Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Notes d'àlbum
¡Quin aplec de flors que has fet
aquest any, sent reina d'elles!
Tu les trobes totes belles,
fins la més humil que es bada,
perquè les d'eixa vegada
tenen un aroma estrany...
No en veuràs cap de marcida:
són més que flors de tot l'any,
són flors de tota la vida.
O llibre! Sense veure els ulls i l'aire
de la que et posseeix, esmaperdut
provo de fer-li en tu gentil salut;
mes sense els ulls i l'aire no'n sé gaire.
Saludo en tu a una ombra inconeguda
que no deu ésse' una ombra, certament.
Oh! qui pogués mirâ el rostre vivent
de la verge que t'és tan coneguda!
Donzella, jo et saludo, tant se val,
com a esprit que ara vola pel meu aire.
Als àngels saludem sens veure'ls gaire:
doncs tu per mi ets quelcom d'angelical.
Com un test a la finestra,
poses aquest llibre al ras
perquè es vagi omplint d'aromes
i de colors i de cants.
Se t'hi desclouen poncelles
una o altra cada dia.
Avui s'hi desclou aquesta:
una més... ja fa alegria.
Dels rosers, amb alegria,
en el primer que floria
s'ha obert la primera flor:
doncs, per fer-te cortesia,
què millor?
Mes la flor no escau al llibre
ni el llibre escau a la flor;
pro t'hi deixo l'alegria
de quan he vist que floria:
què millor?
Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i d’alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.
- ↑ En l'àlbum de què feren present a Na Maria Oller i Rabassa, Reina dels Jocs Florals de Barcelona, els poetes premiats d'aquell any 1897.