Obras del poeta valenciá Ausias March/Pujar no pot algú en mòlt valer

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu L'ome pel món no munta·n gran valer.

II.

Pujar no pot algú en mòlt valer
sens haver bèns bondat, linatje gran,
mes la d' enmig val mes que la restán
é no val mòlt sens les altres haver.
Per ella 's fan les dues mòlt prear
car poder val tant com es ministrat
linatje val aytant com es honrrat
é valor d' hom ho fá tot graduar.

Mes no será l' hom sabènt de sonar
si en algun temps no sona esturmèn,
car per voler sonar lo nom nos pren
mes l' instrument sonant be acordar.
Tot en axí aquell que dins si val
pobre de béns é de aviltat linatje
no te 'ls arreus per mostrar son coratje
en la virtut que 'l haver d' hom hi cal.

Sòn é serán mòlts d' un altre cabal
havent mòlts béns é d' altra sanch valor,
é valent poch han la part no millor
car sens l' hom bó quant pot haver es mal.
E moltes véus há la colpa natura
car fora bó tal que valer no sab
ningun saber no pot viure en llur cap
sens colpa llur de valer han fretura.

Entre 'ls estrems é 'l mig virtut atura
mólt gréu d' obrar y entre pochs conegut
per ell saber consegueix hom virtut
mes fets obrant forans dins tal mesura.
Aytant es llarch hom menys de fer llarguesa
com es escás si no fall en despendre
vicis, virtuts per actes s' han apendre
l' acte es primer apres potença 's presa.

No conquerrán virtuts per gran abtesa
ne les hauran poétes per llur art,
hanles aguells metént vicis á part,
obrant virtuts per amor de bonesa.
Mes no dubtant viciosa vergonya,
mes solamént amant virtuos préu,
é l' home pech, en aquest món no séu;
é qui es lluny, lo gran delit s' alonya.

Tornada.

Lir entre carts, tostemps faré ma ponya
que la dolor james de mi 's partesca,
en no penseu que mon cas enfresca,
car major dany mereix ma gran vergonya.