Aquesta pàgina ha estat validada.
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó:
de presos mai n'hi manquen,
petita bonica,
prou n'hi porta-l baró,
lireta liró
Hi ha trenta tres presos;
canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
lo més jove de tots.
La nina se·ls escolta
de dalt del mirador,
a cada posadeta
ne devalla un graó
Los presos se n'adonen
i paren la cançó
— Canteu, canteu, bons presos
canteu-ne la cançó
— Com cantarem, senyora
si estem en greu presó?
— Que us falta menjâ o beure
o us quiten la racció?
— No·ns falta menjâ i beure,
ni·ns quiten la racció,
lo que·ns falta, senyora,
les claus de la presó.
— Canteu, canteu-ne, presos,
acabeu la cançó,
acabeu-la, bons presos,
que me·n captiva·l sò.
Aniré al meu pare:
recaptaré·l perdó.
