Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


presentar durant les properes festes de Tots Sants. Aprofitaven les estones que els deixava lliures la tasca de l'assaig (un i altre s'havíen encarregat d'un paper en la representació escènica) per a parlar d'afers literaris, en lo qual l'Adolf Carrera donava palesa mostra de la seva il·lustració gens comuna. Aiximateix un altre seminarista, als ulls del qual l'Adolf era quelcom misteriosament agradable, m'enterava de la seva afició en fer arreplega del nostre lèxic, ponderant-me entusiàsticament la seva intensa amor a tot lo català. Realment, la troballa que se m 'ofería era per a mi completament insospitada; es tractava d'un jovincel, qui, malgrat l'ambient, respirava a ple pulmó les aures sanitoses de la nostra renaixença.
     En la mig-diada d'aquell diumenge, passejant amb l'amic Brisa en l'ample i senyorial claustre que fa testera al pati del seminari, escometérem el novell company, qui, segons tenía per costum, s'encaminava a una de les aules a tocar el piano. No cal dir que la nostra primera sentada fou digne començament de les