Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



EL SERRALLER

Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
treta de dotze fadrins
que tots dotze n'eren lladres.
 Adeussiau, Plana de Vich,
 mala fortuna ets estada.

Minyons, si voleu venir,
farem vida regalada,
no matarem a ningú.
sinó escurarem butxaques
An el Hostal del Boló
allà hi tenen la posada.
Arriben an el Hostal,
demanen un joc de cartes,
ja se'n posen a jugar
tots els diners que portaven;
acabats tots els diners,
ja se'n jugaren les mantes.
El mosso an el amo diu: