presentar durant les properes festes de
Tots Sants. Aprofitaven les estones que
els deixava lliures la tasca de l'assaig
(un i altre s'havíen encarregat d'un paper
en la representació escènica) per a parlar
d'afers literaris, en lo qual l'Adolf Carrera
donava palesa mostra de la seva il·lustració gens comuna. Aiximateix un altre
seminarista, als ulls del qual l'Adolf era
quelcom misteriosament agradable, m'enterava de la seva afició en fer arreplega del
nostre lèxic, ponderant-me entusiàsticament
la seva intensa amor a tot lo català.
Realment, la troballa que se m 'ofería era
per a mi completament insospitada; es
tractava d'un jovincel, qui, malgrat l'ambient,
respirava a ple pulmó les aures sanitoses
de la nostra renaixença.
En la mig-diada d'aquell diumenge,
passejant amb l'amic Brisa en l'ample
i senyorial claustre que fa testera al pati
del seminari, escometérem el novell company,
qui, segons tenía per costum, s'encaminava
a una de les aules a tocar el
piano. No cal dir que la nostra primera
sentada fou digne començament de les
Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat validada.