Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Parsifal (Wagner)
Escena de la Consagració del Graal
Convit d'amor encara
de tants jorns disposat,
per última vegada
avui ens és donat.
Mes qui va fent el bé
sempre al convit revé:
s'acosta al Sant convit
on l'august do és servit.
Al pecadô, un dia,
el Màrtir donava
la seva Sang amorosa.
Pel que em redimia,
de bon grat la sang meva
vull vessar copiosa.
Son Cos fou nostre gran conhort,
i viu encara després de mort.
Encar viu la fe: — la coloma ve:
de les seves mans és eixida.
L'amor diví — tasteu en el vi,
preneu el pa de vida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Oh! preneu el meu Cos,
preneu la meva Sang,
prenda de l'amor nostre.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Preneu la meva Sang
i preneu el meu Cos:
feu-ho en record de mi.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El vi, el pa d'aquell sant vespre,
fou canviat pel Diví Mestre
(obra i gràcia d'amor piadós)
en la Sang de son costat,
en son Cos sacrificat.
Sang i Cos, per sant misteri,
s'és mudat en refrigeri
i en consol d'amor diví:
en el vi perquè en begueu
i en el pà perquè en mengeu.
(PRIMER CHOR)
Preneu el pa, — que es tornarà
del cos en fortalesa:
el farà fort — fins a la mort
per tota santa empresa.
Preneu el vi — per convertî
la vida en sang ardenta:
santa Unió — i germanô
per la lluita pia i valenta.
Per la fe santa,
per l'amorosa fe santa,
per la fe santa.