Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


plenes d'ironía. El seu caràcter, una mica fret i indiferent, fruit més aviat de les circumstancies del moment que d'altra cosa, l'inclinava algún tant al pessimisme. Amb tot, les seves altes qualitats d'intel·ligencia i voluntat, enrobustides per la força latent d'arrelades conviccions, li permetíen eixir-se airosament dels contratemps que les miseries de la vida podíen acumular-li.
     En les nostres amicals conversades, sobretot en les hores del passeig, l'Adolf no podía faltar-hi. En aquell sagrat racer de les nostres il·lusions i entusiasmes eren comentades les migrades noves que ens ofería l'ensopida actualitat, i quasi sempre, per espolsar-nos aital regust de prosaïsme, les empreníem amatents sobre assumptes de caràcter literari científic, i canviàvem impressions sobre els treballs dels nostres caporals que havíem llegit o teníem en vies de lectura. La intervenció del nostre amic, sempre escaient i atractiva, captivava sovint la nostra atenció. La seva vasta il·lustració li permetía donar raó de moltes coses, i la seva cons-