Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Assumpció de la Generalitat de Catalunya de les EE: des del 1980 fins a l’actualitat

L’any 1980, sense els traspassos consolidats d’ensenyament, la Generalitat de Catalunya acull i patrocina les Escoles d’Estiu com una “institució pública” del país. L’any següent s’organitzen 16 Escoles d’Estiu a tot Catalunya, amb més de 11.000 inscrits. A partir dels anys vuitanta hi ha un conjunt de fets que caracteritzen la història i l’evolució de les Escoles d’Estiu fins a l’actualitat. Es consolida un mapa territorial de les EE que creen i basteixen els Moviments de Renovació Pedagògica. Els Moviments van néixer d’aquest esclat.

Reptes i futur de l’Escola d’Estiu
Les Escoles d’Estiu, en el futur, s’han de fer ressò de tots els temes emergents en l’àmbit educatiu, i posar-se a treballar per definir les iniciatives, experiències i propostes que ens poden acostar a un nou model més adequat a les necessitats de canvi i transformació de la societat actual. Les Escoles d’Estiu han de seguir fomentant l’esperança que una altra educació és possible.

És important subratllar que la nostra existència respon a l’acte voluntari de milers de professionals de l’educació, compromesos amb una escola de qualitat i equitat. Pensem que, tot i no venir determinats ni per llei ni per l’estructura de l’Estat, aquest acte de voluntat mereix el reconeixement social, com a organitzacions plurals que som per la millora qualitativa de l’educació del nostre país.

Potser en algun moment escriurem la nostra història; seria imprescindible tenir, almenys, una cronologia dels fets més rellevants en la nostra trajectòria; però per a una tasca com la que ens proposem, millorar l’educació dels nostre infants i joves, hi ha tantes coses a fer cada dia que no ens queden energies per endreçar el que queda.Documentar el camí fet no entra en les prioritats d’entitats com la nostra que, sempre mancades de recursos, hem d’optar per fer allò imprescindible i deixar per a “més endavant” allò que només és necessari.

En aquesta commemoració volem convidar especialment la comunitat educativa: professorat de totes les etapes, educadors/es, estudiants, famílies... La força de la renovació pedagògica que ha marcat l’educació d’aquest país no és patrimoni només nostre; és fruit del tarannà de totes i tots els que formem la comunitat educativa catalana i del valor que donem a l’educació. I és amb tothom que volem recordar el nostre passat, analitzar el nostre present i sobretot, el més important i imprescindible: projectar un futur comú, pensant que així contribuïm a la construcció de la Catalunya que volem.

Volem donar les gràcies a Assumpta Baig, Joan Domènech, Jaume Carbonell, Teresa Casas, Agustí Corominas i Salomó Marqués per ajudar-nos a elaborar els textos que llegireu a continuació, i també a Jaume Aguilar, Carme Aloy, Mia Balsells, Cecília Bartolí, Carolina Carrillo, Eva Farrés, Sebastià Gertrúdix, Jordi González, Jordi Maduell, Maribel Pascual, José Carlos Pobes, Judith Surroca i Rosa Solé que han fet possible el recull gràfic i històric. Alhora, mostrem el nostre agraïment a la Diputació de Barcelona pel seu suport incondicional.

Per acabar, voldria dedicar aquest petit recull a tots els mestres companys i companyes dels MRP que al llarg d’aquests 100 anys han estat fent escola des de la creativitat, l’entusiasme i el compromís per una escola diferent i millor.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica