Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tot marxant, marxant,
Isabel plorava.
— De què ploreu tant?
De què ploreu, ara?
— Ploro de tristor;
vull tornar a casa.
— No ploreu pas tant,
a casa us aguarden;
menjareu pa blanc,
beureu aigua clara,
i també bon vi
si acàs us agrada.