Vés al contingut

Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

El seu pare se'n va al llit,
Marieta se'n llevava,
se n'assenta al banc del foc
amb un pom d'or que brodava.
  Ai amor!,
dins del cor i les entranyes.
  Ai amor!

Mentre que n'està brodant,
son galant puja l'escala.
— Marieta, vols venir?
Som quatre de camarada.
— No em digues si vui venir,
la robeta en tinc plegada. —
L'agafen per ses mans blanques,
a cavall le n'han muntada.
A la plaça que han estat,
vestit d'home li han posada,
les calcetes de vellut,
l'ermilleta d'andiana,
espardenya blanca al peu,
beta fins a mitja cama.
— Minyons, anemo'n d'aquí,
que a mi me'n coneixen massa. —
Ja se'n van a l'Hostal nou
a fer una gran brenada.
Mentre que n'estant brenant
l'hostalera molt mirava.