Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/16

Allí a la vila de Reus
tota la gent va fugir,
sinó una noble dama
que·n té pres el seu marit.
La dama plora i més plora
i sospira dia i nit
Set anys ha que l'en té pres,
i altres set que no l'ha vist.
Se·n va a trobâ·l Capitel-lo,
que li torni·l seu marit.
— Déu lo guard, lo Capitel-lo:
si vol treure·l meu marit?
— Sí, per cert, la noble dama,
si ve amb mi a dormî una nit.
— Calli, calli·l Capitel-lo,
que ho diré al meu marit.—
Ella se·n gira i s'entorna
a contar-ho al seu marit.
De tant lluny com la va veure:
— Noble dama, què t'ha dit?
— M'ha dit que sí te·n treuria
si hi volgués dormî una nit.
— Fes-ho, fes-ho, noble dama
fes-ho per amor que·t tinc,
que quan jo de presó surti
se recordarà de mi.
Posa-t el vestit de seda,
o sinó lo de setí.
A l'entrar-se·n a la cambra
noble dama fa un sospir.
— Què·n sospira, noble dama,
què'n sospira aquesta nit?