Obras del poeta valenciá Ausias March/Puix me trob sol en amor, á mi sembla

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Puys me trob sol en amor, a mi sembla.

 ESTRAMPS.

Puix me trob sol en amor, á mi sembla
qu' en mi tot sol sía costu estranya,
amor se pert entre gents per absença
é per la mort la mia amor no fina,
ans mòlt mes am vos en mort qu' en vida
é jo perdon si algun no 'm vol creure
pochs sòn aquells qui altres coses creguen
sinó semblant dels que á ell avenen.

La dolor fort lo comun cos no serva
tota dolor lo temps la venç é guasta,
no dich qu' en tot á tot altre dessemble
en cantitat mòlt prop d' altre se jutja.
En calitat ab les altres discorda
segons l' amor d' hon ella pren sa forma
gran part del temps seca dolor me dona
y algun delit ab altra dolor dolça.

Dins lo cos d' hom los humors se discorden
de temps en temps llur poder se trasmuda
en un sol jorn regna malenconia
en lo mateix colera, sanch é fléuma.
Tot en axí les passions de l' arma
mudamént han molt divers é contrati
car en un punt per elles fan los actes
é prestament es en lo cos la causa.

Axí com l' or quant de la mena trahen
está mesclat d' altres metals sutzeus
é més al foch en fum se vá la liga
leixant l' or pur no podent se corrompe,
axí la mort mon voler gros termena
aquell fermar en la part contra sembla
d' aquella que la mort al mòn l' ha tolta
l' honest voler en mi roman sens mescla.

Dos volers són que natura seguexen
é cascú d' ells l' hom per natura guien
si acte ensemps fan mal ó be atracen
segons qual d' ells en l' altre há domini.
Quant la rahó l' apetit senyoreja
es natural del hom tota sa obra,
é lo revés sa natura li torba
é no ateny la fi qu' en tots fets cerca.

Quant l' apetit segueix la part de l' arma
l' home va dret seguint natura mestra
car la major part la menor se tira
é vers la fi que va lo camí troba,
é l' apeiit volent son necessari
l' home no fall sinó trespassa l' orde
é si s' estén mes que natura dicta
surtne voler fals y opinionátich.

Les voluntats que per natura 's vénen
en certitut é terme son compreses
l' altre voler passa d' hom les natures
son senyal cert es que no l' enclou terme.
De tots aquests passions mantengueren
mescladament si com mesclat jahíen
mes be distints son après de son obte
é separats los sent quasi visibles.

Mólts són al món que mos dits no entengueren
é ja mólts mes que d' aquells no sentiren.
¿Qui creure pot qu' entre amors vicioses
voler honest treball per estar simple?
Gitant de si maravellós efecte
estant secret per força dels contraris,
dolç y agre ensemps llur sabor no 's distincta
ella vivint mos volers aytals foren.

Dólres del mort ve de amor comuna
é de açó jo 'm sent tot lo dampnatje
fugir les gents quisque sien alegres
é haver despit qui jamés lo dol fine.
Tot delit fuig com á cosa enemiga
car un be poch entre tants mals dol porta
é met poder que 'm torn dolor en habit
perqué de goig lo saber james taste.

Senyals d' amor qu' en tal cas homens senten
jo trob en mi que sens dolor se prenen,
si res començ jo 'n corromp lo principi
perqué la fi de res mí no contenta.
Mólt é pus fort tot amor me dá fastig
é sémblam ser cosa abominable,
si algun delit entre mes dolors mescle
de fet lo pert é torn á ma congoxa.

Si 'l pensament per força 'n de part llance
d' ell acordant ab gran sospir lo cobre,
en lo començ ab dolor en mi entra
no passa mólt que m' es dolor plahible.
Descrepitut ma natura demostra
car tota carn á vòmit me provoca;
grans amadors per llur aymia morta
son mi semblants en part, al tot no bastan.

Si res jo veig d' ella, dolor me dóna,
é si 'm defuig par que d' ella m' aparte,
lo temps é 'l lloch ab lo dit lam senyalen
segons en ells dolors ó delits foren
é sónne tals que lam demostren trista
altres é mòlts mostrants aquella alegra
é pas dolor com james li fiu greuje
é volgra çò ab la mia sanch rembre,

Amor es dat coneixer pels efectes
sa cantitat no te mesura certa,
gran es ó poch l' amador segons l' altre
é poder pren amor segons hon entra.
La calitat es tal com segons guarda
car de semblants es forçat que 's engendre,
la carn vol carn, l' arma son semblant cerca,
d' ells naix fill bort als engendrats contrari.

Qui ama carn perduda carn no ama,
mes en membrant lo delit dol li resta
en tota amor cáu amat é amable
donchs mort lo cos aquell qui ell amava;
no pot amar no trobant res que ame
amor no viu desig mort y esperança
y en lo no-res no pot haver espera
quant es del cos la mort á no-res torna.

Si la que am es fora d' aquest segle
la major part d' aquella es en esser,
é quant al mòn en carn ella vivia
son esperit jo volguí amar simple.
E donchs quant mes qu' en present res no 'm torba
ella vivint la carn m' era rebetle
los gran contrasts de nostres parts discordes
canten forçats acort, é de grat contra.

De mon voler jutje cascú la causa
é fará poch vehènt en mi les obres,
la mia amor per la mort no es morta
ne sent dolor vehèntme lo mòn perdre.
Jo am é tem ab honesta vergonya
l' esperit sol de la qui Dèu perdone
é res de mi ne del mòn jo cobeje
sinó que Dèu en lo cel la col-loque.

 Tornada.

Mare de Dèu, si es en purgatori
son esperit per no purgats delits,
á ton fill prech no guart los prechs d' hon venen
mes lla hon ván, mos pecats no li noguen.




 Fi dels cants de mort.