest
no esser bó fora de tot repós.
Lo be honest se 'n porta 'ls dos ab sí
car per aquest delit perfet s' ateny
axí mateix à tot profit s' empeny
no desviant de rahó lo camí.

Lo profitós perque s' aguarda á sí
lo delitós dins si mateix enclóu
tot acte en l' hom que delectió li móu
porta delit é no 'u cal dir á mí.
Mes tot delit profit así no trau,
é pus comú es delit que profit,
tot animal participa delit
y en lo profit hom per la rahó cáu.

D' hon se pot dir que 'l be del home jáu
en aquests bens clohéntlos tots l' honest,
mes es á dir que es lo be aquest
é si l' ateny lo rey é lo escláu.
E hon está en l' home assegut
é que déu fer per conseguir tal dó
é quan ateny per sa possesió
é com per poch lo vol haver perdut.

Segons per mólts é per tots es sabut
tant quant fa Dèu en va no es fet res,
los elements é tot quant que d' ells es
á certa fí per sos migs han vengut.
Repós ateny segons qui es cascú
no pus ne menys que natura 'ls promet
en conservar si cascú es discret
en fer açó no roman trist algú.

L^ animal hom es animal comú
tocant de brut é de celestial,
brut per la carn, per l' arma divinal,
é d' aquest be mòlt menys serà dejú
é será quant la rahonable part
atés haurá sa fi per son obrar
aquest es be final, hon vol bastar
é que lo fals romanga á un depart.
 
Cascú obrant á be há son esguart
é sab que mal de tot en tot fará,
y *'l fals juhí per ver estimará
plahent á si per fer l' apetit fart.
E no serà si 'l ver be hi defall
car no roman contenta la rahó
si no es be mes per opinió
si 'n há delit no 's llunya lo treball.

Tal es lo be, que no es mur, ni vall,
tinga lo pas quel voler d' hom nos port
per sa virtut sens haver hom acort
lo tira si é menys d' altre 'n treball.
E d' ell han dit savis escocians
que 'l possehint no pot caure en tristor,
lo philosoph açó pren per error
dient aquest no estendre tant ses mans.

Alguns han dit qu' en les coses mólt grans
lo contemplar d' elles la veritat
es aquest be, mes axí han errat:
Altres han dit, que 'n les virtuts usants.
Tots han dit ver é no cascú per si:
Lo be del hom en dues parts se pren,
quant veritat l' enteniment entén,
é l' apetit á rahó consentí.

De aquest be algú no dissentí
que de per si bénhauirat hom fá
mes per cumplir lo que l' hom mester há
dels bens foran é sens ells no 's mezquí.
Mes que del tot benhauriat no es
d' altra part diu per si esser bastant
entre be y mal hom fá estar penant
entr' aygua y foch, sens fret, ó calt l' han mes.

De son poder Seneca ha ço defés
dient que 'n bens forans, es algun be
mes lo qui 'ls ha del sobirá, no te
per ells haver la part de mig pujés.
Ell vol tant l' hom estrenyer dins sa pell
no pus haver que sa natura vol
si alguns d' aquests la fortuna li tol
que 'l sobirá ferm està en son castell.
 
Si 'l bens forans son mester ab aquell
complit son be al hom en aquest món,
menys de aquests lo be no es, ne fon,
deserta es sa propia obra en ell.
Fortuna haurá en ell son poder llarch
y 'l natural comú á lots los bruts,
sos propis bens en ell seran perduts
si 'l altres bens en ell han tant allarch.

De aquests bens veritat no fá embarch
de ser en hom forans y enteriors,
fama y diners 'son forans y honors
fills é muller é no se si 'm allarch.
Los apart dins bellea y sanitat
é tots aquells que natura dar pot
tots son no res á mon parer é vot
per ser comuns é fora potestat.
 
E aquest be no es en hom trobat,
é si trobat s' ateny sens los estranys
qui perdre pot no te en segur sos guanys
y en perfet be 's ateny seguretat.
¿Qui jutjará si já aquest be pot ser,
si no aquell qui es tot virtuós?
Car l' home flach un pes mólt ponderós
per tant alçar no crèu d' ell tant poder.

Menys de delit tal be no 's pot haver
é lo major que 's pot aconseguir
é res no 'l pot per natura venir
tant acordat y aquest lo fá saber.
Picurus dix ell esser lo delit,
açó es fals mes es per conseguent
sens lo major delit no 's hom content,
son senyal cert es fer l' hom haunit.

Saber no 's pot tal be menys de sentit,
é no 'l sent nom si donchs sabut no es,
l' enteniment sab lo be hon es mes
mes pel voler déu esser elegit.
L' hom es menester que faça unió
de ses dos parts la principal seguint,
fahènt tals fets que sia obehint
son apetit sensual á rahó.

En est obrar cáu delectació
donant senyal de ser l' acte per fet,
é sens delit l' hábit no 's mostra fet
car mostra 'l cos ser en rebellió.
Claramént es desobedient fill
qui murmurant per lo pare treball,
si l' apetit en obehir defall
à la rahò, la pau es en perill.

Damunt es dit que virtut pren exill
si 'l hom obrant obra per interés,
é per delit que hábit cumplit es
é sens aquell no val un gra de mill.
Mas si delit es sola causa 'l fet
é l' acte 's bó interés se fará
no 'l cal pensar al qui be obrará,
be va delit é tristor há mal fet.

Al be obrant virtut delit promet,
lo mal fahént si algun delit ateny
no passa mólt que tristor lo constreny
é no 'l defen lloch pùblich ne secret.
Ab ell se 'n vá coneixença del mal
qui per tostemps la consciença 'l róu
si es malvat tant que 'n mal sa fi clóu
lo seu delit á dolorir li val.

Plató volch dir que bó ne cominal
no es delit, mes hach mòlts enemichs,
picurians posaren com inichs
quel be del hom era 'n delit carnal.
Mes darrer vench son dexeble mateix
qui anullá vanes opinions
é del qui dix posá vidents rahons
y al bon delit del avol divideix.
 
Delit é be sol orde 'ls departeix,
delit es bó en tots fets naturals
si no' en l' hom quan passa en los brutals
car, en tal cas, natura dessegueix.
Quant es al hom segueix natura 'l cos,
lo cel é 'l mon, vegetables é bruts
axi rahó met al hom instituts
é si les romps es animal ociós.

De quant fa l' hom delit es occasiós
car tot fahènt entén semblar á sí,
per convenient de la cosa perquí
fa lo que fa essentne cobejós.
Es veritat que mólts actes l' hom fá
qu' entre voler é no voler se fán,
de que 'ls fahènts porten voler penjánt,
mes elegint á voler se refá.

Si com dolor contra delit está,
axí fá en l' hom contrariació
de tot quant fuix dolor es la rahó
tals passions nostra natura 'ns dá.
Amor é oy primeres passions
son termenats en delit ó dolor,
ha esguart de be, lo camí es amor,
é per fugir dolor ne dá rahons.

Savis no son tots qui les questions
determenar saben é dar consells,
si contra pòr son simples com anyells,
é vers delits ardits com á Lleons,
savi 's aquell que sab si consellar
envers lo be qui propi es é seu,
prenint aquell é jaquint l' als en relléu
anant los folls en lo mòn tribular.

Savis sòn dits los qui poden instar
honor, diners é favor de grans gènts,
son vilans de cor, é mal sabents
que res del ver no sabrien pensar.
Cuydant ésser savis ells son astuts;
poder havent de ser bons, son malvats;
aquells é tals no seran perdonats
pel savi hom qu' ateny si per virtuts.

Mólt son errants d' ignorança vençuts,
altres qui son errants ignorantment
gran causa havent de llur gran falliment
penedintse del cas hon son cayguts,
tots aquests son sens culpa llurs peccants,
no l' ignorant que per culpa no sab,
rahó será que perdó no acab,
é si, aquells sens llur culpa errants.
 
Aquells son folls, qui son llurs bens guastants
menys de servar manera 'n res de llur
parlar de tals llargament jo no cur
mes d' altres folls saviesa mostrants.
Comprant molt car treball, dolor, é mort
per guanyar poch y encar aço no cert,
plegats al lloch lo troben tot desert
clamants del món sens feries algun tort.

Axi com l' orb no te ab l' ull deport
perquè no hi veu per causa d' un gros tel
é solt aquell pot veure terra y cel,
ne pren á aquell qui de entendre há confort
en veure 'l ver é per mal apetit
es ignorant que lo mal jutja be
l' incontinent per passió 'n tal ve
l' entemperat en fer mal, pren delit.
 
De semblants gents está lo món fornit
en tals recáu la major part del món.
¿Quals són aquells qui de aquets no són?
L' hom dat á Dèu y 'l de natura exit
en general l' incontinent enten
mes ja no sab com passió lo pren
ell vá pel mig é per cas pren l' estrem
l' intemperat no 'l sabs é donchs no 'l pren.

Encadenat déu ser qui no compren
que tota res déu ser jaquit per Dèu,
mes escapant d' ací tot home créu
que altre be lo cor del hom entén.
Del be aquest es de maravellar
com se por fer que 'l cerch fals l' entenent
en part hon fi é lo començament
ab la rahó pot be de si llunyar.
 
La major part del mon no pot amar
lo be honest perque be no 'l perceb.
¿Qui es aquell qu' en paciença reb
que tot son be dins si puscha estar?
E per virtut tal be se n' aconsech
é que la mort no déu hom avorrir,
é que honor é bens s' han de jaquir
é de aquells qui 'ls ámen, que renech.

Savi, é foll scient, é home llech
en algun be sa esperança met
é si honest llançat apart tramet
de falsos bens l' esforçat fer á aplech.
Segons qui es tal fi li aparta
lo temps, lo loch, la disposió,
li mudarán sa mala opinió
james enferm sa voluntat haurá.
 
L' home avar son be en diners está,
en lo delit del cohit lo fembrer,
l'hom ergullós desija honrat ser,
mes entre si divers acó será;
cart l' hom avar lo logre te per mal
é vol robar en places é camins,
si be 'ls avars volen guany á part dins
en lo guanyar hu d' altre es desigual.
 
L' hom ergullós vol ser, en general,
honrat, lloat mes en divers cascú;
hu vol ser dit franch, ardit pol comú
altre en saber créu esser son cabal,
altre en virtut del cos ó bell cantar,
tot açó fá qualitat dessemblant
ó per saber del hom qui es triant
entre aquests bens qual per millor li par.

Necessitat fá la fí cambiar
car lo malalt en sanitat la met,
lo sedejant diu que 'n fartar la set,
lo pobre hom en haver créu estar,
lo flach é leix fort vol ésser é bell,
tots aquests bens ans d' haver han gran préu
del be honest no 's pòt fer algun préu
si no per l' hom poseheix aquell

Del hom sabént es dret que 'm maravell.
¿Que es açó que de tot seny lo tráu?
Com no coneix que foll es mes que esclau
volent delit lo pert per mal consell;
car natural passió á ell no 'l móu;
tals delits son trobats d' opinió
per no usar lo delit de sahó
la voluntat cercant, son bens exclóu.

Nostra rahó aquests delits exclóu,
no 'ls vol la carn ans aquells avorreix,
qui mes de próu á son voler li creix
á desijar çó que en la vida nóu.
Quant l' hom de poch en pau munta senyor
que li pláu mes per tostemps treballant
obrant mals fets nulla virtut usant
no esperant sinó falsa honor.
 
Delits del cos no son de tanta error
car no 'ls algú que es lunye lo començ,
restant en carn llur delit res no 'l venç
l' especie d' hom d' aquells tráu sa valor.
Sobres volguts nostr' arma en hávit ve
é volne excés per sa infinida part
en terme son é de llur terme 'ls part
férlos vol grans, natura no 'u sosté.

¿Donchs lo sabent quina esperansa te
en los diners é honor de mal lloch?
No dich si 'ls ha que com á serp los toch
n' es dòna á ells sabent com no han be.
Tant com diners lo cor d' hom no estreny
en cor avar algun be no s' assiu
ne pot haver amích, home altíu
qui peca 'n tot ó quant de be ateny.

¿Donchs qui dirá d' aquell hom haver seny
que l' propi be pert, per mal accidént?
Car per haver favor de folla gent
á grans despits é vergonya s' empeny .
No venç primer de trobarse vençut
é serveix ans que no sia servit
é per plaher ans d' haverlo sentit
é si 'l ateny ab dol es retengut.

Lo qui no sab qu' en obra de virtut
es un tal be donant delit perfet
é que 'l desig per als no es satisfet
no 'm maravell qu' en Dèu sia irascut.
Com veu que res no 'l basta á contentar
é no 's pot fer que son desig castich
é de tal be veu tot animal rich
y 'l qu' es senyor se ve á pobrejar.

Entre los bens forans vol lo trobar
y 'ls naturals, é no 'l pot conseguir
en est error açó lo hi fá venir
com quantitat pensa que 'l déu fartar,
é james fou un hom tan bell é fort,
rich é honrat que perçó fos content
segons que vol ha son contentament,
no segons quant si be hi ha algun deport.
 
Si la honor há be com s' ha recort
de la virtut mes be no há per si
son be está en qui la fá, y aqui
es dat, si u' val si no tots reben tort.
L' honrat há be com al bó fá honor
é l' honrat mes com la honor mereix,
é la honor al honrat voler creix,
é si l' es tolt perçó no 'n sent dolor.

Honor es bó quant no 'l segueix amor,
mes pláu al bó pel moviment primer
no senten pur car virtut no sofer
qu' es delit hom en estranya valor.
mes qu' es dirà d' aquell entés malvat
que mor cercant favor en nobles bens
en tots barats há esperons sens frens
no coneixent tenir camí errat.

Del home pech no soch maravellat
puix no sent res de fora de sa carn,
del hom sabent se cové trauré escarn
qu' en son saber sia tan enganat.
Perdent á si é Dèu y 'l món no guany,
qui coneixem tan savi é tan bó,
que mal é be no se 'n diga ab gran só,
é donchs, al bó, de fama poch li atany.
 
Foll es aquell qui lo bon home plany
com no es preat del poble mal estruch
ja no es bó ó mes pech es que ruch
que 'n tal favor ó tal fortuna es bany.
Plànyer se déu lo bó, com no te lloch
de executar sa famosa virtut,
é que 'l poblés se trobés sort é mut
anant badant en algun bestial joch.

Poble yo dich á reys, peons, é roch
duch, caballer, juriste, é menestral,
havents per be l' opinió general
qu' en la honor é diners tot be toch,
É sobre aquests son unes poques gents
dients que 'l be es en vergonya haver,
altres tant pochs dients qu' está en plaher
menys de haver d' altre be sentiments.

Per donar fí á mos breus parlaments
pens lo bon hom com qui 'l lloa, é de que,
é si bon hom lo lloa é de be
haja delit restrenyent bombaments.
La gloria está en coneixer á sí
ple de virtuts é no lloat dels folls,
d' aquells no dich qui estant cadena en colls,
mes dels sabents que no saben sa fí.

Vaja cercant lo foll grosser mezquí
lo séu delit entre los populars,
car tot semblant se delita ab sos pars
é no deman á degú lo camí.
Si es mostrat camí no girará
mes no irá ab tant acuytat pas.
Si donchs no 's foll que 'n saber no bastás,
¿quin es lo jorn que menja alegre pa?

¿Perqué valent home fastich no há
com véu lo món pèls dolents posehit?
¿E perqué vol d' aguells ser favorit?
No es d' alt cor qui envers tal favor vá.
Magnànim es qui lo món tè en menysprèu.
E mòlt mezquí lo qui 'l pensa servir
é com aquest los véu contra venir
que fá lo llas sospirant lloa á Dèu.

Hon cab virtut la veritat s' asséu
é la rahó ab aquest se ajuny,
hon una es, les altres no sòn lluny,
d' elles no sab qui no 'ls dóna egual préu
la ver honor es dat als bons hon sòn
è lo reves al qui se 'n troba buyt,
l' hom quin es menys es arbre menzs de fruyt,
oms en bell hort son los homens del món.