Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


immensament obert i ple de clarianes; en pocs mots, el sentiment suprem de patria que porten congriat les cançons de la nostra terra, de nostra dolça i hospitalaria Catalunya.
     Us sembla poc, encara? I bé : sigui com sigui, veus-aquí el garbelló que avui us oferim sens un bell i agençat pròleg que l'acompanyi, car qui havía la comanda — i era el mateix col·lector — va traspassar fa poc extingint sa vida dins les pures i temptadores aigües d'un riuet. Mes, bé caldrà apuntar-li aquí mateix unes ratlles que ens deixà escrites. Elles, encara que curtes, són palesa mostra de la fina percepció de nostre malhaurat company, qui tan intensament sabé estimar eixos meravellosos esplais del sentiment artístic de nostre poble. Fan així: «En l'actual esplendorós desvetllament de la nostra terra, té una importancia cabdal el recull de les cançons populars, i, en general, del Folk-lore; una importancia tal com la que teníen les troballes religioses, que els cristians primitius feien després d'una invasió d'infidels, les quals els servíen