Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


dexém tots 'ls passos fets.
Aquí som dos que pel cas
á la Doloras volém:
donchs bueno; 'ns he la farém
ara, á parells ó senás.—
M'hi avinch yo, trech dits axis (com qui juga.)
ell demanaba parell,
yo 'n trech dos, en treu cuatre ell
y son parells fentne sis.
—A fe teniu mala estrella—
m' ha dit: primé hos hi pegat
y ara jugant hi guanyat.
¡La desgracia hos atropella!
Pero yo, perqué veyeu
que faix be, si 'm da la gana,
avuy men torno á l'Habana
y os dexo que hos hi caseu.—
Dol. ¡Qué dius!
Mar. Ves cuantas desgracias
ha evitat, fent aixó ara.
Dol. (Ap.) ¡Deu meu!
Mar. Torna aixó á ton pare
y digas que tantas gracias.

(Desembolica 'ls sabatots del farsellet y 'ls dona á Doloras que 'ls dexa á terra, sola la taula.)

Dol. Pero ell no ha dit res de mí?
Mar. Yo li he fet prometra allá,
que luego, antes de marxá
's vindria á despedí.
Dol. ¡Oh! aixó que ara tu has fet
(Ab goig) hasta 'm fa olvidá la surra!
Mar. Sen va ab la fragata Curra
que marxa de aquí á las set.
Dol. Ya t' estimo sols per ço.
Mar. ¿Vols dí que m' estimarás?
Dol. 'Ns casarém cuand voldrás....'
(Ap.) ¡que no 'm quedés per llabó!



ESCENA XXVIII.


Dits y 'l Sr. Onofre.



On. ¡Gracias á Deu que son fora!
Mar. ¿Y que tal, han refrescat?
On. Cuasi tot s' ho han acabat;

¡quina jent mes menjadora!

Mar. Aixó pert 'l que convida.
On. Pero també abuy m' hi lluit.
Mar. Y la professó?
On. Psit... Psit...

pero aixó sí, ha sigut lluida (Danthi importancia)

Dol. (Ap. al marq.) No diguis res d' aixó al para.
Mar. (Ap. á Dol.) No tingas po, no dich res.
On. (Ap.) ¡Yo ya tinch aquí 'ls dinés,

y aquell ximplet no ve encara!

Mar. Mar.
On. ¿El qué?
Mar. Que si está d' humor

s' adelanti 'l casament.

On. Cuand vosté valgui pot essa.
Mar. (A Dol) Donchs 'l dia que volias.
On. (Ap.) ¡Quina sort! d' aquí vuit dias

tindré una filla marquesa!

Dol. (Al mar.) ¿Pero no habias dit tu

que en Diego vindria?

Mar. Sí.
Dol. ¿Y donchs?... (Diego entra.)
Mar. Ya 'l tenim aquí.
Dol. (Ap.) ¡Qué groch! potsé está en dejú!



ESCENA ULTIMA.


Dits, Diego y luego Juanet.


Diego entra vestit ab brusa y calsas de bions, com aquets soldats que van á América, y ab motxilla y la gorra de cuartel á la má.

Die. Doloras, prop de surti (Tot aixó solemne.)

per uns climas molt distants,
hi vulgut venir avans
per podernos despedí.

Dol. ¿Y com 't podrás distreure

de que yo t' hi dat la bola?

Die. Fent 'l ranxo y fent tabola

s' olvida 'l que no 's pot creure.

Jnt. (Entrant.) Diego, ya issan.
Dol. (Ap.)¡Ah!
Die. (Encaxant ab Doloras despres de lutxá.) ¡Adéu!

Doloras queda plorant. Diego sen vá cap al senyó Onofre; encaixa y li diu baix:

Die. ¿Y 'ls cuartos?
On. (Dantli un cartutxo.) Te. (Diego pren 'l plech que 'l senyó Onofre l' haurá tret de la butxaca, y se 'l fica á la seva sens que cap dels actors sen adoni, pero 'l públich deurá veureu molt marcat.)
Die. ¡Estiga bó! (Dexa al Sr. Onofre; encaxa ab 'l marqués.) Servirlo, marqués.
Dol. (Plorant fort.)¡Oh! ¡oh!
Mar. Veyám donchs si 'ns escriureu.

(Diego, despres d' haber dat una mirada de amor inmens á Doloras, fá un esfors per arrancarse d' allá, y sen vá seguit de Juanet. Pausa.)

Mar. (Ap. pensant.) Ara penso que á las sis

ya haix de se á cal saladó.

On. (Ap. observant á Dol.) La ruá li curará aixó.

(En aquet moment se sent una canonada com d' un barco que marxa y Doloras cau agenollada, esclamant ab un crit que li suri de l' ánima.)

Dol. ¡Deu meu! ¡que siga felís!
PROU.

Aquesta pessa, com totas las de la colecció Singlots Poétichs, son propietat del autor, 'l cual perseguirá devant la lley al que la reimprimexi ó representi, en teatros, societats particulars, etc., etc., sens lo seu permís, per lo cual deuran entendrers ab 'l editor Lopes Bernagossi, carré Ample, núm. 26, y Rambla del Mitx. núm. 20.


Barcelona: Imp. de N. Ramirez, Pasaje de Escudillers, 1.—1864