Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/25

N'Amelia està malalta,
la filla del bon rei.
Set doctors la visiten.
No saben quin mal té.
Ai, que'l meu cor se'm nua
per un ram de clavells.
Les dames la van a veure,
cavallers i gent del rei.
També hi ha pujat sa mare
en la companyia d'ells.
— Ai filla, la meva filla,
el vostre mal quin deu ser?
— Ai mare, la meva mare,
bé prou que vós el sabeu:
metzines m'haveu donades
dintre d'un ram de clavells.
— Ai filla, la meva filla,
no he tingut mai tal intent.
Quan ne sereu combregada,
tindreu de fer el testament.
— Del testament que he fet, mare,
poca alegria'n tindreu:
set castells que tinc a França
tots estan al poder meu.
Ne jaquesc tres al meu pare;
tres a Carles, germà meu;
l'altre'l jaquesc per almoines
an els pobres i als romeus.
La creu, collar i manilles
són per la Mare de Déu;
les altres joies, pels frares
que enterraran el cos meu.