Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/El Nadal de Sant Joan

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





EL NADAL DE SANT JOAN


 Sant Joan es un gran Sant: o sinó mirèu quina nit més plena de meravelles. Els focs... El foc es la primera meravella: aquesta llum, aquesta ardencia que s'encomana i tot ho torna brill: aquestes fustes seques, aquesta palla bruta, aquest munt d'indefinible runa, tot se tornarà un brill ardent: no més cal que una llumeneta de res els hi encomani... I com més velles i arrossegades i brutes i mortes sien les coses, més depressa s'encomanen el brill, més afanyoses semblen d'ardir, més pura n'es la flama i ufanosa.
 No sé, no sé quína cosa tant extranya es això del foc, que tot se pot tornar brill desseguida, però anorreant-se.., i que fassi tanta alegría de vèure-ho. No sé si es un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses.
 Oh! la transfiguració d'aquesta cadirota vella i d'aquest cove esbotzat i d'aquesta llana podrida! Còm se vesteixen d'esplèndida puresa i moren alegrament en aquesta nova vida meravellosa! Oh! el foc, el foc! Tot se pot tornar foc; tot se pot tornar brill i calor; tot se pot tornar esperit i amor...
 I'ls ulls s'hi claven insaciables, i sempre'n demanen més, més... Un s'hi arriba a emborratxar en el voler veure cremar coses...—Més, més, que s'acaba!—i un nou feix fosc, informe, cau pesadament entre riallades, ensombridor un moment, congriant espessa fumera, però en salta triomfant la flamarada, i tot torna a aclarir-se al voltant, i tothom se mira, i'ls rostres vermells riuen i'ls ulls brillen reflectant la flamarada.
 A cada cosa que s'hi tira, quín deslliurament! Sembla que un se'n deslliura sense perdre-ho, que s'aprofita per sempre més. Misteriós profit!
 Qui'ls sab els misteris que resten suspesos en l'aire fresc de la matinada de Sant Joan? ni la vida nova que s'ha fet, qui la sab? No sentiu en l'aire del matí de Sant Joan, l'alè de les coses transfigurades? Hi ha un repòs de purificació per tot! Un pressént el món alleugerit de les coses velles i caduques; sembla que en cap casa hi ha d'haver recons ni mals endreços, que tot es nèt i pur; que en el món hi ha un gran recomençament. I'ls amples munts de cendra blanca que resten dels focs d'anit, fan pensar en aquelles coses que eren i ja no són, però que l'esperit n'està vagant pels aires en nova vida. I'ls homes passen plens de pressentiments entremitj d'aquelles coses que no veuen, però que hi son. I la matinada de Sant Joan no es pas lo meteix que totes les altres matinades.
 Per això hi succeheixen tantes coses meravelloses: les virtuts extranyes de les herbes que s'hi cullen, els crits anyals en els llocs encantats, les visions que tornen de l'altre món i les planetes matinals que fan mitj riure a les noies...
 I doncs, què ha passat aquesta nit? quín tràfec hi ha hagut entre aquest món i l'altre, el que no's veu? Les coses velles d'aquest món se'n han anat a l'altre passant pel foc, i han desvetllat a les coses d'allí, que s'han abocat an aquí i ens han parlat en veus misterioses i s'han mostrat un moment traient el cap per la finestra de la eternitat. I tots ens hem esgarrifat un xic al sentir-nos tocats per aquell món que hi som a dins i no'l coneixèm, que'ns dû i no'l veièm.
 Quína gracia que teniu, Sant Joan, per haver sentit venir a Jesucrist abans que tothom! Per això cad'any quan tornèu, al altre cap de Nadal (sou el Nadal de l'Estiu, quan tot lo que ha de morir abans de l'Altre encare viu), ompliu el món de pressentiments. I al primer foc que s'encén, totes les coses comencen a moure's de l'un món a l'altre tocant-se, tremoloses, sentint-se sense coneixe's.

26 - vi – 1904.