Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


— Què mirau, vos, hostalera,
que n'estau tan admirada?
— De què me n'admiro jo,
de deixâ el pare i la mare.
— No en deva pas ser jo,
me deveu pendre per una altra —
Mentre estava dint això,
son pare puja l'escala.
— Marieta, vols venir?
Te'n pendré de bona gana.
— No em digueu si vui venir;
no en vui pas venir jo ara.