Al cap de la catorzena
llicencia en vui demanar;
la demano al senyor Comte,
no me l'ha volguda dar;
la demano a la Comtessa,
promptament me la va dar.
Tanta és la meua alegría,
que amb dos hores passo el mar
Quan ne só a mitja carrera,
ja n'encontro el meu germà.
— Ai germà, lo meu germà,
la meua mare, què fa?
— Don Lluís, la nostra mare
ja no hi veu de tant plorar. —
Al sê a la porta de casa
la mare en vai encontrar.
— Ai mare, la meua mare,
la meua muller, què fa?
— Don Lluís, la teua esposa
se n'ha tornat a casar,
s'ha casat a llunyes terres
amb un noble capità.
— Mare, baixeu la guitarra,
la que solía tocar,
que la vui anầ a rondar-la,
a veure si em coneixerà —
Arribo a la porta de casa,
al pedrís me'n vai sentar
Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/77
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.