Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



La filla del marxant
diuen que es la més bella.
No es la més bella, no,
que altres n'hi ha sense ella.
 La virondon!
 La virondon, quina donzella!
 La virondon!
S'ha cercat aimador
a la faisó novella;
n'ha donat els amors
al peu d'una olivera.
Quan ella va a sarau
se'n posa boniqueta,
lo faldellí vermell
enribetat de negre.
La'n treuen a ballar
a la dança primera,
i el ballador li diu,
lo ballador li deia,
lo ballador li diu:
— Amor, sou pesanteta.
— En què m'ho coneixeu?
Com ho podeu conèixer?
— Bé es prou coneixedor,
bé n'es de bon conèixer:
poseu els peus més plans,
ja no danceu lleugera,
lo cinturó no us clou,
lo faldellí us curteja,
la cintureta us creix,
lo davantal s'aixeca
i el faldellí vermell