Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/17

Sospira la noble dama
els amors del seu marit?
— Sí, per cert, lo Capitel-lo,
els amors del meu marit.
— No s'espanti, noble dama:
ja ·l veurà demà al matí.
Abans no serà de dia,
el marit ja tindrà aquí.—
Fins cap a la matinada
la dama no pot dormir.
Noble dama es matinera:
a les quatre del matí,
quan tot just apunta l'auba,
noble dama en finestra ix.
Ja·n veu les forques plantades:
veu penjat el seu marit.
— Calli, calli·l Capitel-lo,
ja·s recordarà de mi:
n'ha llevat la honra meva,
n'ha penjat el meu marit.
— No t'espantis, noble dama:
no·t faltarà pas marit:
tres fills ne tinc a la guerra:
triaras el més bonic,
i, si aquestos no t'agraden,
jo seré lo teu marit.
Tinc la dòna al llit malalta,
que s'acaba de morir,
i, si ella no·s moria,
jo l'ajudaré a morir.
— Calli, calli·l Capitel·lo:
lo mateix faria amb mi.