Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


— Aon aneu, Mare de Déu?,
aon aneu, tan apressada?
— Aquí baix, a un poblató,
que una dòna me hi demana.
 Ai, que més ai!
 Ditxosa la nit de Nadal!

— No hi aneu, Mare de Déu,
que és una dòna molt rara.
— Amb ella vui anar jo;
tot lo món la desimpara. —
Quan ella ha arribat alli,
l'ha trobat desinfantada;
n'ha tingut un infantó
que en pareix l'estel de l'alba.
L'han portat a batejar
a les fonts de Santa Clara,
Sant Josep n'és lo padrí,
la padrina Santa Clara.
Quan han arribat allí
han trobat taula parada
del bon pa i del bon vi,
de regalos no n'hi falten.
Per allí passa un pastoret
que al coll porta la samarra.
— Pastor, lo bon pastoret,
voleu tocâ una sardana?
— No pot ser, Mare de Déu,