Aquesta pàgina ha estat validada.
OÏU-LA la cançó vinguda de muntanya. Ella sola, felinament, ha anat baixant avall com l'aigua, fins al pla, portant-vos l'exquisit perfum de les coses
santes, d'allò que conten els pastors dins
les fumades i rialleres barraques de son
estatge. Oïu-la i, abastament marrits,
després canteu-la fortament, suaument, a
ple pulmó, car en ella hi trobareu l'aroma
dels pins, dels boscos encantats, de la
mare-selva; és la cançó que floreix, la dels
amors, dels desmais i dels ensomnis : és
tota bella. Plena de llum i d'horitzons i
fresca com riallades de pastors, ella us
visita ; feu-li pas i oïu-la, que és bellíssima
floració d'una primavera esclatada meravellosament en tot temps, al cor de l'hivernada.
