Vés al contingut

Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


LA DONZELLA ISABEL

N'eren tres fadrins
de La Vilatona,
han anat a Urgell
robâ una minyona.
Ai,
robâ una minyona!
A l'arribar allà,
les portes són closes;
tot tustant, tustant,
les portes se n'obren.
— Bon dia, Isabel.
— Déu vos guard, bons joves.
— Vostre pare, on és,
que us esteu tan sola?
— Mon pare és a Urgell,
i també la mare;
han anat molt lluny
a casar ma germana.
Ara, també a mi
diu volen casar-me