Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


amb un vell vellot,
que a fe no m'agrada.
Es borni d'un ull,
no s'hi veu de l'altre,
esgarrat d'un braç
i coix d'una cama.
— Donzella Isabel,
voleu ser robada?
— Tot això pot ser
si el lladre m'agrada. —
Surt en lo balcó,
veu la cavalcada.
trenta de cavall,
quaranta de l'altre.
Cavall d'un de blanc
bé la n'han muntada.
Surtint del portal,
troben lo seu pare:
— Déu vos guard, minyons,
quina galant dama! —
Un troç més enllà
trobaven sa mare.
— On vas, Isabel?
On vas, desditxada?
Baixa de cavall,
tornem-se'n a casa. —
Ne respòn un d'ells:
— Bé en serà guardada. —