Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Campanetes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAMPANETES

Poesia de R. Reinick

Música de R.Schumann

(CHOR D'HOMES)


Sona, sona, campaneta
de neu. Cling, cling.
Què diu, la flor fresqueta?
 Cling, cling.
Diu: — A alegrar-vos vinc. —
La primavera avui ha anat
com un infant tot enrosat
que, en mig la neu del seu llitet,
ja juga tot eixeridet.
Veniu, aucells de la calô:
porteu la nova i suau cançó.
Font de cristall — sona en la vall.
 Cling, cling.
Corre, deixonda't, vina:
li faràs de joguina.

Sona, sona, campaneta
de maig. Bim, ban.
Què diu, la flor perfeta?

Bim, ban, bim, ban.
Diu: — Bodes vaig tocant. —
La primavera s'ha casat:
farem gran festa i gran esclat.
Alceu's, clavell i tulipan,
bandera en l'aire rumbejant.
La rosa, el lliri, amb suaus colors,
són de la nuvia els seguidors,
i papallons viroladons
fan la carrossa (ai, que és bonica!):
aucells fan la musica.

Sona, sona, campaneta.
Pom, blan, bim, bim.
Què diu, la flor tristeta?
Diu: — Mal senyal tenim. —
La primavera anit se'n va,
i el nostre adéu li hem de dâ.
Els cucs de llum fan processó,
murmura el bosc, la font fa un plô,
i en cada mata, amb desconsol,
refila i canta un rossinyol.
Tant ha cantat, que s'ha cansat.
La primavera s'allunya.
Fou tan estimada i s'allunya!