Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Quan jo n'era petitet
festejava i presumía,
espardenya blanca al peu
i mocadô a la falcía.
 Adeu, clavell morenet!
 Adeu, estrella del dia!

Ara que en só estat grandet,
m'he dat a la mala vida;
me'n poso a matar i robar,
l'ofici de cada dia.

Só robat un mercader
que venía de la fira,
li só robat els diners,
tots els diners que tenía;
 
i encara molt més d'això,
li en só quitada la vida.
Trist de mi, com m'han posat
tan malvades companyíes!

Tan que m'ho deia sovint
meva esposa Marguerida,
que em deixés d'estar el robar.
Per mi remei no hi havía!