Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


     Per camins desconeguts i lluminosos, blancs com nit de neu al clar de la lluna i blonds com la boirina, ella ha feta via tota sola, calcigant arreu matolls florits de sana poesía, car els bells camins qui travessen els emboscats recons de les muntanyes tots vessen de claror i de poesía, i per ço les cançons us la porten la poesía dels camins; per ço són belles.
     En aquest ramell de flors boscanes no hi trobareu pas, amics, aquell suau i odorant perfum de la donzella brodadora de la cançó d'El Mariner, amb gronxament de dòna enamorada; ni aquell ploricó ritmat, cadenciós, del Plany escrit amb notes; ni aquell adormiment pausat, sublim, de la cançó eterna Muntanyes de Canigó... Què hi trobaràs, doncs, oh tu, amic, en aquesta garba? Ja ho sabs : un deix de melangía, un cant d'amor qui bé semblarà transportar-te enllà del temps, als temps heròics dels cavallers qui compartíen la seva amor entre una dama i un glavi; l'encís particular que mostren al vivent les nostres muntanyes amarades de sol, la nostra mar blava, el nostre cel