Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II/Salutació

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





SALUTACIÓ [1]



 M'heu dit que uns quants de la primera volada us havieu ajuntat pera dir: «Aquí som!», donant el crit d'arribada d'una generació nova; i es tant bellament alegre saludar als que de nou arriben, que jo no me'n sé estar de cridar-vos joiosament: «Benvinguts!»
 Veniu tots vibrants del ressò dels cants que han breçat vostra infantesa: vosaltres, nascuts pera cantar, però no podent encare, us dilataveu ohint les armonies que corrien pels aires de la vostra infantesa, us penetraveu d'elles, dalint-vos per barrejar-hi'l vostre cant; i quan heu sentit la vostra hora, heu alçat la veu, plena encare dels vells ressons, però prenyada ja de la cançó nova.
 Entonèu-la aviat aquesta cançó vostra: no tan aviat que no estèm del tot segurs de que es ben vostra, però vull dir que'l món la espera; perque'l món ne viu de les cançons que s'entrelliguen continuant-se, formant-ne una sola d'infinita. Mes vosaltres, ans d'alçar el cant propi, mirèu fitament el món amb els vostres joves ulls valents, oblidant-vos de tot lo que no sia vosaltres meteixos i la seva bellesa, com si vosaltres fossiu els primers homes; i llavores, alçant els ulls al cel, sentirèu dins vostre moure-s el cant que contindrà el passat en els ressons en que s'engendrà, i l'esdevenir en els que espandirà pels aires. I aixís serà etern; mes vosaltres el cantarèu lliurament, i per això serà vostre.
 Pera que us ajunti en el cant, heu arborat una bandera que diu: Art i Patria: això es, escreix de l'ideal, de la valentia, que es lo que'ns cal a tots pera redimir-nos de l'egoísme mesquí que es el corc de la grandesa dels pobles.
 Una cosa es l'egoísme gran dels homes forts que aspiren al continuat enlairament de la seva individualitat i que tenen força de sobres per arrossegar cap amunt amb ella tot lo que entorn se troba d'enlairable, menyspreuant lo que no vol seguir-los: aquest es l'egoisme dels hèroes que fan lliurament, alegrament, el bé d'altri de les sobres del seu bé; d'aquest egoisme naixen els pobles grans. Altra cosa es l'egoísme mesquí de la impotencia, el dels homes que, no tenint prou força pera enlairar-se, esmercen sos febles braços en mantenir immòvil el nivell comú pera que ningú puji més que ells: aquest es l'egoísme dels cobarts que fan tristament, hipocritament, per por d'una sanció material o moral petrificada, el seu petit bé individual de lo que procuren restar del bé d'altri, del bé comú: d'aquest egoísme petit n'hi ha molts pobles esmortuhits.
 Redimíu-nos-en vosaltres, que comencèu a ésser joves. El jove es naturalment generós de las seves forces, no les mesura,'s llença al seu impuls arrossegant-ho tot amunt fins a sacrificar-se en la general embranzida, i, si molt convé, sab morir cantant alegrament com a seu l'ideal comú. Per això cada joventut que avença es una esperança pels pobles corsecats per l'egoísme; mes ella ha de témer el perill d'ésser corsecada confosament amb la massa, si no se sab despendre airosament d'ella, passant d'ella, posant ben alt el seu anhel, menyspreuant tot lo que no siga alçaria, i emportant-s'ho tot amunt darrera seu.
 Aquest anhel es el que jo llegeixo en la vostra bandera. Art, entenc que volèu dir que enlairarèu els cors vers Deu; Patria, que pendrèu embranzida desde la terra que us manté i de la que sou formats; que la estimarèu i defensarèu com cosa vostra, com condició essencial del vostre ésser; perquè sens ella vosaltres no serieu vosaltres meteixos, sino quelcòm desarrelat que volejaria sens nort per les regions dels llims, sens trobar la terra ferma que us cal pera pendre embranzida cap al cel.
 El sentiment de Patria us farà forts; el sentiment artístic us farà purs. Aixís us veig jo. Veig avençar una generació d'homes que, perquè seràn forts, no coneixeràn l'odi ni'l sarcasme, sinó que faràn via aterrant alegrament e indulgentment tot lo que'ls destorbi, i obrint sens rezel els braços amorosos a tot lo que'ls avinga: i perquè seràn purs se sentiràn lliures de les concupiscencies que esclavitzen, i aixís trobaràn lleugera tota ascenció.
 Ascendir, ascendir, amics meus! Terra sou, no la reneguèu; mes espiritualisèu-la, feu-la anar tornant cel. Per l'Art i per la Patria: Excelsior!

___________
  1. Fou llegit aquest treball en la vetllada que la agrupació «Art Patria» donà a l'Atenèu Barcelonès el 8 de Febrer de 1901.